Totxanes, totxos i maons

Una trucada a mitja tarda -inesperada tan lluny de casa, en terres genoveses- ens porta una pèssima noticia: el nostre amic Angel Checa es va morir ahir. Pel que m’ha dit la seva germana, que és qui m’ha trucat, el va fulminar un infart al camp d’aviacio de Santander on esperava amb la Carme, la seva muller, el vol que el portava cap a casa.

Com fa quatre anys, quan una trucada molt similar a la d’avui (vegeu aqui) ens informava de la mort d’Isidor Consul quan érem a Amalfi, m’apresso a escriure aquesta nota en un ordinador amb teclat italia que em dona problemes amb alguns accents.

Els seguidors d’aquestes Totxanes recordaran la figura de l’Angel. Vàrem fer la mili junts -ell era impressor a Olesa, a part d’actor principal de la Passio, i va ser qui ens va imprimir (i regalar) a l’A. i a mi les participacions de casament- i quaranta anys després de no saber res l’un de l’altre ens varem retrobar gracies a aquest Bloc.

Ho vaig explicar aqui (entreu-hi, val la pena) encara no fa un any i poc després -a finals d’aquest abril- varem ser els seus convidats en una representacio de la Passio que dificilment oblidarem l’A. i jo. (vegeu aqui). Haviem anotat a les respectives agendes de veure’ns aquest setembre i continuar els contactes…

El passat octubre, estimat Angel, vaig descobrir de manera gairebé miraculosa que tenia en tu un lector fidel i silent que seguia cada un dels meus apunts. Des d’aquell moment que ho vaig saber em sentia més acompanyat cada vegada que escrivia alguna nova Totxana perquè sabia que almenys tenia dos lectors fidels que podia identificar amb nom, cognom i rostre: l’A. i tu.

I aqui em tens aquesta nit escrivint aquest apunt apressat i maldestre per dir-te que a casa ja et trobem a faltar. Un apunt que, ves per on, sé tristament que sera el primer que passara sense que tu el llegeixis. Cosa que em fa sentir una mica sol i molt trist. Molt, Angel…