El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquest divendres seré breu. I ho seré, perquè porto tota la setmana picant tecles amb la mà esquerra i el canell i l’avantbraç es queixen d’allò més.

El cas és que dissabte passat l’espatlla dreta va dir que ja havia treballat massa i que necessitava un descans. I, animada per un més que eficient servei d’Urgèncis públic. se l’ha pres. Se l’ha pres amb tot el braç encabestrat i un servidor medicalitzat i amb nits de juerga gelada i ardent.

No trobes a faltar un braç fins que realment deixa de funcionar. I, en la setmana més bèstia de la meva vida – ingrès hospitalari a banda -, l’he trobat a faltar d’allò més…

… a la feina tot s’alenteix i els pendents s’acumulen
… a casa, la baldufona et mira i no acaba d’entendre perquè no l’agafes
… al carrer, els cops de maluc se succeeixen per adreçar un cotxet portat amb una sola mà.

Patiments del present, anècdotes del futur que ajudaran a fixar la setmana de Can Piella, el despropòsit de Sabadell i les enèsimes fanfarronades dels amos de l’ordre i la llei contra aquells que dissenteixen perquè se saben diferents.

Uff! El braç fa mal i més val deixar-la.