Ahir al vespre vàrem inaugurar a la Casa de Cultura de Sant Cugat l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que s’hi estarà fins al dissabte 2 de novembre. A molts dels lectors d’aquestes Totxanes el serà sumnmament familiar aquesta mostra de la qual sóc un dels comissaris al costat de la coblocaire
Per la banda literària aquestes últimes setmanes m’han proporcionat dues alegries. La primera és la recuperació de la llibreria Ona que obrirà portes en un nou local del carrer Gran de Gràcia un dia d’octubre que s’anunciarà oportunament. La segona ha estat l’atorgament del Premi Trajectòria a l’escriptor Pep Albanell (Vic, 1945) en el marc de
(Les tres cartes anteriors aquí) Estimadíssima Mila, El dimecres passat, Onze de Setembre, va ser un dia molt especial. Per a tu també: vares començar el dia a la Bretanya, el país de la mare, encomanant una bona dosi d’alegria als teus avis bretons que no tenen la sort de nosaltres que podem veure gairebé dia a dia com et fas més gran, més bonica i més
Com va sent costum des que el vàrem tenir malalt del ronyó, el Pancho ens treu del llit amb els seus miols que exigeixen l’esmorzar. Són aproximadament les 6 del matí d’un dia en el que farem Història. Em vesteixo ja amb la samarreta groga i començo a preparar les coses que hem de posar aquest
(9 i 10 d’abril de 1977) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el president del govern espanyol Adolfo Suárez va decidir legalitzar el Partit Comunista d’Espanya (PCE) agafant per sorpresa a tota la classe política -heretada del franquisme- d’aquell moment… (n’hi ha més) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el
(La sèrie comença aquí) Destinem el 17 d’agost, dissabte i penúltim dia de la nostra estada en terres genoveses i de la Ligúria, a embarcar-nos per visitar Le Cinque Terre, una de les meravelles turístiques de la zona que els autèntics visiten des de l’interior, poble a poble (com el seu nom indica, n’hi ha cinc), per mitjà d’un tren petit i simpàtic que els
Baixo per la Rambla de Catalunya amb la moto. A la cantonada amb València m’aturo per deixar passar un xicot abillat amb una samarreta de la selecció catalana. Aquella de color negre amb les quatre barres a un costat amb el fons groc com si les haguessin estampat a cops de brotxa. Durant l’estona que el semàfor em té aturat em vénen al
Ja vaig explicar dies enrere (aquí) com m’agrada, els dies que tenim la néta a dormir, sortir de passeig amb ella en el cotxet pel Parc Güell de bon matí, a aquella hora en la qual els turistes encara no han envaït el recinte i es pot escoltar la piuladissa dels ocells sense cap entrebanc. Sortim cap a un quart
Aquest mes d’agost he publicat un total de catorze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Quaranta-cinc nous d’agost junts. (vegeu-lo aquí) * 2) “Gènova”, de Josep Pla (uns fragments de 1922). (vegeu-lo aquí) * 3) Les cançons catalanes de 2012 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Vacances especials. (vegeu-lo
El nostre viatge número tretze a Itàlia -i el cinquè estiu que dediquem a una zona concreta d’aquell país que estem intentant conèixer de sud a nord amb detall- ha tingut com a destí d’enguany durant set dies d’agost la Ligúria. I principalment la ciutat de Gènova. Com diu Pla a les “Cartes d’Itàlia”, Gènova és una ciutat que, per veure-la
Després d’escriure i publicar 2400 apunts (2.401 amb aquest que esteu llegint) en una mica més de 9 anys provant d’explicar -i d’explicar-me- la meva vida i les seves rodalies em trobo amb una situació si més no curiosa: quan he d’escriure sobre un assumpte nou és molt freqüent que em vinguin al cap referències col·laterals al tema
No sé pas què deu tenir de diferent l’agost en relació a la resta de l’any, però d’un temps ençà observo que és un mes dissortadament propici a les defuncions de persones del meu entorn o que, sense haver-les tractat personalment, per diversos motius les sentia properes a mi. Precisament per això en molts casos els he dedicat algun apunt.
(L’apunt anterior és aquest) Obro l’agenda per la primera setmana de setembre i em trobo amb el primer impacte: a la part de dalt del full de la dreta, el destinat a les anotacions generals, una frase amb retolador vermell i lletres grans em colpeix profundament: “Quedar amb l’Àngel Checa”, l’estimat amic traspassat inesperadament encara no fa dues setmanes. I just
Tot i que encara em queda tooota la setmana vinent fins al retorn efectiu a la feina (i aleshores em quedarà un centenar de dies només per prejubilar-me!) aquest dissabte, que no tenim la néta i podem avançar feina, he agafat la cartera i n’he extret dues coses: una pila de papers que aniria bé que revisés abans
Una trucada a mitja tarda -inesperada tan lluny de casa, en terres genoveses- ens porta una pèssima noticia: el nostre amic Angel Checa es va morir ahir. Pel que m’ha dit la seva germana, que és qui m’ha trucat, el va fulminar un infart al camp d’aviacio de Santander on esperava amb la Carme, la