De solanes i obagues

Fa un parell de setmanes vaig seguir amb atenció l’entrevista que Mònica Terribas va fer a la Sra Magdalena Alvárez, ministra de Fomento. Suggeriria avui a la gent de La nit al dia recuperar-la fragment a fragment. Interessa el contingut però també aquella forma arrogant que es molestava quan l’entrevistadora, incisiva com sempre, posava raonadament en dubte les promeses del ministeri. No únicament la data d’arribada de l’AVE a Sants, sinó també l’anunciat final de l’episodi d’avaries i incidències.

Tornar a repassar avui aquella entrevista, donaria la clau de com ha estat d’orgullosa i lleugera l’actitud d’alguns representants del Gobierno de España amb els ciutadans de Catalunya. Promesa rere promesa, s’han anat carregant en una sola legislatura una confiança que en les darreres eleccions estatals van recollir de manera majoritària.

La confiança en el propi govern i en les institucions, és bàsica perquè es puguin fer coses amb la tranquil.litat que la gent que n’és afectada té garantit la salvaguarda dels seus drets i la seva seguretat. Qui podrà dir ara que foradar Barcelona pel centre serà segur o què és una bona idea passar pel costat de la Sagrada Família? No sóc dels partidaris del "No" per sistema, però amb una actitud tan desastrosa han donat tots els arguments del món als qui dubten de la solvència tècnica, professional i política dels qui els governen. Sobretot quan encara és hora que algú n’hagi assumit cap responsabilitat.