L'Hereu Riera

Sovint els catalans diem, o ens diem, o sentim dir a d’altres catalans que si no ens defensem nosaltres, ningú no ho farà per nosaltres. D’ençà de 1714 ho tenim clar, i probablement ho hauríem de tenir encara més present, i saltar sempre que calgui -encara que sigui cada dos per tres- amb la velocitat i els reflexos instintius del gat escarmentat.

Aquest manual de recursos bàsic el solem aplicar especialment al camp de la llengua, en què ens veiem sovint amb poques defenses davant de tant d’atac sostingut que ens cau a sobre com pedregada seca procedent sempre de l’Espanya maniàtica del seu monolingüisme. Però resulta que no és cert: no estem sols.

És reconfortant comprovar-ho, i per ells i per nosaltres, convé divulgar-ho, que se sàpiga, que se sàpiga a Catalunya i també a fora: a dins de la vella immigració arribada a Catalunya a partir dels anys quaranta hi ha col·lectius, com el d’Els Altres Andalusos, que no estan per lerrouxismes enverinadors ni per patriotismes burocràtics («El consens nacional català sobre immigració i ciutadania, forjat durant
la lluita antifranquista i explicitat en els famosos lemes “És
català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya” o “Som un sol poble” és el que ha guiat la reconstrucció nacional i social de
Catalunya des del final del franquisme. Es fonamenta en dos elements
entrelligats: d’una banda, evitar la discriminació per raó d’origen; de
l’altra, promoure el català en tant que llengua amenaçada. Aquest
consens, d’aplicació sovint imperfecta però de suport majoritari, ha
rebut, des de sempre, atacs per part d’aquells que pretenen petrificar
els nascuts fora de Catalunya i els seus descendents com a element
exogen de la nació catalana, ja sigui des de postures neolerrouxistes
com des del més ranci del nacionalisme comunitarista català. Parlar
d’immigrants de “tercera generació” és una barbaritat en què incorren
per igual el Sr. Bofill i Ciudadanos»), i que estan de manera decidida pel país i per la llengua pròpia del país, i seva, que és el català.

I dins de la nova també n’hi ha, i encara són més nombrosos, de manera que, si trobem la manera o les maneres de treballar junts, podem fer molta feina. Aquí en tenim una gratificant mostra:

La xarxa associativa de la immigració, formada per vint-i-tres associacions, van presentar el passat 17 de juliol l’edició del manifest “El català, llengua comuna” i del vídeo
que difon aquest missatge. La presentació va servir com a cloenda de
curs d’aquesta xarxa d’associacions, que des de fa quatre anys
organitza una sèrie d’activitats durant la diada de Sant Jordi, a
Barcelona. La presentació va tenir un ampli reconeixement civil i
institucional pel treball de la xarxa d’associacions de persones
immigrades i de suport als nouvinguts. El manifest “El català, llengua
comuna” destaca la importància del català com a element d’inclusió i
cohesió social.

La presentació, celebrada a la sala d’actes
de l’Ateneu Barcelonès, va anar a càrrec de Miquel Strubell i va
comptar amb els parlaments de: Abdou MawaNdiaye (president de
l’Associació Catalana de Residents Senegalesos), Josep-Anton Fernàndez
(portaveu de la Comissió de nous parlants de la Plataforma per la
Llengua) i Àlex Hinno (Comunitat Palestina de Catalunya). A continuació
es van llegir fragments del manifest “El català, llengua comuna”, per
part d’Elsa Oblitas (Centro Boliviano-Catalán) i Kangyun Xiao
(Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya). El
pròleg del Manifest, signat per la darrera guanyadora del Premi Ramon
Llull de novel·la, Najat El Hachmi, destaca la importància d’utilitzar
la llengua del país amb les persones nouvingudes com a forma de
reconeixement mutu i de no exclusió.

Finalment es va projectar el
vídeo “El català, llengua comuna”, que és un resum de les activitats
realitzades per aquesta xarxa d’entitats durant la diada de Sant
Jordi del 2008 i que conté entrevistes i imatges d’actuacions.
Posteriorment a l’acte, es va servir un pica-pica a l’entrada de
Carruatges de l’Ateneu Barcelonès.

A la presentació va ser-hi presents autoritats públiques i representants de la societat
civil, com per exemple: Ernest Benach, president del Parlament de
Catalunya; Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya
(1980-2003); Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra Republicana
de Catalunya; Francesc Homs, Carles Puigdemont i Pere Aragonès,
diputats al Parlament; Joan Tardà, diputat al Congrés per ERC; Oriol
Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya;
Bernat Joan, secretari general de Política Lingüística; Josep
Gonzàlez-Cambray, adjunt al secretari per a la Immigració; Alba
Castellví, vice-secretària general de Política
Sectorial d’ERC; Enric de Vilalta, coordinador de l’àmbit de política
lingüística d’ICV; Ferran Mascarell, vicepresident primer de l’Ateneu
Barcelonès; Francesc Cabana, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès;
els membres del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua
Albert Manent, Isidor Marí, Fèlix Martí (president de l’Opinió
Catalana), Jordi Porta (president d’Òmnium Cultural) i Miquel Strubell;
Agustí Colominas (president de la Fundació Trias Fargas), Àngel Colom i
altres representants d’entitats i de la societat civil catalana.

Entitats convocants:
Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E’Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d’Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA)
Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Cornellà sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador dels Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d’Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d’Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la
Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Pròpia

[Imatge de l’entradeta: Kukuxumusu]