Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
“Habanera del primer amor”, Vainica Doble (1973): una autèntica perla.
D’acord: el muntatge de You Tube sembla talment un espot de les sabatilles esportives Converse però no em negareu que l’“Habanera del primer amor” és una autèntica meravella d’aquest parell de senyores mai suficientment lloades per mi (vegeu, per exemple, aquest apunt escrit fa uns mesos arran de la mort de Gloria van Aerssen, la darrera supervivent del duet) i que es deien Vainica Doble.
Aquesta “Habanera” d’aires melòdics i suggerents (però no precisament cubans ni mariners) la van incloure a “Heliotropo”, el segon disc de llarga durada que varen enregistrar. El va publicar Ariola el 1973 i de la producció es va responsabilitzar l’escriptor José Manuel Caballero Bonald (que, per cert, segons conta la llegenda va ser qui va convèncer les autores –que no els agradava l’acompanyament instrumental– de no retirar aquest tema del disc. Beneït sia!)
Mira que l’he escoltada de vegades, aquesta cançó, però encara ara, mentre preparo aquest apunt, m’emociona gairebé fins a la llàgrima la delicada i senzilla tendresa de la història que explica aquesta inoblidable parella de grans senyores.
Gaudiu-la:
I per arrodonir el plaer aquí us reprodueixo la lletra:
Habanera del primer amor
Carmen Santonja / Gloria van Aerssen (Vainica Doble)
Al año nos conocimos
haciendo flanes de arena;
bien pronto nos descubrimos:
tu eras nene y yo era nena
En el verano segundo,
escapamos de la yaya
siguiendo una cucaracha,
y descubrimos que el mundo
no era solo nuestra casa
Tiempo de sol,
zapatitos de charol
Tiempo de luz,
yo de rosa y tu de azul
Tiempo de sol,
capotita de almidón
tiempo de luz,
yo de rosa y tu de azul
En una tarde de estío,
al cabo de algunos años,
descubrimos el suspiro
con un sentimiento extraño
Piedras y árboles del río
Piedras y árboles del río
todavía estan grabados
por nuestras manos de niños,
Corazones dibujados
con tu nombre y con el mío,
dos corazones flechados,
del primer amor heridos
Tiempo de sol…
Inclemente impertinente
hizo el tiempo su labor
nunca dura cosa buena;
descubrimos de repente
con sentimiento y con pena;
se deshizo nuestro amor
como los flanes de arena
Tiempo de sol…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Evidentment tu i jo, que famoooolts anys que som amics, tenim gustos diferents. He sentit aquesta havanera(en català va amb b o amb v?) i no he tingut cap sensació especial. Per a mi una cançó més ( a lo millor hi ha influït l’horrorós muntatge visual) que en algun moment m’ha fet recordar a la malaurada Cecilia que, ella si, amb diferència, m’emocionava quan la sentia en la meva joventut. A lo millor perquè era quasi de la meva edat. A lo millor perquè, de jove t’emociones més amb alguna de les cançons. A lo millor perquè va morir tràgicament. A lo millor perquè n’estava enamorat platònicament.