De solanes i obagues

La sentència feta pública fa uns dies, anul.la uns quants articles de la Llei d’Estrangeria (8/2000) aprovada sota el mandat del Partit Popular. Alguns d’aquests articles limitaven drets fonamentals a les persones sense papers, com és ara els drets de reunió, associació, sindicació, justícia gratuïta i accés a l’ensenyament no obligatori. Ja és la tercera vegada que el TC esmena lleis relacionades amb immigració i ho fa amb l’argument de "què no es pot fer política migratòria amb els drets fonamentals, que han de ser respectats sempre".

Almenys en aquesta qüestió, la justícia i el TC ha actuat amb rigor i sense la politització que envolta tot el procés que ha de desembocar per exemple en la sentència de l’Estatut. Més enllà de les conjuntures polítiques, sembla que la Constitució garanteix drets individuals, fins i tot els d’aquells que en no tenir papers son objecte d’arbitrarietats per les mateixes lleis de l’executiu. Suposo que més complicat deu ser pel Tribunal atendre altres consideracions de drets recollides a l’Estatut i que fan referència més a drets individuals però dins el marc d’una nació que no es correspon amb l’Estat. Però la constitució espanyola dóna el que dóna de si.

En tot cas cal felicitar-se per la sentència que suposa, sense dubte, un avenç indiscutible en drets i integració