De solanes i obagues

Encara que això dels "dies" dedicats a un tema concret, a vegades fa una mica de ràbia, la veritat és que poden servir per prendre ni que sigui mínima consciència de realitats sovint amagades. Són com l’altra cara de la nostra opulència, d’aquella que ens situa entre els 20 primers països en l’índex de desenvolupament del PNUD.

El 12 de novembre, doncs, Càritas juntament amb altres entitats s’han decidit a fer una campanya per donar a conéixer que a tot l’Estat espanyol hi ha unes 30.000 persones que no tenen cap llar on viure, i que 273.000 ho fan en allò que s’anomena "infrahabitatge", es a dir habitatges que no compleixen les mínimes condicions de salubritat.

Aquesta xifra lluny de disminuir, creix any rere any amb la incorporació de col.lectius nous sobretot joves, dones i immigrants, que han canviat el rostre d’aquest tipus de precarietat, abans molt lligada a la marginalitat provocada per la malaltia, el consum d’alcohol etc…

Aprofito per presentar també un dels meus enllaços: el de la Fundació Arrels. Entitat ja veterana en l’atenció als sense llar. A més de l’atenció directa que realitza tan al carrer com en el centre obert que té al Raval, el valor de la Fundació ha estat la sensibilització sobre aquesta problemàtica. Us recomano visitar la web on es recull l’activitat de l’entitat, els testimonis de les persones que allà són acollides i també dels que d’alguna manera o altra hi donen un cop de mà.