El passat dimarts 9 de febrer Salvador Cardús, home d’idees clares i de fàcil expressió, publicava en la seva secció setmanal “Cantus firmus” del diari “Ara” un article que em va semblar molt interessant. Tant, que no m’ho vaig pensar dues vegades per reproduir-lo aquí. L’enllaç a l’article des de la pàgina web del diari
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Vivim a precari (L’Estripada del 12 de febrer al Catalunya Vespre) Tan savis que ens pensem que som i la crua realitat és que vivim a precari. I si no, mireu com ens quedem
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Un bon amic em telefona per dir-me que acaba de sentir per la ràdio que s’ha mort un tal “José Luís y su guitarra”. M’explica també que han comentat que es va fer famós a finals dels anys cinquanta amb una cançó que es deia “Mariquilla”, dedicada a la seva nòvia. Com que l’amic informant és
Estimadíssima Mila, Ja fa temps que tenia previst dedicar una d’aquestes cartes que t’escric (i que no sé si algun dia llegiràs) a parlar-te del xivarri i de la pressa, dues característiques de l’època que ens ha tocat de viure i que tot em fa pensar que, dissortadament, d’aquí a uns anys, quan siguis una
Com els seguidors d’aquestes Totxanes heu pogut comprovar, fa uns quants dies que estic immers en evocacions dels temps que els de casa vàrem viure alguns estius de vacances a terres gallegues. Arrossegat per aquest corrent de la memòria –i tenint en compte que no hi ha res més llançat que la ignorància– goso deixar
2016: aniversaris i commemoracions (Article publicat en el número 673 de la revista “Serra d’Or”, gener de 2016) L’any 2016 que acabem d’estrenar es presenta carregat de commemoracions i d’aniversaris importants i, molt especialment, amb uns quants que podríem considerar sense exagerar de llarga distància. Per exemple, els mil cinc-cents anys de la primera referència
(La sèrie comença aquí) L’any 1995 la Universitat de Santiago de Compostela va organitzar una exposició per commemorar el cinquè centenari de la seva fundació. La varen titular “Gallaecia Fulget” i, com a complement, va encarregar al grup Milladoiro una il·lustració musical per enregistrar-la en disc i vendre-la conjuntament amb el catàleg de l’exposició. El resultat
De la secció “DietariVV” del diari Ara (vegeu-lo també aquí): La llengua sí que importa (Vicenç Villatoro, diari Ara, 4 de febrer de 2016) Algun dels problemes que va tenir la gala dels premis Gaudí de diumenge té a veure, a parer meu, amb un dels mantres que s’han instal·lat en el debat català des
Un bon amic de casa, el Ramon –pare de la doctora J.–, acaba d’estrenar jubilació i per celebrar-ho es va inscriure amb l’Agnès, la seva muller, a una ruta cultural per Galícia organitzada per l’Imserso. Una ruta que varen fer la setmana passada. A finals de la dècada dels 80 ens vàrem passar uns quants estius voltant per Galícia amb l’A.
Mentre no arriba el 10 de febrer, data prevista inicialment perquè arribi a les llibreries “La vida sense la Sara Amat”, la novel·la de Pep Puig guanyadora de la darrera edició del premi Sant Jordi, he dedicat unes quantes sessions a la lectura dels tres llibres anteriors de l’autor. I amb tot el que em
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Ser un país de cultura, o no ser (L’Estripada del 29 de gener al Catalunya Vespre) Va ser el bisbe Torres i Bages –de qui la propera setmana commemorarem
Tinc un amic al qual vull dedicar l’apunt d’avui… De fet, començo malament perquè veig que em quedo curt. Rebobino, doncs. Tinc un BON amic al qual vull dedicar l’apunt d’avui. I que consti que no sóc persona que presumeixi de tenir gaires amistats. Tinc, doncs, un bon amic que, a més a més, és
Cal reconèixer-ho: a España de tant en tant en tenen alguna de bona. Ho dic pensant en aquella sàvia dita que pregona que “es de bien nacidos ser agradecidos”. Precisament aquesta frase –de la qual ara mateix no sé trobar l’equivalent en català– va ser el primer que em va venir al cap el diumenge passat