Al·lucinacions d’un vell malalt
Deixa un comentariSuant sota els llençols
la febre que m’amara.
Així hauria de ser jo
… hores d’ara.
La feina, la filla malalta.
M’atrapen les excuses
i el cos se n’exclama.
On és la lluna plena.
On viu el sol matiner.
Rodejat de fal·laces mentides
admiro les formigues
que’m burxen les oïdes,
que’s remouen per tot el cos.
Demà, serà millor.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 6 de març de 2015 per Lluís Mauri Sellés