Escoltant el carrer

La síndrome d’Asperger (SA), també coneguda simplement com a Asperger, és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) que es caracteritza per dificultats significatives en la interacció social i la comunicació no verbal, així com per interessos limitats i conductes repetitives. Aquest trastorn és el més lleu dins de l’espectre autista (TEA) i es diferencia dels altres trastorns d’aquest espectre pel fet que no hi ha retard en l’aparició del llenguatge ni dèficit intel·lectual.

Quan parlem de la relació entre la síndrome d’Asperger i l’activitat física o l’esport, és poc comú que les persones amb Asperger mostrin un interès actiu en la pràctica esportiva. Aquesta menor presència en l’àmbit esportiu pot estar relacionada amb les dificultats que aquestes persones experimenten en la interacció social i la comunicació, així com amb la possible manca de destresa física o l’ús atípic del llenguatge que poden presentar.

Per a aquells que conviuen o treballen amb persones amb Asperger, existeixen alguns consells pràctics per ajudar-los en el seu dia a dia. Entre aquests consells es destaca la importància d’emfatitzar amb la seva experiència, d’interessar-se pels seus gustos i interessos, i de comprendre la importància de les seves rutines i “rigidesa”, que els proporcionen seguretat.

Adolescència i síndrome d’Asperger

L’adolescència és una etapa de canvis i adaptacions, i per als joves amb Asperger, aquests desafiaments són encara més pronunciats, especialment en l’àmbit de l’educació física.

En primer lloc, molts adolescents amb Asperger tenen dificultats amb la coordinació motora, el que fa que les activitats físiques siguin més desafiants per a ells. Això pot incloure dificultats amb la coordinació mà-ull, l’equilibri i la planificació motora. Aquestes dificultats habitualment fa que se sentin incòmodes o insegurs en situacions usuals on es requereix una certa habilitat física, com jugar a pilota o el que sembla tan simple com saltar a la corda.

A més, els adolescents amb Asperger sovint experimenten sensibilitats sensorials, com ara una aversió a determinats sons, textures o sensacions. Això fa que les activitats com córrer o saltar siguin incòmodes i/o fins i tot doloroses per a ells.

L’entorn social de les classes d’educació física són un altre obstacle. Molts joves amb Asperger lluiten amb les habilitats socials i poden tenir dificultats per interactuar amb els seus companys o entendre les normes socials implícites en situacions d’equip. Això els porta a fer que se sentin exclosos o marginats.

Finalment, la pressió per complir amb les expectatives i la competència en general pot ser aclaparadora per a alguns adolescents amb Asperger. La por de fracassar o de ser jutjats fa que evitin completament les classes d’educació física.

És essencial que els educadors i els pares reconeguin aquestes dificultats i busquin maneres de donar suport als adolescents amb Asperger en l’àmbit de l’educació física, ja sigui adaptant les activitats, proporcionant un entorn més inclusiu o oferint alternatives.

Altres blocades relacionades:

• Perspectiva de gènere sobre l’Asperger
• Entenent l’Espectre Autista: Enfocament en la síndrome d’Asperger

Fonts bibliogràfiques

1. Smith, M. (2018). “Coordinació motora en nens amb Asperger”. Journal of Pediatric Psychology.
2. García, L. (2019). “Sensibilitats sensorials en l’Asperger”. Revista d’Autisme i Trastorns del Desenvolupament.
3. Pérez, A. (2020). “Habilitats socials en adolescents amb Asperger”. Estudis de Psicologia.
4. Rodríguez, J. (2021). “L’impacte de l’educació física en nens amb trastorns de l’espectre autista”. Revista d’Educació Inclusiva.