Després de gairebé 3.000 apunts publicats he de pensar que els habituals d’aquestes Totxanes ja saben força bé de quin peu calço. Vull dir que és difícil que amagui quins són els assumptes sobre els quals puc parlar amb una certa seguretat i quins són els que demanen que ho faci amb cautela per no posar
Abans d’ahir, dimarts, es varen complir vuit anys de la mort de Delfí Colomé, el cosí Delfí. En vaig parlar aquí quan la seva mort –lluny: ni més ni menys que a Seül— era imminent i aquí quan, tres dies després, el final que es veia venir ja s’havia consumat. El Delfí formava part de l’extensa
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Tenia una dèria entre cella i cella des de fa bastant temps. Una dèria que es basava únicament en la meva memòria i de la qual m’era impossible trobar dades per verificar-la. Ara, però, em sembla que ja n’he tret l’entrellat. Tot va començar fa set o vuit anys quan un dia, circulant amb la
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu “Catalunya Vespre” de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Sobre el paradís (L’Estripada del 8 d’abril al Catalunya Vespre) El paradís ja no és el que era. I a l’última novel·la de Màrius Serra queda ben clar. L’ha ambientada
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades La llista dels premis de la crítica –és a dir, aquells que distingeixen obres que ja han estat publicades– comença els primers dies de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen distingir: Toni Sala per “El cas Pujol. Reflexions sobre el
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova Tal com mana la tradició el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del dia de Reis amb el premi Josep Pla que va guanyar Andreu Carranza amb “El poeta del poble”; el 20 de gener la festa dels premis Ciutat de Palma
Com cada mes de març des de fa uns quants anys la revista Serra d’Or publica el meu resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un
Tot i que ja fa uns quants anys que em vaig retirar d’aquest tipus de cerimònies promocionals (en les quals, ho confesso, no hi crec gaire) el passat 31 de març vaig fer una excepció perquè em venia molt de gust participar en la presentació a l’Espai Rubiralta de Manresa de “Res no és perfecte a Hawaii”, la
El dimecres passat Vilaweb va publicar un article meu en el que parlava de la novel·la de Manuel de Pedrolo “Acte de violència” i, més concretament, de la reedició que acaba de fer-ne Sembra Llibres, l’editorial de la Ribera Alta. L’enllaç al meu comentari és aquest, però si us fa mandra tirar de ratolí aquí sota
Hi ha dies que la bústia de casa s’omple de papallones i hi canten els àngels. I alguna vegada, com fa unes setmanes, el cant sona com un duet ja que amb vint-i-quatre hores de diferència vaig rebre dos llibres breus i bells de dos autors que m’estimo molt. Tots dos són menorquins i comparteixen
(Vegeu aquí l’apunt anterior) Aquí teniu íntegra la part final de l’article “Els gols del jugador Cruyff”, de Josep Pla: “El partit Atlètic de Madrid-Barcelona que vaig presenciar fou un encontre bastant rar: molt dur, apassionat, fort. Els jugadors de l’Atlètic em van semblar bastant bons: petits, fornits, perillosos. L’equip del Barcelona –i per mi
No només hi era, Josep Pla, en aquella històrica nit del 22 de desembre de 1973 contra l’Atlético de Madrid al Nou Camp sinó que, impressionat per tot el que li havia vist fer a Johan Cruyff va escriure un article que va aparèixer a la revista “Destino” poques setmanes després. Més concretament en el número del 2
Estimadíssima Mila, De vegades els avis somiem desperts. Avui mateix, per exemple. T’ho explico: sortíem amb l’àvia de veure una exposició que fan a la Pedrera d’un fotògraf mallorquí mort fa tres anys que es deia Toni Catany i que ens ha tingut gairebé una hora submergits en un món ple d’imatges d’una bellesa gairebé
Aquí teniu un article del meu admirat Xavier Roig publicat la setmana passada al diari Ara. Com ja ens té acostumats, el que ens explica val la pena de llegir-lo, meditar-lo i arxivar-lo. No us dic res més; si em seguiu habitualment segur que ja coneixeu la manera d’opinar de Roig a través d’altres articles que