Escoltant el carrer

amb Joan B. Gavaldà

Arxiu de la categoria: Catalunya

Independència, la única resposta per aturar l’extrema dreta espanyola

Publicat el 24 de juny de 2023 per joangavalda

[Temps de lectura: 3 minuts]
Versió reduïda i amb opinió personal de l’article: La dinàmica política del PP i Vox:
Com el PP “externalitza” el vot de l’extrema dreta a Espanya



Com a independentista català, m’he passat anys intentant entendre perquè el sistema polític al Regne d’Espanya no dona resposta a les demandes que es fan des de Catalunya. I, per ser sincer, el que està passant d’ençà del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, no m’agrada. La política espanyola està embogida i s’encamina cap a un estat de caos, on l’extrema dreta està en ascens i el sistema polític cada vegada més polaritzat la blanqueja dia rere dia. Però, què hi ha darrere d’aquesta situació? Com hem arribat fins aquí? I, el més important, què podem fer per canviar-ho?


Per entendre la situació actual, hem de remuntar-nos a la transició del 78. Des de llavors, el sistema polític espanyol ha estat dominat per dos grans partits: el Partit Popular (PP) a la dreta i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a l’esquerra. Però aquest sistema bipartidista ha estat sacsejat en l’última dècada per l’aparició de nous partits, com Ciutadans i Vox que han desafiat el domini del PP i Podemos el PSOE.


Centrant-nos a la dreta, avui el segon partit parlamentari és Vox, un partit clarament d’extrema dreta fundat el 2013 per exmembres del PP. Vox ha aconseguit atraure una part significativa de l’electorat més ultra que anteriorment votava al PP, provocant una fragmentació del vot tradicionalment de dretes. Aquesta fragmentació semblaria que podria debilitar la posició del PP com a principal partit de la dreta, facilitant la formació de governs de coalició amb l’extrema dreta. (més…)

    

    
  i etiquetada amb , , ,  | Deixa un comentari


                                    

    
Cap a un Futur Inclusiu real: Desafiaments i Oportunitats del Sistema Educatiu Català

    
Publicat el  4 de juny de 2023 per joangavalda

        

        
El sistema educatiu català, com fins a la data forma part del Regne d’Espanya, es regeix per la Llei Orgànica d’Educació (LOE) aprovada per les Corts espanyoles el 2020. No obstant això, com Catalunya té competències plenes en matèria d’educació, Catalunya ha desenvolupat el seu propi marc legal i polítiques educatives per adaptar-se a les seves necessitats específiques i context sociocultural i lingüístic particular.


El nostre sistema educatiu es caracteritza per la seva diversitat i compromís amb la inclusió. El concepte inclusió en un sistema educatiu de Catalunya es defineix com un principi fonamental que busca atendre a tots els estudiants per igual, adaptant-se a la diversitat de la població escolar. Aquesta filosofia es reflecteix clarament en les polítiques i pràctiques educatives de Catalunya.


Un exemple d’aquest compromís amb la inclusió és el programa SJD MIND Escoles de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Aquest programa, segons el seu informe de resultats fins a 2021, busca millorar el rendiment escolar i acadèmic dels estudiants de primària, secundària, batxillerat i formació professional a través d’una atenció integral als problemes d’aprenentatge i conducta. (més…)

    

    
  i etiquetada amb , , , , ,  | Deixa un comentari


                                    

    
Tots els partits guanyen

    
Publicat el  31 de maig de 2023 per joangavalda

        

        
Les eleccions municipals són un moment destacat per a la democràcia, ja que permeten als ciutadans triar els seus representants locals. És un procés que hauria de ser transparent i honrat, però la reacció dels grans partits revela una realitat preocupant. M’agradaria destacar un seguit de dades dels resultats electorals a Catalunya en les eleccions de 2023, on el PSC s’ha proclamat com a guanyador en termes de vots totals. No obstant això, és important analitzar més a fons aquesta suposada victòria i la manera en què els partits manipulen els resultats per crear una il·lusió de triomf generalitzat.


En aquesta carrera cap a la victòria, els partits polítics solen utilitzar estratègies manipulatives per generar una impressió positiva als seus electors i a la societat en general. Fent servir diversos paràmetres, com el nombre de vots, el nombre de regidors, els municipis guanyats o les comarques conquerides, intentant crear la il·lusió que són el partit triomfant en el màxim de les categories possibles. Aquest joc de números enganyós és una tàctica per distorsionar la realitat i confondre els ciutadans. (més…)

    

    
  i etiquetada amb , , , ,  | Deixa un comentari


                                    

    
…i els drets dels pacients,on queden?

    
Publicat el  3 de març de 2023 per joangavalda

        

        






La salut pública és un dret fonamental per a tots els ciutadans, independentment de la seva llengua materna o del territori on viuen. Per tant, és inacceptable que els professionals de la salut pública a Catalunya no estiguin en capacitat de parlar tant en català com en espanyol, les dues llengües oficials del país. Cal recordar que la salut és un dret fonamental i universal que ha de ser accessible per a tothom, independentment de la seva llengua materna o del país d’origen. A Catalunya, a banda del coneixement del català i de l’espanyol, com hi ha una gran diversitat lingüística i cultural, és imprescindible que el sistema de salut pública garanteixi la presència d’intèrprets per a altres llengües molt parlades per a resident de Catalunya, com ara l’àrab, el xinès o l’urdú.


Primer de tot, la capacitat de comunicació en llengua catalana és una competència necessària per als professionals de la salut, ja que els pacients han de comprendre perfectament la informació que se’ls transmet i també han de ser capaços de comunicar les seves inquietuds, dubtes i problemes. Això només es pot aconseguir si el professional de la salut és capaç de parlar la llengua que el pacient domina.


Per altra banda, la manca de coneixement del català per part dels professionals de la salut és un obstacle important per a l’excel·lència en l’atenció sanitària. Els professionals de la salut han de poder explicar els diferents procediments i tractaments mèdics en un llenguatge que sigui comprensible per als pacients. Això significa que, si el pacient parla català, el professional de la salut ha de ser capaç de donar la informació necessària en aquesta llengua.


A més, els professionals de la salut també han de poder entendre correctament el que els pacients els diuen, sigui en català sigui en espanyol. Si un pacient no pot expressar-se correctament perquè el professional de la salut no parla la seva llengua materna, això pot comportar un diagnòstic erroni o una mala gestió dels símptomes, la qual cosa posa en perill la salut del pacient.


En aquest sentit, la falta de coneixement de la llengua catalana per part dels professionals de la salut és una clara violació dels drets dels pacients. Els pacients tenen dret a una atenció sanitària de qualitat, i això inclou la capacitat dels professionals de la salut per comunicar-se en la llengua del pacient.


Així doncs, és imperatiu que els professionals de la salut a Catalunya estiguin en capacitat de parlar tant en català com en espanyol per tal de garantir una atenció sanitària excel·lent i respectuosa amb els drets dels pacients. Les autoritats sanitàries han de prendre mesures per assegurar que tots els professionals de la salut tinguin les competències lingüístiques necessàries per prestar els seus serveis en les dues llengües oficials del país. No es pot permetre que la manca de coneixement de la llengua sigui un obstacle per a l’excel·lència en l’atenció sanitària.


Si parem atenció amb altres llengües no pròpies del país però sí parlades per un gran nombre de residents. La manca d’intèrprets per a altres llengües pot dificultar la comunicació entre els professionals de la salut i els pacients, la qual cosa pot comportar greus problemes de salut. En molts casos, els pacients que no parlen català o espanyol no poden expressar les seves necessitats o símptomes de forma clara, la qual cosa pot dificultar molt el diagnòstic i el tractament mèdic. Això és especialment greu en el cas de malalties greus o cròniques que requereixen un seguiment continu.


Com he comentat en el cas del català, els pacients necessiten comprendre la informació que els donen els professionals de la salut per poder prendre decisions informades sobre la seva salut. Si el pacient no entén el que li estan dient o si el professional de la salut no entén el que el pacient li està dient, això pot comportar una mala gestió dels símptomes o un diagnòstic erroni, la qual cosa posa en perill la salut del pacient.


Per això, és imprescindible que el sistema de salut pública a Catalunya, primer garanteixi el català, llegua pròpia del país i nadiua de la gran majoria de la ciutadania; segon cal garantir la presència d’intèrprets per a altres llengües. Això no només garanteix una atenció sanitària de qualitat i respectuosa amb els drets dels pacients, sinó que també fomenta la inclusió i la cohesió social en una societat multicultural i diversa com la catalana.


En resum, la presència d’intèrprets per a altres llengües és imprescindible en el sistema de salut pública a Catalunya per garantir una atenció sanitària universal, equitativa i de qualitat per a tothom. Així mateix, és important que els professionals de la salut dominin tant el català com l’espanyol per garantir una comunicació efectiva amb els pacients i una gestió eficient dels serveis sanitaris. No es pot tolerar cap mena de discriminació lingüística en un sistema de salut pública que ha de ser inclusiu i respectuós amb la diversitat cultural i lingüística de la societat.







    

    
  i etiquetada amb , , , , , , ,  | Deixa un comentari


                                    

    
Que n’esperem del MWC2023

    
Publicat el  28 de febrer de 2023 per joangavalda

        

        






El Mobile World Congress (MWC) és una de les fires tecnològiques més importants del món, i cada any reuneix les principals companyies del sector de la tecnologia mòbil per presentar les últimes novetats en productes i serveis. L’edició del 2023 promet ser una de les més emocionants fins ara, amb nombroses empreses que ja han anunciat les seves intencions de presentar nous dispositius i tecnologies.


MWC2023


Una de les tendències més importants que es preveu veure en el MWC 2023 és l’expansió de les xarxes 5G. Amb molts països del món implementant gradualment aquesta tecnologia, les empreses estan competint per presentar els dispositius i les aplicacions que millor aprofitin les seves capacitats. S’espera que moltes de les grans marques de telèfons intel·ligents presentin nous models compatibles amb 5G, així com altres dispositius que aprofitin les xarxes de nova generació, com ara tauletes, portàtils i altres dispositius electrònics.


Una altra tendència important que es preveu en el MWC 2023 és la consolidació de la intel·ligència artificial (IA) en els dispositius mòbils. Les empreses estan treballant fort per integrar la IA en tots els aspectes de la tecnologia mòbil, des de l’assistència virtual fins als programes d’aprenentatge automàtic que ajuden a personalitzar l’experiència de l’usuari. Es preveu que les noves funcionalitats de la IA siguin una de les característiques clau que diferenciïn els nous dispositius de la competència.


Una altra àrea de focus important en el MWC 2023 serà la tecnologia de la salut. Amb moltes persones cada vegada més interessades en el seguiment de la seva salut i benestar, les empreses estan desenvolupant una sèrie de dispositius i aplicacions que ajudin els usuaris a controlar la seva salut i activitat física. Es preveu que moltes companyies presentin nous productes i serveis en aquesta àrea, des de rellotges intel·ligents que mesuren el ritme cardíac i la pressió arterial fins a aplicacions que ajuden a les persones a fer un seguiment de la seva dieta i exercici físic.


Finalment, es preveu que el MWC 2023 sigui un espai on les empreses presentin noves tecnologies de pantalla. S’espera que les pantalles plegables i les pantalles de nova generació siguin una de les principals atraccions, amb moltes companyies que intenten superar les limitacions tècniques per oferir pantalles més grans, més brillants i més resolutives.








Si volguéssim destacar una empresa en el Mobile World Congress 2023, podríem mencionar a Xiaomi, ja que aquesta ha aconseguit generar una gran expectació entre els professionals del sector i els mitjans de comunicació.


La raó per la qual Xiaomi pot destacar en el Mobile World Congress 2023 és perquè s’espera que presenti algunes de les tecnologies més innovadores del sector. Una de les tecnologies més esperades és la pantalla plegable, que s’ha convertit en una de les grans tendències del sector i que nombroses companyies estan intentant desenvolupar. Es preveu que Xiaomi presenti un telèfon intel·ligent amb una pantalla plegable que pugui convertir-se en una tauleta, oferint així als usuaris la possibilitat de tenir un dispositiu molt versàtil i adaptable a les seves necessitats.


A més de la pantalla plegable, també s’espera que Xiaomi presenti nous models de telèfons intel·ligents compatibles amb xarxes 5G i amb funcionalitats avançades de la intel·ligència artificial. Això inclouria la capacitat de reconèixer veus i gestos, i d’oferir una experiència d’usuari més personalitzada i eficient.


 













    

    
  i etiquetada amb , , , , ,  | Deixa un comentari


                                    

    
Que la neu no amagui el canvi climàtic

    
Publicat el  27 de febrer de 2023 per joangavalda

        

        












Avui, 27 de febrer del 2023, Catalunya s’ha despertat coberta de neu. La nevada ha afectat moltes zones de la regió, incloent-hi les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, així com moltes zones de l’interior i del Pirineu.


Les nevades d’avui són un fenomen que no es produeix sovint a Catalunya, ja que és una regió de clima mediterrani que sol tenir hiverns suaus i plujosos, però no molt freds ni nevats. No obstant això, hi ha hagut altres ocasions en el passat en què Catalunya ha patit nevades importants, com ara la del 2010 o la del 2018.


La nevada d’avui s’ha produït a causa de l’entrada d’una massa d’aire freda procedent del nord d’Europa, que s’ha combinat amb una zona de baixa pressió situada al sud-oest de la península Ibèrica. Aquesta combinació ha creat les condicions ideals perquè la pluja es transformi en neu a mesura que cau a terra.


La nevada d’avui causarà si ja no ha causat algunes molèsties als ciutadans, com ara retards en els mitjans de transport o problemes per circular per les carreteres. No obstant això, també ha estat una oportunitat per gaudir de la bellesa del paisatge nevat, al Baix Llobregat no podem gaudir massa sovint veure la serralada del Garraf o Collserola enfarinada.


Tanmateix, malgrat que la nevada pot semblar una cosa agradable, també té conseqüències negatives per al medi ambient. La nevada pot ser un indicador del canvi climàtic, ja que el clima està canviant i cada vegada hi ha menys ocasions en què neva a Catalunya. Això pot tenir conseqüències en el futur, com ara un augment de la sequera, incendis forestals o altres fenòmens meteorològics extrems.








El canvi climàtic és un fenomen global que afecta totes les regions del planeta, i Catalunya no n’és una excepció. Malgrat que pot semblar que no està tenint un impacte immediat i evident en el nostre país, és important entendre que els efectes del canvi climàtic són complexos i poden manifestar-se de diferents maneres.


En els darrers anys, hem vist un augment gradual de la temperatura a Catalunya, especialment durant els mesos d’estiu. Això ha portat a un augment dels períodes de sequera i a una disminució dels recursos hídrics disponibles per a la població i l’agricultura. A més a més, també s’han registrat un augment dels incendis forestals i una reducció de la qualitat de l’aire, especialment en les àrees urbanes.


Malgrat això, moltes persones segueixen negant o minimitzant la gravetat del canvi climàtic. Una de les raons per a això pot ser la percepció errònia que el canvi climàtic només es manifesta en forma d’extrems climàtics, com ara inundacions, tifons o onades de calor. Això fa que sigui fàcil ignorar els efectes més subtils i graduals del canvi climàtic.


El fet que nevi a finals de febrer a Catalunya no implica que el canvi climàtic no estigui tenint efectes a la regió. La nevada d’avui pot ser el resultat d’un patró meteorològic particular, però no és una indicació definitiva dels canvis en el clima global. Els científics han observat que, a escala global, el 2020 va ser un dels anys més càlids de la història, amb un augment de la temperatura mitjana a la Terra d’1,2 graus Celsius respecte als nivells preindustrials.


Per combatre el canvi climàtic, és important que tots prenguem mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i mitigar els seus efectes. Això pot incloure accions com ara reduir la nostra empremta de carboni, fomentar les energies renovables, i canviar les nostres pràctiques agrícoles i industrials per ser més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.


Encara que el canvi climàtic pot no ser sempre immediatament perceptible a Catalunya, és important reconèixer que els seus efectes són reals i poden tenir conseqüències greus per al nostre entorn i la nostra societat. És important actuar ara per mitigar els efectes del canvi climàtic i protegir el nostre planeta per a les generacions futures.







    

    
  i etiquetada amb , , , , ,  | Deixa un comentari


                                    

    
Més optimisme companys, sisplau!

    
Publicat el  10 de desembre de 2018 per joangavalda

        

        
Manifestació
Imatge de Vilaweb.cat


Després d’assistir a la presentació a Brussel·les, el passat 8 de desembre, del Consell de la República he notat que estic bastant més optimista que unes quantes setmanes enrere. En l’editorial d’avui d’en Vicent Partal escriu que: “Els catalans tenim una mirada hipercrítica sobre nosaltres mateixos. Personalment, crec que això és molt bo, però a voltes ens emboira la vista. Tots els problemes que té al davant el moviment independentista no són res comparats amb els que té l’estat espanyol per culpa de l’acció del moviment independentista” i estic molt d’acord i en molts grups que pertanyo, de WhatsApp, Telegram, missatges de Twitter, tertulians, etc. els independentistes sempre tenim alguna cosa de queixa, d’aclariment, de desacords amb alguna declaració o fets d’en Torra, Puigdemont, Comin, Junqueras o el “Sursumcorda”. Moltes vegades, carreguem gratuïtament o sense pensar-ho massa, contra persones totalment compromeses amb la llibertat nacional de Catalunya, però que tenen entre mans la gestió del dia a dia d’una autonomia catalana agònica i no poden fer més del que ja estan fent. I com diu en Partal, el que no som capaços de veure és que l’estat espanyol té un paper en aquesta auca més complexa que la nostra.


Cal tenir una actitud més proactiva, més optimista, si no, no avançarem si a cada nou escenari dubtem! I dubtem de tot i de tothom!


Cal recordar que només s’equivoca qui actua, qui fa coses; l’immobilista, el que es queda parat esperant que passin les coses mai s’equivoca però tampoc avança, es queda ancorat en el passat amb cara de pomes agres.


Voldria acabar dient-vos que ja som a la VIA ESLOVENA, Sèrbia va enviar l’exèrcit a Ljubljana i Espanya ens va enviar el CNP i GC (cos militaritzat) perquè sap molt bé que no pot treure els tancs al carrer, contra un moviment pacífic, formant part de la UE i l’OTAN. I encara que ara vingui La Vanguardia com la salvapatries espanyola que sempre ha estat, per dir que la Via Eslovena va ser violenta i no és convenient fer aquests paral·lelismes, jo opino tot el contrari. Allà van tenir la “Guerra dels 10 dies” però nosaltres, amb el nostre pacifisme com a estendard, estem patint una acció hiperrepressora espanyola des de fa més d’un any, amb ferits, exiliats, dissidents a la presó i presoners amb vaga de fam. Però ara toca als ciutadans sortir al carrer per donar la darrera empenta per fer efectiu que “Catalunya sigui un estat independent en forma de república”. I tenint la perspectiva que l’executiu espanyol vingui a Barcelona, com ho faria qualsevol govern d’una metròpoli anant a la colònia per celebrar unes eleccions autoimposades que van perdre, és una finestra d’oportunitat d’aquelles que fa uns mesos en parlava el MH president Torra.


Vinga! Companys! Aixequem els ànims, i fem que el 21D sigui una bona traca final per assolir els nostres objectius!!!


Moral ben alta i fins a la victòria!

    

    
Publicat dins de Política catalana, República  i etiquetada amb , , ,  | Deixa un comentari


                                    

    
El groc perseguit

    
Publicat el  22 d'abril de 2018 per joangavalda

        

        
Pocs ens podríem imaginar que un color fos perseguit a Espanya com li està passant al groc. Aquest color és el més alegre de l’espectre cromàtic, se l’associa a la calor, a l’optimisme i la diversió. El groc aporta vitalitat a altres colors. Cal recordar que al llarg de la història el groc se’l relaciona amb el sol, donant una aura lluminosa que evoca saviesa, intel·ligència i imaginació. En molts països, el color groc és testimoni d’èxit, prosperitat i poder. Al Japó, simbolitza la gràcia i la noblesa, per contra, a França se l’associa amb la covardia i la traïció.


El que us m’agradaria que reflexionéssim avui deriva del significat que ha agafat aquest color en la fase actual del procés. Davant l’empresonament despòtic per part de la justícia espanyola de persones vinculades en la lluita per la República catalana, el moviment sobiranista va català va decidir visibilitzar el rebuig d’aquesta reacció politicojudicial interpel·lant a la ciutadania a posar-se un llaç groc.


L’enginy de la gent per fer accions el menys costoses possibles econòmicament parlant de suport a les candidatures republicanes de cara a les eleccions del 21 de desembre de 2017, imposades pel govern espanyol a través de l’aplicació del 155 després d’haver destituït il·legalment el govern legítim de Catalunya i dissolt el Parlament, va popularitzar el GROC.


Ja no et trobaves llaços de color grocs, sinó pintades, murals, pancartes, bufades, mocadors, qualsevol cosa que fos de color groc es va intentar que fos un recordatori que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueres i Joaquim Forn en aquest període estaven a presó provisional amb mesures cautelars febles i assumit més com una revenja que no pas una acció de la Justícia. En aquella campanya electoral, els partits que donaven suport a l’aplicació del 155 van començar a posar denúncies davant la Junta Electoral per fer fora de l’esfera pública aquest color per intentar amagar la vergonya que suposava tenir presos polítics que ells no reconeixien. A portes de les festes nadalenques, es van posar denúncies per llums de Nadal de color groc als carrers de molts municipis, de lluminàries de fonts d’aigua de color groc, etc. feia que tot allò que era de color groc començava a ser perseguit.


Aquesta persecució que es va iniciar a la campanya electoral del 21 de desembre ja no s’ha aturat, ans el contrari, s’ha anat agreujant fins a arribar a límits ridículs que demostra la mesquina mentalitat del persecutor. Unes “tietes” fent bufandes de mitja al carrer, pel sols fet d’estar prop d’alguna autoritat espanyola, eren desallotjades dels llocs per la policia perquè el color de la llana era groc.


…s’ha anat agreujant fins a arribar a límits ridículs que demostra la mesquina mentalitat del persecutor.


L’encert de trobar un color que acaba significant una cosa tan potent que desestatitza a l’adversari arribant-lo a irritar tant que l’intenta eliminar per no haver-se d’enfrontar cada dia davant del mirall, és espectacularment brillant. Només cal recordar la resposta tant d’airada del Ministre Català en seu parlamentària a una pregunta de Carles Campuzano.


La persecució més recent ha estat amb motiu de la celebració de la final de Copa del Rei que organitza la Federació Espanyola de Futbol i la Lliga de Futbol Professional, que setmanes abans del dia del partit la majoria dels dirigents polítics espanyols i d’aquestes associacions ja estaven preocupats pels xiulets al monarca i perquè la grada no es convertís en un escenari de fons groc.


Ahir es va requisar pancartes polítiques i altres de color groc, samarretes de l’ANC de les diades de 2015 i 2016, fins i tot bufandes, només perquè eren de color groc.




    

    
Publicat dins de Política catalana  i etiquetada amb , , , , ,  | Deixa un comentari