…i els drets dels pacients,on queden?
La salut pública és un dret fonamental per a tots els ciutadans, independentment de la seva llengua materna o del territori on viuen. Per tant, és inacceptable que els professionals de la salut pública a Catalunya no estiguin en capacitat de parlar tant en català com en espanyol, les dues llengües oficials del país. Cal recordar que la salut és un dret fonamental i universal que ha de ser accessible per a tothom, independentment de la seva llengua materna o del país d’origen. A Catalunya, a banda del coneixement del català i de l’espanyol, com hi ha una gran diversitat lingüística i cultural, és imprescindible que el sistema de salut pública garanteixi la presència d’intèrprets per a altres llengües molt parlades per a resident de Catalunya, com ara l’àrab, el xinès o l’urdú.
Primer de tot, la capacitat de comunicació en llengua catalana és una competència necessària per als professionals de la salut, ja que els pacients han de comprendre perfectament la informació que se’ls transmet i també han de ser capaços de comunicar les seves inquietuds, dubtes i problemes. Això només es pot aconseguir si el professional de la salut és capaç de parlar la llengua que el pacient domina.
Per altra banda, la manca de coneixement del català per part dels professionals de la salut és un obstacle important per a l’excel·lència en l’atenció sanitària. Els professionals de la salut han de poder explicar els diferents procediments i tractaments mèdics en un llenguatge que sigui comprensible per als pacients. Això significa que, si el pacient parla català, el professional de la salut ha de ser capaç de donar la informació necessària en aquesta llengua.
A més, els professionals de la salut també han de poder entendre correctament el que els pacients els diuen, sigui en català sigui en espanyol. Si un pacient no pot expressar-se correctament perquè el professional de la salut no parla la seva llengua materna, això pot comportar un diagnòstic erroni o una mala gestió dels símptomes, la qual cosa posa en perill la salut del pacient.
En aquest sentit, la falta de coneixement de la llengua catalana per part dels professionals de la salut és una clara violació dels drets dels pacients. Els pacients tenen dret a una atenció sanitària de qualitat, i això inclou la capacitat dels professionals de la salut per comunicar-se en la llengua del pacient.
Així doncs, és imperatiu que els professionals de la salut a Catalunya estiguin en capacitat de parlar tant en català com en espanyol per tal de garantir una atenció sanitària excel·lent i respectuosa amb els drets dels pacients. Les autoritats sanitàries han de prendre mesures per assegurar que tots els professionals de la salut tinguin les competències lingüístiques necessàries per prestar els seus serveis en les dues llengües oficials del país. No es pot permetre que la manca de coneixement de la llengua sigui un obstacle per a l’excel·lència en l’atenció sanitària.
Si parem atenció amb altres llengües no pròpies del país però sí parlades per un gran nombre de residents. La manca d’intèrprets per a altres llengües pot dificultar la comunicació entre els professionals de la salut i els pacients, la qual cosa pot comportar greus problemes de salut. En molts casos, els pacients que no parlen català o espanyol no poden expressar les seves necessitats o símptomes de forma clara, la qual cosa pot dificultar molt el diagnòstic i el tractament mèdic. Això és especialment greu en el cas de malalties greus o cròniques que requereixen un seguiment continu.
Com he comentat en el cas del català, els pacients necessiten comprendre la informació que els donen els professionals de la salut per poder prendre decisions informades sobre la seva salut. Si el pacient no entén el que li estan dient o si el professional de la salut no entén el que el pacient li està dient, això pot comportar una mala gestió dels símptomes o un diagnòstic erroni, la qual cosa posa en perill la salut del pacient.
Per això, és imprescindible que el sistema de salut pública a Catalunya, primer garanteixi el català, llegua pròpia del país i nadiua de la gran majoria de la ciutadania; segon cal garantir la presència d’intèrprets per a altres llengües. Això no només garanteix una atenció sanitària de qualitat i respectuosa amb els drets dels pacients, sinó que també fomenta la inclusió i la cohesió social en una societat multicultural i diversa com la catalana.
En resum, la presència d’intèrprets per a altres llengües és imprescindible en el sistema de salut pública a Catalunya per garantir una atenció sanitària universal, equitativa i de qualitat per a tothom. Així mateix, és important que els professionals de la salut dominin tant el català com l’espanyol per garantir una comunicació efectiva amb els pacients i una gestió eficient dels serveis sanitaris. No es pot tolerar cap mena de discriminació lingüística en un sistema de salut pública que ha de ser inclusiu i respectuós amb la diversitat cultural i lingüística de la societat.