Més optimisme companys, sisplau!
Després d’assistir a la presentació a Brussel·les, el passat 8 de desembre, del Consell de la República he notat que estic bastant més optimista que unes quantes setmanes enrere. En l’editorial d’avui d’en Vicent Partal escriu que: “Els catalans tenim una mirada hipercrítica sobre nosaltres mateixos. Personalment, crec que això és molt bo, però a voltes ens emboira la vista. Tots els problemes que té al davant el moviment independentista no són res comparats amb els que té l’estat espanyol per culpa de l’acció del moviment independentista” i estic molt d’acord i en molts grups que pertanyo, de WhatsApp, Telegram, missatges de Twitter, tertulians, etc. els independentistes sempre tenim alguna cosa de queixa, d’aclariment, de desacords amb alguna declaració o fets d’en Torra, Puigdemont, Comin, Junqueras o el “Sursumcorda”. Moltes vegades, carreguem gratuïtament o sense pensar-ho massa, contra persones totalment compromeses amb la llibertat nacional de Catalunya, però que tenen entre mans la gestió del dia a dia d’una autonomia catalana agònica i no poden fer més del que ja estan fent. I com diu en Partal, el que no som capaços de veure és que l’estat espanyol té un paper en aquesta auca més complexa que la nostra.
Cal tenir una actitud més proactiva, més optimista, si no, no avançarem si a cada nou escenari dubtem! I dubtem de tot i de tothom!
Cal recordar que només s’equivoca qui actua, qui fa coses; l’immobilista, el que es queda parat esperant que passin les coses mai s’equivoca però tampoc avança, es queda ancorat en el passat amb cara de pomes agres.
Voldria acabar dient-vos que ja som a la VIA ESLOVENA, Sèrbia va enviar l’exèrcit a Ljubljana i Espanya ens va enviar el CNP i GC (cos militaritzat) perquè sap molt bé que no pot treure els tancs al carrer, contra un moviment pacífic, formant part de la UE i l’OTAN. I encara que ara vingui La Vanguardia com la salvapatries espanyola que sempre ha estat, per dir que la Via Eslovena va ser violenta i no és convenient fer aquests paral·lelismes, jo opino tot el contrari. Allà van tenir la “Guerra dels 10 dies” però nosaltres, amb el nostre pacifisme com a estendard, estem patint una acció hiperrepressora espanyola des de fa més d’un any, amb ferits, exiliats, dissidents a la presó i presoners amb vaga de fam. Però ara toca als ciutadans sortir al carrer per donar la darrera empenta per fer efectiu que “Catalunya sigui un estat independent en forma de república”. I tenint la perspectiva que l’executiu espanyol vingui a Barcelona, com ho faria qualsevol govern d’una metròpoli anant a la colònia per celebrar unes eleccions autoimposades que van perdre, és una finestra d’oportunitat d’aquelles que fa uns mesos en parlava el MH president Torra.
Vinga! Companys! Aixequem els ànims, i fem que el 21D sigui una bona traca final per assolir els nostres objectius!!!
Moral ben alta i fins a la victòria!
Pocs ens podríem imaginar que un color fos perseguit a Espanya com li està passant al groc. Aquest color és el més alegre de l’espectre cromàtic, se l’associa a la calor, a l’optimisme i la diversió. El groc aporta vitalitat a altres colors. Cal recordar que al llarg de la història el groc se’l relaciona amb el sol, donant una aura lluminosa que evoca saviesa, intel·ligència i imaginació. En molts països, el color groc és testimoni d’èxit, prosperitat i poder. Al Japó, simbolitza la gràcia i la noblesa, per contra, a França se l’associa amb la covardia i la traïció.