Aprofito aquest pont per visitar la meva mare que viu encara al
poble. Necessito a més de tant en tant respirar l’aire de La Segarra, i descansar una mica els sentits de tants estímuls com hi ha a ciutat. Avui però només arribar m’han donat una mala notícia.
M’han dit que havia mort el Valentí de Malgrat. He estat a temps d’anar a l’enterrament i m’ha sorprès tota la gentada que hi havia. Tenia 67 anys era pagès, pobre i de pocs estudis, però en la seva vida havia aconseguit allò que no és pas tan fàcil guanyar-se: l’estimació de moltes persones més enllà del petit cercle familiar. Com el protagonista de la novela de Josep Vallverdú "L’alcalde Ferrovell", el Valentí era el sereno, el somatent i el cap de l’única família que habitava permanentment aquest petit poble de Malgrat. La Segarra és bonica per anar-hi d’escapada, com faig ara jo, però dura sobretot als hiverns quan el fred i la boira ho cobreixen tot. Llavors allà on sembla que no hi ha ningú, hi ha persones com el Valentí, que tenen cura de les cases, que toquen les campanes de l’església a les poques festes que s’hi celebren, que donen conversa als qui s’han perdut o van de pas, que responen als daltabaixos que provoquen el foc o els aiguats. A tots ens ha entrat una fal.lera gran pel món rural i les segones residències, però els qui aguanten el territori són aquests pocs habitants que viuen i a vegades malviuen permanentment en llocs ben allunyats dels serveis més bàsics.
M’ha sorprès a més de la gentada, la diversitat dels que ens hem aplegat a l’enterrament. Treballadors dels llocs on anava a jornal perquè això de pagès no arriba sinó tens molta terra; comerciants i veïns de Cervera amb qui tenia tracte; pagesos dels pobles del costat; i gent de fora com la Mònica Terribas que des de petita hi ha estiuejat, i hi continua vinculada. Persones com el Valentí no són sants ni herois però la seva disponibilitat és la que fa que les societats no siguin sumes d’individus sinó entitats més o menys cohesionades i amb un cert cor. Ho ha dit el bo de mossèn Antoni al sermó i ho faig meu "Només si hi ha persones disposades a treballar desinteressadament pels altres és possible alguna cosa semblant a un poble o a una societat".
Des de casa em miro la bona fesomia de Malgrat, il.luminat pels últims raigs d’un sol que avui s’ha resistit a sortir fins el darrer moment, i em pregunto pel futur d’aquest poble i de pobles com aquest. Quan els pobles siguin agrupacions de cases de segona residència, i les societats només agrupacions d’individus gelosos dels seus drets i interessos, llavors trobarem a faltar persones com el Valentí, capaces d’animar des del silenci i la constància, alguna cosa semblant a una comunitat.
jo em dic monica, tinc 14 anys i des de que sóc petita que man portat a Malgrat, la meva àvia hi va comprar una casa des de ven jove i generació rere generació hi hem anat de vacances i de cap de setmana, la veritat és que Malgrat no és lo millor de la Segarra però puc jurar que és un poble molt bonic i amb molta història. A mi també em va sorprendre la mort del Valentí ja que des de ben petita que el coneixia, ara el poble és com si ja no hi hagués ningú que el vigilés. No sé qui a escrit això però gràcies per esmentar a Malgrat
No se qui ets ni perque ho has escrit, pero lo unic que vui es donarte les gracies per tot lo que has escrit sobre malgrat i sobre lo de m’on pare al senyor Valenti.
Vui donar les gracies per totes aquelles persones que estimaven al Valenti de Malgrat hi totes aquelles que lo trobaran a faltar que mai l’olvidarem tal com ere ell tan alegre i divertit sen amic de tots i esperan sempre als seus somriures, sobre tot cuant arribaven els seus nets, que gracies a ell estan molt orgullosos de tenir un avi com el senyor VALENTI PALOU RAMON fill de MALGRAT que mai l’olvidarem.
Gracies PARE per tot lo que ens ajudat i per tots els consells que ens has donat, GRACIES PAPA
Jó també el coneixia , i puc dir-vos que lo vaig plorar, com feia molt que no plórave. Avui 11 d´oct de 2007, encare s´em neguen els ulls pensant amb ell. A vegades miro "la vall" i pènso: El Valentí allá ón sigui segueix vetllan per Malgrat. ¡¡Gracies per tot Valentí!!