Lo Gaiter del Marroc. Fum d’Ideals
Deixa un comentari “Què hi ha pitjor que no tenir Ideals?”,
bramula ell, impacient,
amb trèmolo de nicotina.
“Potser tenir-ne”,
li etziba l’altre, amb aire absent
i sense manies,
“si han de ser el teu pedestal”…
On hi ha un convers no hi ha conversa,
ni diàleg, ni dialèctica.
“Com que sóc tan de guais,
faré boicot a la Nestlé”,
fa ell amb energia elèctrica,
“apagaré el llum de 6 a 7,
aniré a peu a tot arreu
–o amb bicicleta,
a fe de Déu!–,
donaré el 0,7 per cent
a qualsevol oenagé,
i em sentiré tan bé
que faré una tassa de te
amb un nuvolet de llet,
marcaré amb un dit els dolents
al debat del cine-fòrum,
i jo que mai no m’escoro
cap a la dreta
(tot i tenir un roc a la faixa
pel dia de demà),
el dia més impensat
em menjaré amb mongetes
l’edifici de la Caixa,
i quan el capital, espantat,
fugi finalment per cames,
jo hi aniré tot darrere
amb un flabiol sonant.
I tots i totes somiant,
farem un himne flamant
amb tantes presses com pauses,
i traurem del fons de l’armari
un nou ordre planetari”.