Són bojos aquests romans

Vaig a còrrer sovint a la carretera de les aigües. Des d’allà la visió de Barcelona és magnífica sobretot si un hi va a trenc d’alba i fa un dia clar i net com els de la setmana passada. En aquelles hores encara mig fosques, la ciutat fa un soroll somort i sembla al.liena a tots els maldecaps i problemes que de fet s’hi couen. Pels que som de poble, la immensitat del panorama urbà no deixa de produir un efecte ambivalent, barreja d’admiració i sensació de formiguer insà.

A vegades em dóna la sensació, sense tenir-ne ni idea, de què alguna cosa s’ha planificat malament d’arrel, quan sobre un territori tant petit s’hi han abocat tantes expectatives.

Resulta que en allò que abraça un cop de vista desde Sant Pere Màrtir mirant a sud-est, hi ha d’anar el primer port de la Mediterrània, un aeroport intercontinental que porti negocis i turisme, una zona logística de primera magnitud, un Tren de Gran Velocitat, unes Rodalies que han de moure cada dia centenars de milers de passatgers… tot això compaginat amb una zona on hi viu molta gent en barris populosos, densos i caòtics del Prat, l’Hospitalet o Cornellà, i amb una agricultura periurbana de regadiu cada cop més ofegada. Sumeu-hi a això un terreny de natural inestable i sorrenc, molt malmès i tocat per influència humana.

A més no sé si tota aquesta concentració en pocs quilòmetres contribuirà a esponjar i a equilibrar un territori cada vegada més ple de contrastos entre l’àrea metropolitana i la resta del país.

En fi, que mirat així em surt allò d’Asterix "són bojos aquests romans"

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Són bojos aquests romans

  1. Xavier diu:

    Recordo, Santi, fa un temps a una ‘Contra’ de La Vanguardia un arquitecte, crec que de renom internacional d’aquests que es porten tan per la Plaça Sant Jaume, que pronosticava que l’Hospitalet en concret i la zona del delta del Llobregat en particular eren la zona de creixement ‘natura’ i més important de Barcelona i Catalunya, i el teu apunt m’hi ha fet pensar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*