Escoltant el carrer

amb Joan B. Gavaldà

La Loteria de l’Estat: Un Impost Voluntari

Cada any quan s’acosta Nadal tothom va boig per comprar loteria, però hi ha gent que no només juga per Nadal sinó cada setmana o cada cop que des de l’estat o organitzacions autoritzades celebren sorteigs de loteria.

M’agradaria que el següent escrit servís per fer reflexionar una mica sobre el tema de les loteries, una pràctica que, tot i ser voluntària, actua com un impost que pesa especialment sobre les espatlles dels menys afavorits. La loteria, sovint vista com una escapatòria a la rutina diària o una via cap a un futur més pròsper, representa en realitat una càrrega econòmica notable per a molts dels seus participants.

 

Els Orígens Psicològics de la Participació

La loteria atrau, no només per la promesa d’enormes guanys, sinó també pel que aquesta promesa representa: una oportunitat d’escapar de la precarietat. Per a molts, la inversió en bitllets de loteria és una forma de somniar en un futur millor, encara que les probabilitats de guanyar siguin mínimes. Aquesta esperança, sovint infundada, és alimentada per una narrativa que glorifica els guanyadors ocasionals, tot ocultant la realitat estadística darrere d’aquests jocs d’atzar.

(més…)

Canibalisme: Tabú, Tradició, Transgressió

Home_carn_cruaUs vull presentar l’article “Canibalisme: Tabú, Tradició, Transgressió” que el podeu descarregar en ePUB o PDF. L’article està dividit en 6 blocs que parlen sobre:

  1. Canibalisme en la Història i Cultures Diferents: S’explora el canibalisme en una varietat de contextos històrics, des de rituals funeraris en societats tribals fins a actes de desesperació durant assetjaments i períodes de fams. S’inclouen exemples com l’assetjament de Numància i pràctiques en societats indígenes.

2. Mite i Religió: El canibalisme apareix en mitologies i religions de diverses cultures. En el cristianisme, per exemple, l’Eucaristia és un ritual que simbolitza el canibalisme de manera simbòlica.

3. Perspectiva Legal i Ètica: Sorprenentment, el canibalisme no està específicament prohibit en la gran majoria de països, encara que els actes associats com l’assassinat o la mutilació són il·legals. Hi ha un debat filosòfic profund sobre si el canibalisme pot ser moralment acceptable en circumstàncies extremes.

4. Canibalisme en la Cultura Popular: La literatura, el cinema, i la televisió han utilitzat el canibalisme per explorar temes complexos de la condició humana. S’examinen obres com “El silenci dels anyells” o “Holocaust Caníbal”.

5. Trastorns Mentals i Canibalisme: S’aborda la relació entre el canibalisme i trastorns mentals, destacant que el canibalisme no està classificat com un trastorn en si mateix, però pot aparèixer en contextos de trastorns psicòtics o de personalitat antisocial.

6. Futur i Percepció Social del Canibalisme: Finalment, es reflexiona sobre com l’evolució de les normes socials i les tecnologies com la carn cultivada en laboratori podrien afectar la percepció futura del canibalisme.

Aquest article proporciona una bona aproximació sobre el canibalisme, mostrant com aquest acte és complex i sovint tabú. Es destaca temes com la supervivència, la sacralitat, l’ètica i la moralitat en diverses cultures i èpoques. Us recomano la seva lectura, no és massa llarg i escrit en un llenguatge per a tots els públics.

Relació entre la síndrome d’Asperger amb la dificultat de la pràctica de l’esport

La síndrome d’Asperger (SA), també coneguda simplement com a Asperger, és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) que es caracteritza per dificultats significatives en la interacció social i la comunicació no verbal, així com per interessos limitats i conductes repetitives. Aquest trastorn és el més lleu dins de l’espectre autista (TEA) i es diferencia dels altres trastorns d’aquest espectre pel fet que no hi ha retard en l’aparició del llenguatge ni dèficit intel·lectual.

(més…)

De Twitter a X: De “piular” i “tuit” a “xiular” i “xiulet”

X_TwitterDes de la seva creació, Twitter ha estat una plataforma que ha revolucionat la manera de comunicar-nos a la xarxa. Els seus curts missatges, anomenats “tweets”, van esdevenir ràpidament una eina de comunicació global. En català, aquests missatges rapidament van ser batejats com a “piulades” o “tuits”, mots que van ser adoptats amb entusiasme per la comunitat catalano parlant.

Els antecedents d’aquesta elecció es remunten a la sonoritat del verb anglès “to tweet”, que fa referència al cant dels ocells, una piulada, el nom de l’aplicació i l’ocell del seu logo. Així, en català, es va optar per “piular” com a verb que descriu l’acció de publicar un missatge a Twitter i “piulada” o “tuit” com a substantiu per al missatge en si. Aquesta elecció va ser reforçada per a diferents fonts i recollida oficialment a l’Optimot.

Des de que fa unes setmanes, Elon Musk anunciés un canvi sorprenent: Twitter passaria a denominar-se X, ha generat a un servidor i a molts usuaris la controversia sobre com hauríem de referir-nos als missatges publicats en aquesta renovada plataforma en català.

Fins i tot, en l’editorial de Vilaweb del 17 d’agost de 2023, Vicent Partal, a Vilaweb, es planteja el dubte sobre aquesta qüestió, donant peu a una petita reflexió lingüística “…per mitjà de la xarxa X (això que abans es deia Twitter), quan en una piulada (ja no sé si es diu així) va remarcar…”. Si bé “piular” i “tuit” tenen les seves arrels en el cant dels ocells, quin seria el terme adequat per a “X”?

Com a resposta al seu dubte humilment li proposo fer servir “xiular” com a verb i “xiulet” com a substantiu. “Xiular” és un verb que en català significa produir un so agut i prolongat, sovint amb l’ajuda d’un xiulet o simplement amb la boca. Aquesta definició encaixa força bé amb la idea d’enviar un missatge curt i directe a la xarxa. D’altra banda, “xiulet” fa referència a l’objecte que produeix aquest so, però també podria ser una metàfora del missatge en si: un xiulet enmig de la immensitat de la plataforma X i d’internet.

A més, la inicial “X” d’aquests termes coincideix amb el nou nom de la plataforma, creant una harmonia lingüística i conceptual. Aquesta coincidència que la llengua catalana ens dona no només fa que “xiular” i “xiulet” siguin bons substituts de “piular”, “piulet” o “tuit”, sinó que també reforça la identitat catalana dins d’aquest nou escenari digital.

És important que en un món en constant canvi, la nostra llengua s’adapti adequadament i de forma coherent. PLa proposta de “xiular” i “xiulet” no només respecta la sonoritat i l’essència del que era Twitter, sinó que també abraça la seva nova identitat com a X. Així, mentre la comunitat catalanoparlant continua xiulant a la xarxa, també celebra la seva capacitat d’innovar i adaptar-se a les novetats del món digital.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Participació en Democràcia: Sobirania del vot

Arran del debat generat a Catalunya dins l’electorat independentista, en la celebració de les eleccions municipals del 28 de maig i les eleccions a les Corts del Regne d’Espanya del 23 de juliol, on es promou l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, com a tàctica política activa de sanció als partits independentistes, per manca de fidelitat al mandat de l’1 d’octubre i unitat d’acció. Han emergit diverses veus crítiques, a vegades de manera roïna, com les del candidat d’ERC Francesc Marc Alvaro, però també de respecte, com les de la cap de llista, Miriam Nogueras, de Junts o de representants de la CUP, que expressen la comprensió i respecte cap a la voluntat dels electors, i manifesten que treballaran captar aquest descontentament al seu projecte polític. Per això, aquest escrit té l’objectiu de fer entendre la relació entre la democràcia i el dret al vot, tenint en compte la totalitat d’aquesta prerrogativa ciutadana. Explorarem l’evolució del sufragi, els principis que s’oculten a la llibertat electoral, les repercussions de menysvalorar certes formes de vot, i la importància ètica de respectar-lo per part dels actors polítics. També reflexionarem sobre com aquests components interactuen per construir la trama democràtica. La línia argumental gira al voltant del reconeixement del vot com a expressió de la voluntat ciutadana i la seva rellevància per assegurar la salubritat de la nostra democràcia. Si anhelem la independència, és per construir una societat democràtica més justa, no per replicar les mancances de l’espanyola.

L’objectiu és defensar la tesi que el vot és propietat indiscutible de l’elector, una declaració directa de la seva voluntat política. En aquest context, l’elector té plena llibertat per expressar-se a través de diferents vies: triar una proposta política, escollir l’abstenció, optar pel vot en blanc, o fins i tot decidir un vot nul. La decisió de l’elector, en tots els seus matisos, és una reflexió de la seva interpretació de la realitat política i social. En aquesta lògica, totes les opcions són vàlides i constitueixen formes de participació democràtica. L’assumpte cabdal és que el dret a expressar-se lliurement a través del vot no només ha de ser preservat, sinó també respectat i valorat, independentment de la forma que prengui. Aquest respecte és un pilar bàsic per assegurar la qualitat d’una democràcia, que ha de saber interpretar i respondre adequadament a tots els missatges que emet la ciutadania a través del seu vot en la participació en processos electorals. (més…)

Perspectiva de gènere sobre l’Asperger

La identificació i el diagnòstic de la síndrome d’Asperger i d’altres trastorns de l’espectre autista (TEA) en dones representen un desafiament per als professionals de la salut. La prevalença de TEA és més alta en homes que en dones, amb una ràtio d’aproximadament 4:1 segons les estimacions més recents (Loomes, Hull, i Mandy, 2017). No obstant això, cada vegada hi ha més indicis que suggereixen que aquesta discrepància podria ser el resultat d’un subdiagnòstic del TEA en dones.

Un dels factors que contribueixen a aquest subdiagnòstic és la manca de recerca sobre com es manifesta el TEA en dones. La majoria d’estudis sobre l’autisme s’han centrat en homes, i els criteris diagnòstics actuals es basen en la comprensió de com el TEA es manifesta en ells (Rivet i Matson, 2011). Aquesta orientació cap als homes en la recerca sobre l’autisme ha conduït a la creació d’un model diagnòstic que pot no tenir en compte tots els símptomes i comportaments associats amb el TEA en dones.

A més, els professionals de la salut sovint tenen menys experiència i formació en la identificació del TEA en dones, el que pot conduir a un diagnòstic incorrecte o a la manca de diagnòstic (Giarelli et al., 2010). Això és particularment problemàtic perquè les dones amb TEA que no reben un diagnòstic apropiat sovint tenen problemes emocionals i psicològics, a més de dificultats en àrees com l’educació i l’ocupació. (més…)

Independència, la única resposta per aturar l’extrema dreta espanyola

[Temps de lectura: 3 minuts]
Versió reduïda i amb opinió personal de l’article: La dinàmica política del PP i Vox:
Com el PP “externalitza” el vot de l’extrema dreta a Espanya


Com a independentista català, m’he passat anys intentant entendre perquè el sistema polític al Regne d’Espanya no dona resposta a les demandes que es fan des de Catalunya. I, per ser sincer, el que està passant d’ençà del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, no m’agrada. La política espanyola està embogida i s’encamina cap a un estat de caos, on l’extrema dreta està en ascens i el sistema polític cada vegada més polaritzat la blanqueja dia rere dia. Però, què hi ha darrere d’aquesta situació? Com hem arribat fins aquí? I, el més important, què podem fer per canviar-ho?

Per entendre la situació actual, hem de remuntar-nos a la transició del 78. Des de llavors, el sistema polític espanyol ha estat dominat per dos grans partits: el Partit Popular (PP) a la dreta i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a l’esquerra. Però aquest sistema bipartidista ha estat sacsejat en l’última dècada per l’aparició de nous partits, com Ciutadans i Vox que han desafiat el domini del PP i Podemos el PSOE.

Centrant-nos a la dreta, avui el segon partit parlamentari és Vox, un partit clarament d’extrema dreta fundat el 2013 per exmembres del PP. Vox ha aconseguit atraure una part significativa de l’electorat més ultra que anteriorment votava al PP, provocant una fragmentació del vot tradicionalment de dretes. Aquesta fragmentació semblaria que podria debilitar la posició del PP com a principal partit de la dreta, facilitant la formació de governs de coalició amb l’extrema dreta. (més…)

La dinàmica política del PP i Vox: Com el PP “externalitza”el vot de l’extrema dreta a Espanya

El context polític actual del Regne d’Espanya es caracteritza per una creixent polarització discursiva i semifragmentació del sistema de partits polítics. Des de la transició del 78, el sistema polític espanyol ha estat dominat per dos grans partits: el Partit Popular (PP) a la dreta i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a l’esquerra. No obstant això, en l’última dècada, aquest sistema bipartidista ha estat sacsejat per l’aparició de nous partits que han desafiat el domini del PP i del PSOE.

A la dreta, el segon partit parlamentari ha estat Vox, un partit d’extrema dreta fundat el 2013 per exmembres del PP. Vox ha aconseguit atraure una part significativa de l’electorat d’extrema dreta que anteriorment votava al PP, provocant una fragmentació del vot tradicionalment de dretes. Aquesta fragmentació semblaria que podria debilitar la posició del PP com a principal partit de la dreta, facilitant la formació de governs de coalició amb l’extrema dreta espanyola.

Aquesta situació m’ha portat a argumentar que el PP ha “externalitzat” el vot de l’extrema dreta amb Vox. Segons aquesta visió, el PP ha permès que Vox esdevingui el vehicle principal per a l’electorat d’extrema dreta. Aquesta “externalització” ha permès al PP distanciar-se formalment de l’extrema dreta i presentar-se com un partit més moderat. No obstant això, també ha dividit el vot de la dreta i ha debilitat la posició del PP.

Aquesta tesi serà l’objecte principal d’aquest article. A través d’una petita anàlisi de l’origen i evolució del PP, l’origen i ascens de Vox, i la dinàmica de l'”externalització” del vot de l’extrema dreta. També vull explorar com el PP ha promogut aquesta externalització del vot de l’extrema dreta amb Vox i quines són les conseqüències d’aquesta estratègia per a la política espanyola. (més…)

El “Cordó Sanitari” contra l’extrema dreta: una estratègia efectiva o una navalla de doble tall?

El terme “cordó sanitari” es refereix a una estratègia política que busca aïllar un partit o grup polític específic per evitar que influeixi en la política governamental. Aquesta estratègia s’ha utilitzat a Europa com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, amb l’objectiu de limitar la seva influència en la política mainstream. No obstant això, la seva eficàcia i les seves conseqüències han estat objecte de debat.

 

Definició i origen del “cordó sanitari”

El concepte de “cordó sanitari” té les seves arrels en la política belga, on es va utilitzar per primera vegada per aïllar el partit d’extrema dreta Vlaams Blok. Des de llavors, el terme s’ha utilitzat per descriure una estratègia política que busca aïllar un partit o grup polític específic.

 

Aplicació del “cordó sanitari” a Europa

La implementació del “cordó sanitari” ha variat considerablement a tot Europa, amb diferents graus d’èxit. A França, per exemple, el “cordó sanitari” ha estat una estratègia efectiva per limitar l’influència del Front National (ara anomenat Rassemblement National). En les eleccions presidencials franceses de 2002, el candidat del Front National, Jean-Marie Le Pen, va aconseguir arribar a la segona volta, però va ser derrotat de manera aclaparadora pel candidat conservador Jacques Chirac, gràcies en gran part a l’aplicació d’un “cordó sanitari”. Aquesta estratègia es va repetir en les eleccions de 2017 i 2022, quan Marine Le Pen, filla de Jean-Marie, va arribar a la segona volta però va ser derrotada per Emmanuel Macron. (més…)

ChatGPT: Més enllà d’una endevinalla

En els últims temps, hem assistit a un augment de les notícies que intenten ridiculitzar i menystenir la intel·ligència artificial (IA), en particular ChatGPT, una IA desenvolupada per OpenAI. Un exemple d’aquesta tendència és un article del passat 15 de juny publicat a  La Vanguardia que es fa ressò d’una endevinalla que, segons un tuitaire, ChatGPT no va poder resoldre.

L’article de La Vanguardia parla sobre una endevinalla que ha posat en dificultats a la IA ChatGPT. Aquesta va ser publicada a Twitter per un usuari anomenat @DaniNovarama, diu: “La mare de Juan té 4 fills. Tres d’ells es diuen Pedro, María i Lucas. Com es diu el quart?” Aquesta publicació ha tingut una gran repercussió a Twitter, amb prop de 500.000 reproduccions, més de 6.200 ‘m’agrada’, 800 retuits i 100 comentaris. Malgrat les indicacions dels usuaris perquè ChatGPT llegís bé l’endevinalla, segons aquest usuari de Twitter la IA no va aconseguir donar la resposta correcta. L’article conclou amb l’autor del tuit intentant de nou amb diferents indicacions, però sense èxit. (més…)

Publicat dins de Intel·ligència Artificial i etiquetada amb | Deixa un comentari

Cap a un Futur Inclusiu real: Desafiaments i Oportunitats del Sistema Educatiu Català

El sistema educatiu català, com fins a la data forma part del Regne d’Espanya, es regeix per la Llei Orgànica d’Educació (LOE) aprovada per les Corts espanyoles el 2020. No obstant això, com Catalunya té competències plenes en matèria d’educació, Catalunya ha desenvolupat el seu propi marc legal i polítiques educatives per adaptar-se a les seves necessitats específiques i context sociocultural i lingüístic particular.

El nostre sistema educatiu es caracteritza per la seva diversitat i compromís amb la inclusió. El concepte inclusió en un sistema educatiu de Catalunya es defineix com un principi fonamental que busca atendre a tots els estudiants per igual, adaptant-se a la diversitat de la població escolar. Aquesta filosofia es reflecteix clarament en les polítiques i pràctiques educatives de Catalunya.

Un exemple d’aquest compromís amb la inclusió és el programa SJD MIND Escoles de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Aquest programa, segons el seu informe de resultats fins a 2021, busca millorar el rendiment escolar i acadèmic dels estudiants de primària, secundària, batxillerat i formació professional a través d’una atenció integral als problemes d’aprenentatge i conducta. (més…)

Descobrint les Altes Capacitats: Entenent per donar suport els nens superdotats

Les altes capacitats, un terme que sovint es confon amb la superdotació, és un concepte que es refereix a un conjunt d’habilitats o competències que es troben per sobre de la mitjana en determinades àrees. Aquestes àrees poden ser tan diverses com l’habilitat acadèmica, la creativitat, el lideratge o l’habilitat artística, entre d’altres. Segons la definició de Renzulli (1978), les altes capacitats es manifesten quan hi ha una interacció entre tres àrees bàsiques: habilitat superior general, creativitat i compromís amb la tasca.

Aquesta definició, però, no és l’única. Hi ha altres autors com Sternberg (1985) que proposen una visió més àmplia de les altes capacitats, incloent-hi la intel·ligència pràctica i creativa, a més de la intel·ligència analítica. Aquesta perspectiva reconeix que les altes capacitats no es limiten a l’excel·lència acadèmica, sinó que també poden manifestar-se en altres àrees de la vida.

És important destacar que les altes capacitats no són una garantia de rendiment superior. Com assenyala Gagné (2004), hi ha una distinció entre «dotació» (el potencial per a l’excel·lència) i «talent» (el rendiment efectiu a un nivell superior). Aquesta distinció és crucial per entendre que les altes capacitats no es manifesten de la mateixa manera en totes les persones, i que el suport adequat és essencial perquè aquest potencial es pugui desenvolupar plenament. (més…)

Entenent l’Espectre Autista: Enfocament en la síndrome d’Asperger

L’autisme és un terme que molts de nosaltres hem sentit, però que sovint es malinterpreta o es generalitza en excés. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2021), l’autisme es refereix a un conjunt de condicions que es coneixen col·lectivament com a trastorns de l’espectre autista (TEA). Aquest espectre és ampli i divers, amb una gamma de símptomes i característiques que poden variar significativament d’una persona a una altra. Dins d’aquest espectre, hi ha una condició que es distingeix per les seves particularitats: la síndrome d’Asperger.

La síndrome d’Asperger, anomenat així pel pediatre austríac Hans Asperger que el va descriure per primera vegada en la dècada de 1940 (Asperger, 1944), és una forma d’autisme que sovint es caracteritza per dificultats en la interacció social i patrons de comportament i interessos restringits o repetitius. No obstant això, com amb tot l’espectre autista, la manera en què aquests símptomes es manifesten pot variar enormement entre els individus.

En aquesta entrada, ens endinsarem en l’espectre autista amb un enfocament particular en la síndrome d’Asperger. Explorarem la seva definició, símptomes, diagnòstic, tractament i la vida quotidiana de les persones que viuen amb aquesta condició. El nostre objectiu és proporcionar una visió completa i accessible que permeti una millor comprensió i acceptació de l’Asperger i de l’espectre autista en general.

(més…)

Publicat dins de Salut i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Afrontar la Salut Mental dels fills adolescents

La salut mental dels adolescents és un tema de creixent importància en la societat actual. En aquesta etapa de ràpid creixement i canvi, els adolescents s’enfronten a una sèrie de reptes únics que poden afectar la seva salut mental. Aquests reptes inclouen la pressió acadèmica, els canvis físics i emocionals, l’acceptació social, i la formació de la seva identitat. Aquests factors, juntament amb l’augment de l’ús de les xarxes socials i la pandèmia, han contribuït a l’augment de la prevalença de problemes de salut mental entre els adolescents.

Un dels problemes de salut mental més preocupants que està emergint entre els adolescents són les autolesions. Segons la Federació Salut Mental Catalunya (2022), l’autolesió és una forma de comportament que implica fer-se mal a un mateix de manera intencionada. Aquest comportament està augmentant entre els adolescents.

Els pares d’adolescents es troben sovint enfrontats a la difícil tasca de comprendre i gestionar aquests problemes de salut mental. Aquesta tasca es complica encara més per la falta d’informació i de recursos disponibles per als pares. Aquesta blocada estructurada com un breu article es basa en el treball de la Federació Salut Mental Catalunya (2022), Autolesions: Guia per a pares i mares, que proporciona una visió detallada de com els pares poden afrontar aquesta situació, amb l’enfocament particular en l’autolesió.

En aquest context, és essencial que els pares estiguin ben informats i preparats per afrontar aquests reptes. (més…)

Publicat dins de General, Salut i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Tots els partits guanyen

Les eleccions municipals són un moment destacat per a la democràcia, ja que permeten als ciutadans triar els seus representants locals. És un procés que hauria de ser transparent i honrat, però la reacció dels grans partits revela una realitat preocupant. M’agradaria destacar un seguit de dades dels resultats electorals a Catalunya en les eleccions de 2023, on el PSC s’ha proclamat com a guanyador en termes de vots totals. No obstant això, és important analitzar més a fons aquesta suposada victòria i la manera en què els partits manipulen els resultats per crear una il·lusió de triomf generalitzat.

En aquesta carrera cap a la victòria, els partits polítics solen utilitzar estratègies manipulatives per generar una impressió positiva als seus electors i a la societat en general. Fent servir diversos paràmetres, com el nombre de vots, el nombre de regidors, els municipis guanyats o les comarques conquerides, intentant crear la il·lusió que són el partit triomfant en el màxim de les categories possibles. Aquest joc de números enganyós és una tàctica per distorsionar la realitat i confondre els ciutadans. (més…)

Publicat dins de eleccions, Politologia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari