Escoltant el carrer

amb Joan B. Gavaldà

Arxiu de la categoria: Polítics

La dinàmica política del PP i Vox: Com el PP “externalitza”el vot de l’extrema dreta a Espanya

El context polític actual del Regne d’Espanya es caracteritza per una creixent polarització discursiva i semifragmentació del sistema de partits polítics. Des de la transició del 78, el sistema polític espanyol ha estat dominat per dos grans partits: el Partit Popular (PP) a la dreta i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a l’esquerra. No obstant això, en l’última dècada, aquest sistema bipartidista ha estat sacsejat per l’aparició de nous partits que han desafiat el domini del PP i del PSOE.

A la dreta, el segon partit parlamentari ha estat Vox, un partit d’extrema dreta fundat el 2013 per exmembres del PP. Vox ha aconseguit atraure una part significativa de l’electorat d’extrema dreta que anteriorment votava al PP, provocant una fragmentació del vot tradicionalment de dretes. Aquesta fragmentació semblaria que podria debilitar la posició del PP com a principal partit de la dreta, facilitant la formació de governs de coalició amb l’extrema dreta espanyola.

Aquesta situació m’ha portat a argumentar que el PP ha “externalitzat” el vot de l’extrema dreta amb Vox. Segons aquesta visió, el PP ha permès que Vox esdevingui el vehicle principal per a l’electorat d’extrema dreta. Aquesta “externalització” ha permès al PP distanciar-se formalment de l’extrema dreta i presentar-se com un partit més moderat. No obstant això, també ha dividit el vot de la dreta i ha debilitat la posició del PP.

Aquesta tesi serà l’objecte principal d’aquest article. A través d’una petita anàlisi de l’origen i evolució del PP, l’origen i ascens de Vox, i la dinàmica de l'”externalització” del vot de l’extrema dreta. També vull explorar com el PP ha promogut aquesta externalització del vot de l’extrema dreta amb Vox i quines són les conseqüències d’aquesta estratègia per a la política espanyola. (més…)

El groc perseguit

Pocs ens podríem imaginar que un color fos perseguit a Espanya com li està passant al groc. Aquest color és el més alegre de l’espectre cromàtic, se l’associa a la calor, a l’optimisme i la diversió. El groc aporta vitalitat a altres colors. Cal recordar que al llarg de la història el groc se’l relaciona amb el sol, donant una aura lluminosa que evoca saviesa, intel·ligència i imaginació. En molts països, el color groc és testimoni d’èxit, prosperitat i poder. Al Japó, simbolitza la gràcia i la noblesa, per contra, a França se l’associa amb la covardia i la traïció.

El que us m’agradaria que reflexionéssim avui deriva del significat que ha agafat aquest color en la fase actual del procés. Davant l’empresonament despòtic per part de la justícia espanyola de persones vinculades en la lluita per la República catalana, el moviment sobiranista va català va decidir visibilitzar el rebuig d’aquesta reacció politicojudicial interpel·lant a la ciutadania a posar-se un llaç groc.

L’enginy de la gent per fer accions el menys costoses possibles econòmicament parlant de suport a les candidatures republicanes de cara a les eleccions del 21 de desembre de 2017, imposades pel govern espanyol a través de l’aplicació del 155 després d’haver destituït il·legalment el govern legítim de Catalunya i dissolt el Parlament, va popularitzar el GROC.

Ja no et trobaves llaços de color grocs, sinó pintades, murals, pancartes, bufades, mocadors, qualsevol cosa que fos de color groc es va intentar que fos un recordatori que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueres i Joaquim Forn en aquest període estaven a presó provisional amb mesures cautelars febles i assumit més com una revenja que no pas una acció de la Justícia. En aquella campanya electoral, els partits que donaven suport a l’aplicació del 155 van començar a posar denúncies davant la Junta Electoral per fer fora de l’esfera pública aquest color per intentar amagar la vergonya que suposava tenir presos polítics que ells no reconeixien. A portes de les festes nadalenques, es van posar denúncies per llums de Nadal de color groc als carrers de molts municipis, de lluminàries de fonts d’aigua de color groc, etc. feia que tot allò que era de color groc començava a ser perseguit.

Aquesta persecució que es va iniciar a la campanya electoral del 21 de desembre ja no s’ha aturat, ans el contrari, s’ha anat agreujant fins a arribar a límits ridículs que demostra la mesquina mentalitat del persecutor. Unes “tietes” fent bufandes de mitja al carrer, pel sols fet d’estar prop d’alguna autoritat espanyola, eren desallotjades dels llocs per la policia perquè el color de la llana era groc.

…s’ha anat agreujant fins a arribar a límits ridículs que demostra la mesquina mentalitat del persecutor.

L’encert de trobar un color que acaba significant una cosa tan potent que desestatitza a l’adversari arribant-lo a irritar tant que l’intenta eliminar per no haver-se d’enfrontar cada dia davant del mirall, és espectacularment brillant. Només cal recordar la resposta tant d’airada del Ministre Català en seu parlamentària a una pregunta de Carles Campuzano.

La persecució més recent ha estat amb motiu de la celebració de la final de Copa del Rei que organitza la Federació Espanyola de Futbol i la Lliga de Futbol Professional, que setmanes abans del dia del partit la majoria dels dirigents polítics espanyols i d’aquestes associacions ja estaven preocupats pels xiulets al monarca i perquè la grada no es convertís en un escenari de fons groc.

Ahir es va requisar pancartes polítiques i altres de color groc, samarretes de l’ANC de les diades de 2015 i 2016, fins i tot bufandes, només perquè eren de color groc.