Escoltant el carrer

amb Joan B. Gavaldà

Arxiu de la categoria: República

Més optimisme companys, sisplau!

Manifestació
Imatge de Vilaweb.cat

Després d’assistir a la presentació a Brussel·les, el passat 8 de desembre, del Consell de la República he notat que estic bastant més optimista que unes quantes setmanes enrere. En l’editorial d’avui d’en Vicent Partal escriu que: “Els catalans tenim una mirada hipercrítica sobre nosaltres mateixos. Personalment, crec que això és molt bo, però a voltes ens emboira la vista. Tots els problemes que té al davant el moviment independentista no són res comparats amb els que té l’estat espanyol per culpa de l’acció del moviment independentista” i estic molt d’acord i en molts grups que pertanyo, de WhatsApp, Telegram, missatges de Twitter, tertulians, etc. els independentistes sempre tenim alguna cosa de queixa, d’aclariment, de desacords amb alguna declaració o fets d’en Torra, Puigdemont, Comin, Junqueras o el “Sursumcorda”. Moltes vegades, carreguem gratuïtament o sense pensar-ho massa, contra persones totalment compromeses amb la llibertat nacional de Catalunya, però que tenen entre mans la gestió del dia a dia d’una autonomia catalana agònica i no poden fer més del que ja estan fent. I com diu en Partal, el que no som capaços de veure és que l’estat espanyol té un paper en aquesta auca més complexa que la nostra.

Cal tenir una actitud més proactiva, més optimista, si no, no avançarem si a cada nou escenari dubtem! I dubtem de tot i de tothom!

Cal recordar que només s’equivoca qui actua, qui fa coses; l’immobilista, el que es queda parat esperant que passin les coses mai s’equivoca però tampoc avança, es queda ancorat en el passat amb cara de pomes agres.

Voldria acabar dient-vos que ja som a la VIA ESLOVENA, Sèrbia va enviar l’exèrcit a Ljubljana i Espanya ens va enviar el CNP i GC (cos militaritzat) perquè sap molt bé que no pot treure els tancs al carrer, contra un moviment pacífic, formant part de la UE i l’OTAN. I encara que ara vingui La Vanguardia com la salvapatries espanyola que sempre ha estat, per dir que la Via Eslovena va ser violenta i no és convenient fer aquests paral·lelismes, jo opino tot el contrari. Allà van tenir la “Guerra dels 10 dies” però nosaltres, amb el nostre pacifisme com a estendard, estem patint una acció hiperrepressora espanyola des de fa més d’un any, amb ferits, exiliats, dissidents a la presó i presoners amb vaga de fam. Però ara toca als ciutadans sortir al carrer per donar la darrera empenta per fer efectiu que “Catalunya sigui un estat independent en forma de república”. I tenint la perspectiva que l’executiu espanyol vingui a Barcelona, com ho faria qualsevol govern d’una metròpoli anant a la colònia per celebrar unes eleccions autoimposades que van perdre, és una finestra d’oportunitat d’aquelles que fa uns mesos en parlava el MH president Torra.

Vinga! Companys! Aixequem els ànims, i fem que el 21D sigui una bona traca final per assolir els nostres objectius!!!

Moral ben alta i fins a la victòria!

El groc perseguit

Pocs ens podríem imaginar que un color fos perseguit a Espanya com li està passant al groc. Aquest color és el més alegre de l’espectre cromàtic, se l’associa a la calor, a l’optimisme i la diversió. El groc aporta vitalitat a altres colors. Cal recordar que al llarg de la història el groc se’l relaciona amb el sol, donant una aura lluminosa que evoca saviesa, intel·ligència i imaginació. En molts països, el color groc és testimoni d’èxit, prosperitat i poder. Al Japó, simbolitza la gràcia i la noblesa, per contra, a França se l’associa amb la covardia i la traïció.

El que us m’agradaria que reflexionéssim avui deriva del significat que ha agafat aquest color en la fase actual del procés. Davant l’empresonament despòtic per part de la justícia espanyola de persones vinculades en la lluita per la República catalana, el moviment sobiranista va català va decidir visibilitzar el rebuig d’aquesta reacció politicojudicial interpel·lant a la ciutadania a posar-se un llaç groc.

L’enginy de la gent per fer accions el menys costoses possibles econòmicament parlant de suport a les candidatures republicanes de cara a les eleccions del 21 de desembre de 2017, imposades pel govern espanyol a través de l’aplicació del 155 després d’haver destituït il·legalment el govern legítim de Catalunya i dissolt el Parlament, va popularitzar el GROC.

Ja no et trobaves llaços de color grocs, sinó pintades, murals, pancartes, bufades, mocadors, qualsevol cosa que fos de color groc es va intentar que fos un recordatori que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueres i Joaquim Forn en aquest període estaven a presó provisional amb mesures cautelars febles i assumit més com una revenja que no pas una acció de la Justícia. En aquella campanya electoral, els partits que donaven suport a l’aplicació del 155 van començar a posar denúncies davant la Junta Electoral per fer fora de l’esfera pública aquest color per intentar amagar la vergonya que suposava tenir presos polítics que ells no reconeixien. A portes de les festes nadalenques, es van posar denúncies per llums de Nadal de color groc als carrers de molts municipis, de lluminàries de fonts d’aigua de color groc, etc. feia que tot allò que era de color groc començava a ser perseguit.

Aquesta persecució que es va iniciar a la campanya electoral del 21 de desembre ja no s’ha aturat, ans el contrari, s’ha anat agreujant fins a arribar a límits ridículs que demostra la mesquina mentalitat del persecutor. Unes “tietes” fent bufandes de mitja al carrer, pel sols fet d’estar prop d’alguna autoritat espanyola, eren desallotjades dels llocs per la policia perquè el color de la llana era groc.

…s’ha anat agreujant fins a arribar a límits ridículs que demostra la mesquina mentalitat del persecutor.

L’encert de trobar un color que acaba significant una cosa tan potent que desestatitza a l’adversari arribant-lo a irritar tant que l’intenta eliminar per no haver-se d’enfrontar cada dia davant del mirall, és espectacularment brillant. Només cal recordar la resposta tant d’airada del Ministre Català en seu parlamentària a una pregunta de Carles Campuzano.

La persecució més recent ha estat amb motiu de la celebració de la final de Copa del Rei que organitza la Federació Espanyola de Futbol i la Lliga de Futbol Professional, que setmanes abans del dia del partit la majoria dels dirigents polítics espanyols i d’aquestes associacions ja estaven preocupats pels xiulets al monarca i perquè la grada no es convertís en un escenari de fons groc.

Ahir es va requisar pancartes polítiques i altres de color groc, samarretes de l’ANC de les diades de 2015 i 2016, fins i tot bufandes, només perquè eren de color groc.