Pluja fina

Avui al poble plou amb aquella pluja tan
estranya al país, aquella pluja que no fa mal que cau suau
sense obrir rases ni torrenteres. Estem tan avesats a les sequeres
seguides d’aiguats, que fa estrany veure ara des de la finestra, caure
l’aigua fins i tot amb delicadesa.

Sempre he cregut que vivim en el
millor lloc del món, però això no ha impedit
que siguem una mica com el nostre clima gent d’altibaixos capaços
de sequeres perllongades (d’estatuts retallats a la baixa), i de gran
torrentades (independentistes) que no duren ni un matí. A vegades m’agradaria que fóssim una mica
més gent de ?pluja fina?, tosudament constants en allò que volem….. Però,
com deia algú no fa pas gaire: ?som com som?. Vaja ja m’ha sortit la vena política!

Avui toca, però, aquesta il.lusió
de ?sirimiri?, que ens fa creure ni que sigui fins la propera
sequera o torrentada, que vivim en un país ?on la pluja ha
aprés a ploure?.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*