Totxanes, totxos i maons

Tot i que encara em queda tooota la setmana vinent fins al retorn efectiu a la feina (i aleshores em quedarà un centenar de dies només per prejubilar-me!) aquest dissabte, que no tenim la néta i podem avançar feina, he agafat la cartera i n’he extret dues coses: una pila de papers que aniria bé que revisés abans de tornar-hi i l’agenda.

Tradicionalment el contingut de la meva agenda de setembre aplega encàrrecs, trobades i compromisos lligats entre finals de juny i tot juliol amb l’etiqueta de “coses a fer per després de vacances”. (n’hi ha més)

No sé si això que diré li passa a molta gent, però el compliment de tots aquests serrells ajornats no només m’ocupa setembre sinó que es pot allargar ben bé fins als dies previs a Tots Sants, quan les castanyeres comencen a plantar les seves barraques. I enguany segurament més perquè, en plegar de la feina a principis de desembre, les cites per allò de “ja m’ho explicaràs, com t’ho has fet, eh?” compliquen encara més la llista.

Sempre que el calendari de vacances m’ho ha permès he procurat deixar entre la tornada a casa després del corresponent viatge i el retorn efectiu al despatx un coixí de temps de, com a mínim, una setmana. Per anar-me aclimatant. Enguany les setmanes de distància han estat dues, però amb els cinc dies entre el dilluns i el divendres compromesos per l’exercici -il·lusionant, però també fatigant- del nostre nou ofici d’avis.

Reprenc, doncs, l’atenció a les Totxanes amb aquesta primera incursió en el món de la meva agenda. Una primera incursió que tindrà una segona part que tancarà la sèrie i que procuraré fer demà.

(Continua, i s’acaba, aquí)