El 22, a les 22, 44!
Deixa un comentariAhir va ser dijous 22 de maig de 2014, Santa Rita per als catòlics, que la mantenen com a patrona de les causes difícils o impossibles i dels funcionaris, entre més.
Ahir, com els quaranta-tres vint-i-dos de maig anteriors vaig signar una nova pròrroga en la hipoteca de la vida.
Santa Rita Santa Rita, lo que se dá no se quita
La frase se’m reprodueix cada 22 de maig i en desconec el motiu.
Suposo que és la tradició catòlica que m’envolta des d’abans de néixer i que, aquí, actúa inconscientment com un clam al Déu dels catòlics que, se suposa, em va donar la vida i me la pot treure quan li plagui.
Un clam, un prec per a què, quan l’imprevist s’instal·la prop de casa, no prengui una mala decisió, estigui a l’aguait i doni el tomb a la navalla amb el ritme bell i encomanadís que, els sempre enyorats Monty Phyton, posen en boca del seu Jesucrist particular.
Always look on the bright side of life
Pot semblar una reflexió tremenda, es pot prendre com un pic de bogeria, però tinc la tragèdia empeltada al moll de l’espinada des que tinc ús de raó i, vulguis no vulguis, cal tenir cura de l’escorpí per a què, en veure’s envoltat pel foc, no es clavi el verí que porta dintre i que, com a les seves preses, el pot fer morir.
I jo ja m’entenc i ballo sol: