Clatellot

Vaig acabar la carrera de Psicologia fa molts anys, però des de llavors el nivell de "psicologització" de la societat no ha parat de créixer. Un terreny on això ha arribat a punts gairebé d’atipament és el món educatiu. Setmana sí, setmana no, apareix un estudi a favor o en contra d’una determinada pràctica o comportament pedagògic.

Aquesta setmana li toca al clatellot. Diu que en substitució seva és millor practicar el "time out" perquè el
nen pensi i reflexioni. Suposo que sí. Però una exagerada condemna del
tradicional clatellot tindrà també les seves repercussions
pedagògiques, repercussions que segurament mereixerien un altre estudi.

El clatellot practicat molt de tant en tant i amb una forta motivació, té l’avantatge de trencar molt sovint un cercle viciós obsessiu d’assaig-error per part del nen. El clatellot desperta i avisa que un camí no pot continuar sent provat perquè no és correcte i per tant cal canviar la conducta. L’escriptor d’origen jueu Elias Canetti, en la seva biografia, explica que una vegada amb cinc anys i molt enrabiat es posà a perseguir la seva germana més gran amb una destral amb intencions de fer-li mal. El seu avi, l’aturà i del clatellot que s’endugué diu que va interioritzar d’una vegada per sempre la prohibició de matar. És exagerat, però serveix per exemplificar que el clatellot davant situacions flagrants té un efecte més durador que qualsevol raonament.

Sense clatellot tenim el risc del relativisme reflexionador, d’ara sí o d’ara no, ara ho veig ara no ho veig, del tot si val si està ben embolicat de bones reflexions etc.. En definitiva sense el clatellot correm el risc d’un futur ple de nens mal criats, polítics tous i gestors de rodalies que actuen com si les accions no tinguessin conseqüències… (ara que hi penso, "futur"?)

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Clatellot

  1. Estic totalment d’acord amb tu. Encara que no sigui políticament correcte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*