Continuo el cap de setmana dedicat als clàssics de les senyores Vainica Doble amb “Un metro cuadrado”, que va ser la cara B del primer disc que varen publicar. Una peça de col·leccionista editada el 1970 per la companyia Columbia. A “Un metro cuadrado” ja hi ha condensades totes les essències “vainiquianes” que després trobarem desenvolupades en obres
D’acord: el muntatge de You Tube sembla talment un espot de les sabatilles esportives Converse però no em negareu que l’“Habanera del primer amor” és una autèntica meravella d’aquest parell de senyores mai suficientment lloades per mi (vegeu, per exemple, aquest apunt escrit fa uns mesos arran de la mort de Gloria van Aerssen, la darrera supervivent
Els primers dies d’aquest mes de març va arribar-me un sobre de la revista “Serra d’Or” en l’interior del qual hi havia una carta adreçada a la meva atenció. Em va faltar temps per obrir-la i em vaig trobar amb una targeta de mida gran (allò que de manera mooolt incorrecta anomenem “un targetó”) del
A mig agost de l’any passat Albert Jané va complir 85 anys. Segurament va ser per culpa de la data canicular, però el fet és que, més enllà dels seus cercles més íntims, aquell aniversari va passar força desapercebut. Massa, diria jo, atesa la importància de la feina que des de fa més de mig
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera és també el Dia Mundial de la Poesia. Enguany el poema triat per celebrar la festa a casa nostra el signa la tarragonina Olga Xirinacs (vegeu aquí la seva fitxa a la Viquipèdia). I aquí podreu veure la pàgina especial que la Institució de les Lletres Catalanes ha
Aquí teniu el text de la meva aportació d’abans d’ahir a l’espai “L’Estripada” de l’informatiu Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Un esdeveniment internacional (L’Estripada del 18 de març al Catalunya Vespre) Aquesta setmana l’Honorable Santi Vila, Conseller de Cultura del govern que ens durà fins a les portes de l’estat propi, ha fet
Com cada 19 de març, Sant Josep enriqueix la meva biografia amb el regal d’un any més. Ja he arribat, doncs, al capicua dels dos sisos. I va bola… Instal·lat de ple en les rutines de la jubilació (i més enfeinat que mai!) em trobo en una situació en què començo a treure molt partit d’un parell
Tot i que com a escriptor reconec que no m’ha fet mai gaire el pes, penso que la desaparició d’una figura com la de mossèn Josep Maria Ballarín ens deixa a tots plegats més sols i més empobrits espiritualment. La seva insubornable llibertat de pensament, paraula i obra, el seu exquisit respecte per tothom, la senzillesa
Vejam… miraré d’explicar-vos-ho tal m’imagino que va passar. I espero tenir prou traça per aconseguir que la història us faci tanta gràcia com me’n va fer a mi. Tot va començar ahir al matí, quan vaig trobar a la bústia de casa un full de propaganda dels molts que arriben al llarg de la setmana.
(Potser us interessarà saber que aquest apunt que vaig publicar fa uns dies està molt relacionat amb el d’avui) Llegint les memòries de Mario Cabré que l’any 1986 va publicar la revista “Lecturas” queda bastant clar que la vida amorosa de l’actor torero va ser rica i variada. Que va fer tronar i ploure, vaja. Sembla que la nòmina de
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Quan preparava la llista de commemoracions i efemèrides de 2016 (vegeu-la aquí i també aquí) em vaig trobar amb l’agradable sorpresa que, segons totes les fonts que consultava, el 6 de gener es complien 100 anys del naixement d’un personatge que des de fa molt temps atreu el meu interès. Em refereixo a Mario Cabré, actor
Mentre la versió de Labutxaca, del Grup 62, no ens ofereix novetats des de fa tres anys, Viena Edicions acaba de publicar un altre volum de ‘A la recerca del temps perdut’, de Marcel Proust, traduït al català per Josep Maria Pinto. Es tracta de la primera part de ‘Sodoma i Gomorra’ amb la qual
Estimadíssima Mila, A diferència de la majoria de les trenta-tres cartes que fins ara t’he escrit, t’he de confessar que aquesta d’avui la començo sense tenir gaire clar què és el que et vull dir. De fet, l’impuls d’engegar l’ordinador i posar-me a xerrar amb tu m’ha vingut per la contemplació d’una fotografia: la que