Totxanes, totxos i maons

Com va sent costum des que el vàrem tenir malalt del ronyó, el Pancho ens treu del llit amb els seus miols que exigeixen l’esmorzar. Són aproximadament les 6 del matí d’un dia en el que farem Història.

Em vesteixo ja amb la samarreta groga i començo a preparar les coses que hem de posar aquest migdia a la motxilla: càmara fotogràfica, estelada, gorres, aparells de ràdio, auriculars… (l’ampolla d’aigua encara no, que es va refredant a la nevera).

Obro el correu i entro en els portals de cada matí. Dues coses a destacar: l’enllaç a You Tube que m’envia la blocaire de “Viure a Estocolm” (ella i els seus surten fugaçment cap al minut 15:50, em diu) i l’imprescindible editorial “Gaudiu de la història”, de l’amic Vicent Partal.

(n’hi ha més) 

Surto a la terrassa i veig que plou. Consulto el radar del temps per l‘iPhone i veig que estem patint les darreres escorrialles del front de pluges. Que d’aquí a molt poc el cel serà net. En certa manera, llàstima: una cadena sota la pluja tindria uns components addicionals d’èpica interessants, però com que a casa tenim ja una edat més val no córrer riscos. Que només em queden 98 dies per jubilar-me, tu.

Baixo al carrer -amb la samarreta groga posada i el paraigua- a comprar els diaris. De tornada, en entrar al jardí comunitari, m’adono del goig que fa la façana del nostre edifici plena de banderes. Estreno l’aplicació de la Via Catalana per l‘iPhone, li faig una fotografia (la que il·lustra aquest apunt), l’envio perquè la publiquin on tinguin previst fer-ho i me’n despreocupo: aquesta gent de la Via Catalana treballen fi i estan demostrant del que podem ser capaços tots plegats. Haurem de tornar a parlar d’això més endavant… 

Fet i fotut ja són quarts de 10. Escric ràpidament aquest apunt (que no sé si continuarà al llarg del dia, o no). L’A. ja ha marxat, com cada dia, a veure com comença el dia la seva mare i obrim el nostre Onze de Setembre tradicional: visita a la fira d’entitats de l’Arc de Triomf, Fossar (el Born suposem que no, que estarà impossible de gent), Setmana del Llibre al Pla de la Catedral, monument a Rafael de Casanova i pensar en el dinar.

I a les 4 en punt serem al nostre tram, el 752 (a la Diagonal, entre Bac de Roda i Selva de Mar) i començarem a empènyer la Història. 

Perquè la felicitat fos completa hauríem de tenir la Mila, la nostra néta, però aquests dies corre per Bretanya, visitant els seus avis materns. Torna avui mateix, però a una hora incompatible amb la participació a la Via Catalana.

Cap problema, però: l’any que ve -que serà la grossa- ho recuperarem…