Escoltant el carrer

amb Joan B. Gavaldà

Arxiu de la categoria: General

Relació entre la síndrome d’Asperger amb la dificultat de la pràctica de l’esport

La síndrome d’Asperger (SA), també coneguda simplement com a Asperger, és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) que es caracteritza per dificultats significatives en la interacció social i la comunicació no verbal, així com per interessos limitats i conductes repetitives. Aquest trastorn és el més lleu dins de l’espectre autista (TEA) i es diferencia dels altres trastorns d’aquest espectre pel fet que no hi ha retard en l’aparició del llenguatge ni dèficit intel·lectual.

(més…)

Perspectiva de gènere sobre l’Asperger

La identificació i el diagnòstic de la síndrome d’Asperger i d’altres trastorns de l’espectre autista (TEA) en dones representen un desafiament per als professionals de la salut. La prevalença de TEA és més alta en homes que en dones, amb una ràtio d’aproximadament 4:1 segons les estimacions més recents (Loomes, Hull, i Mandy, 2017). No obstant això, cada vegada hi ha més indicis que suggereixen que aquesta discrepància podria ser el resultat d’un subdiagnòstic del TEA en dones.

Un dels factors que contribueixen a aquest subdiagnòstic és la manca de recerca sobre com es manifesta el TEA en dones. La majoria d’estudis sobre l’autisme s’han centrat en homes, i els criteris diagnòstics actuals es basen en la comprensió de com el TEA es manifesta en ells (Rivet i Matson, 2011). Aquesta orientació cap als homes en la recerca sobre l’autisme ha conduït a la creació d’un model diagnòstic que pot no tenir en compte tots els símptomes i comportaments associats amb el TEA en dones.

A més, els professionals de la salut sovint tenen menys experiència i formació en la identificació del TEA en dones, el que pot conduir a un diagnòstic incorrecte o a la manca de diagnòstic (Giarelli et al., 2010). Això és particularment problemàtic perquè les dones amb TEA que no reben un diagnòstic apropiat sovint tenen problemes emocionals i psicològics, a més de dificultats en àrees com l’educació i l’ocupació. (més…)

Cap a un Futur Inclusiu real: Desafiaments i Oportunitats del Sistema Educatiu Català

El sistema educatiu català, com fins a la data forma part del Regne d’Espanya, es regeix per la Llei Orgànica d’Educació (LOE) aprovada per les Corts espanyoles el 2020. No obstant això, com Catalunya té competències plenes en matèria d’educació, Catalunya ha desenvolupat el seu propi marc legal i polítiques educatives per adaptar-se a les seves necessitats específiques i context sociocultural i lingüístic particular.

El nostre sistema educatiu es caracteritza per la seva diversitat i compromís amb la inclusió. El concepte inclusió en un sistema educatiu de Catalunya es defineix com un principi fonamental que busca atendre a tots els estudiants per igual, adaptant-se a la diversitat de la població escolar. Aquesta filosofia es reflecteix clarament en les polítiques i pràctiques educatives de Catalunya.

Un exemple d’aquest compromís amb la inclusió és el programa SJD MIND Escoles de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Aquest programa, segons el seu informe de resultats fins a 2021, busca millorar el rendiment escolar i acadèmic dels estudiants de primària, secundària, batxillerat i formació professional a través d’una atenció integral als problemes d’aprenentatge i conducta. (més…)

Descobrint les Altes Capacitats: Entenent per donar suport els nens superdotats

Les altes capacitats, un terme que sovint es confon amb la superdotació, és un concepte que es refereix a un conjunt d’habilitats o competències que es troben per sobre de la mitjana en determinades àrees. Aquestes àrees poden ser tan diverses com l’habilitat acadèmica, la creativitat, el lideratge o l’habilitat artística, entre d’altres. Segons la definició de Renzulli (1978), les altes capacitats es manifesten quan hi ha una interacció entre tres àrees bàsiques: habilitat superior general, creativitat i compromís amb la tasca.

Aquesta definició, però, no és l’única. Hi ha altres autors com Sternberg (1985) que proposen una visió més àmplia de les altes capacitats, incloent-hi la intel·ligència pràctica i creativa, a més de la intel·ligència analítica. Aquesta perspectiva reconeix que les altes capacitats no es limiten a l’excel·lència acadèmica, sinó que també poden manifestar-se en altres àrees de la vida.

És important destacar que les altes capacitats no són una garantia de rendiment superior. Com assenyala Gagné (2004), hi ha una distinció entre «dotació» (el potencial per a l’excel·lència) i «talent» (el rendiment efectiu a un nivell superior). Aquesta distinció és crucial per entendre que les altes capacitats no es manifesten de la mateixa manera en totes les persones, i que el suport adequat és essencial perquè aquest potencial es pugui desenvolupar plenament. (més…)

Entenent l’Espectre Autista: Enfocament en la síndrome d’Asperger

L’autisme és un terme que molts de nosaltres hem sentit, però que sovint es malinterpreta o es generalitza en excés. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2021), l’autisme es refereix a un conjunt de condicions que es coneixen col·lectivament com a trastorns de l’espectre autista (TEA). Aquest espectre és ampli i divers, amb una gamma de símptomes i característiques que poden variar significativament d’una persona a una altra. Dins d’aquest espectre, hi ha una condició que es distingeix per les seves particularitats: la síndrome d’Asperger.

La síndrome d’Asperger, anomenat així pel pediatre austríac Hans Asperger que el va descriure per primera vegada en la dècada de 1940 (Asperger, 1944), és una forma d’autisme que sovint es caracteritza per dificultats en la interacció social i patrons de comportament i interessos restringits o repetitius. No obstant això, com amb tot l’espectre autista, la manera en què aquests símptomes es manifesten pot variar enormement entre els individus.

En aquesta entrada, ens endinsarem en l’espectre autista amb un enfocament particular en la síndrome d’Asperger. Explorarem la seva definició, símptomes, diagnòstic, tractament i la vida quotidiana de les persones que viuen amb aquesta condició. El nostre objectiu és proporcionar una visió completa i accessible que permeti una millor comprensió i acceptació de l’Asperger i de l’espectre autista en general.

(més…)

Afrontar la Salut Mental dels fills adolescents

La salut mental dels adolescents és un tema de creixent importància en la societat actual. En aquesta etapa de ràpid creixement i canvi, els adolescents s’enfronten a una sèrie de reptes únics que poden afectar la seva salut mental. Aquests reptes inclouen la pressió acadèmica, els canvis físics i emocionals, l’acceptació social, i la formació de la seva identitat. Aquests factors, juntament amb l’augment de l’ús de les xarxes socials i la pandèmia, han contribuït a l’augment de la prevalença de problemes de salut mental entre els adolescents.

Un dels problemes de salut mental més preocupants que està emergint entre els adolescents són les autolesions. Segons la Federació Salut Mental Catalunya (2022), l’autolesió és una forma de comportament que implica fer-se mal a un mateix de manera intencionada. Aquest comportament està augmentant entre els adolescents.

Els pares d’adolescents es troben sovint enfrontats a la difícil tasca de comprendre i gestionar aquests problemes de salut mental. Aquesta tasca es complica encara més per la falta d’informació i de recursos disponibles per als pares. Aquesta blocada estructurada com un breu article es basa en el treball de la Federació Salut Mental Catalunya (2022), Autolesions: Guia per a pares i mares, que proporciona una visió detallada de com els pares poden afrontar aquesta situació, amb l’enfocament particular en l’autolesió.

En aquest context, és essencial que els pares estiguin ben informats i preparats per afrontar aquests reptes. (més…)

Nova etapa

Avui inicio una nova etapa en les publicacions en aquest bloc, on intentaré publicar articles diaris sobre diferents temes que puguin ser d’actualitat, m’apassionin i en alguns casos amb una mica més de profunditat.

Després de molt de temps sense publicar res he decidit imposar-me aquest repte amb molta il·lusió i motivació. Els blocs de Vilaweb són una plataforma amb una llarga trajectòria en la difusió de la cultura i la informació en català, i em sento amb el compromís d’aportar-hi la meva experiència a aquesta gran família.

La meva intenció és oferir als lectors del bloc una visió diferent i interessant sobre temes d’actualitat, cultura, tecnologia i altres temàtiques que considero importants i rellevants per a la nostra societat. Vull compartir les meves opinions, reflexions i coneixements amb tots vosaltres, i espero que les meves paraules puguin arribar al màxim de gent possible i generar un debat constructiu i enriquidor.

També vull destacar que estic obert a suggeriments i idees per als meus articles. La meva intenció és crear un espai interactiu on els lectors puguin aportar les seves opinions i inquietuds, i on puguem generar una comunitat de debat i reflexió en línia.

Per a mi, aquesta nova etapa suposa un repte i una oportunitat única per créixer intel·lectualment. Estic molt il·lusionat i motivat per aquesta nova aventura, i espero que els meus articles puguin arribar a moltes persones i generar un impacte positiu.

En definitiva, vull convidar a tots els lectors dels blocs de Vilaweb a seguir-me en aquesta nova etapa i a participar en els debats i reflexions que compartirem des d'”A peu de carrer”. Estic segur que serà una experiència enriquidora i emocionant per a tots nosaltres.

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Experiència de la nació digital d’Estonia

Darrerament amb el procés d’independència que s’impulsa des de Catalunya, molts i sobretot el Govern català a l’exili s’ha fixat amb el model de nació digital d’Estònia. Una de les finalitats del Consell de la República és construir la nació digital de Catalunya per intentar escapar del caduc entramat jurídic-polític espanyol.

El model de govern electrònic d’Estònia es considera el més avançat del món en l’ús de les TIC. Cal recordar que Estònia és una de les 3 repúbliques bàltiques que es van independitzar el 1991 de la Unió Soviètica. Amb poc menys de 30 anys con estat independent i amb poc més d’1,3 milions d’habitants s’està convertint en un referent tant amb la digitalització de l’administració pública com del mateix govern.

No hem de passar per alt que en el seu entorn existeixen estats avançats tecnològicament i amb índex de desenvolupament humà capdavanters, com a exemple Finlàndia. És precisament aquest estat que va veure una possibilitat d’invertir a Estònia després de la seva independència, oferint-li implementar una xarxa analògica a través de l’empresa finesa Nokia, que el govern estonià va refusar perquè apostava ja per una tecnologia digital.

En aquell moment, a finals del segle XX i començament del XXI, gràcies que els presidents estonians apostaven per les potencialitats de les noves TIC van avaluar que la implementació d’una administració electrònica era la manera més econòmica i eficaç perquè un país pobre i amb una densitat de població molt baixa fes el salt cap a una ciutadania digitalitzada.

Amb aquesta petita introducció he volgut situar-nos per poder argumentar el seu èxit en tan poc temps enfront d’altres estats amb moltes més potencialitats econòmiques.

Primer.- És un estat jove, el model d’administració i govern que coneixien era el model soviètic i gràcies a la independència van poder optar per un canvi radical en el model.

Segon.- Els governants creien en les potencialitats reals de les NTIC.

Tercer.- Si des del govern i els directius públics de la nova administració van albirar que les tecnologies ben aplicades serien beneficioses per la ciutadania i la societat estona en general, aquesta no oposaria resistència a la seva implementació.

Aquests 3 punts són importants perquè si el comparem amb estats de més d’un segle d’existència, amb estructures burocràtiques molt institucionalitzades i governs democràtics nascuts de l’evolució de monarquies absolutistes, o de guerres de secessió d’estats totalitaris, etc. Fa que la introducció de models innovadors tant en la presa de decisions com amb l’administració sigui percebuda com un atac a l’statu quo existent, a la manera tradicional de fer i es troben moltes reticències internes.

Toomas Hendrik Ilves, president d’Estònia entre el 2006 i el 2016 deia: “No he tingut mai por de la tecnologia, i el problema que tenim en molts països és que la gent que hi ha en política no hi entén gens, de tecnologia.”. En el nostre cas el MHP Carles Puigdemont se li assembla, ja que ell quan només era diputat, va ser dels primers polítics en fer servir les TIC per tenir una interacció digital amb l’electorat.

En casos on existeix una institucionalització burocràtica de segles, les “revolucions” digitals a l’administració i govern, per molt que existeixin dirigents que creguin amb les virtuts del nou model a implementar xoquen amb el gran gruix del funcionariat/treballadors públics tradicionals que finalment són els encarregats de portar el dia a dia la possible administració electrònica.

Un fet molt important a Estònia i que va lligat al punt primer citat, és que va ser el primer estat del món en declarar la connexió a internet com a dret bàsic de tots els ciutadans. Com poden sorgir reserves en la implementació de l’e-Estònia si tots els ciutadans se’ls hi reconeix com a dret bàsic disposar de connexió a internet? Tot i que el reconeixement d’aquest dret era primordial per poder reeixir la digitalització que es volia portar a terme, és gràcies a aquest reconeixent el que va fer que la societat estona s’obrís completament a la xarxa i a les TIC. Allà van nàixer iniciatives com Skype, Transferwise, Cleveron, etc. el que suposa que en l’actualitat sigui l’estat amb més ‘startups’ per càpita del mon.

Mentre en la majoria de les democràcies consolidades recelen del vot electrònic a Estònia es pot votar per internet des de 2005. Llavors el problema no és disposar de tecnologia de seguretat per a l’identificador digital a cada ciutadà sinó la cultura existent al darrere. Un estat jove es pot permetre i crec que la ciutadania li reclama innovació democràtica i sobretot en participació digital, mentre altres estats més tradicionals burocràticament parlant són més conservadors davant la tecnologia actual.

Us imagineu estats com Espanya, Regne Unit, Itàlia, França, etc. amb un índex semblant a Estònia d’ús dels seus ciutadans de la xarxa per comunicar-se amb l’administració? Els estonians disposen de més de 4.000 serveis digitals, quants en disposem nosaltres? Fins i tot disposa d’una criptomoneda, ‘estcoin’ (tot i no ser moneda oficial) té la missió d’atreure inversions, sense passar per l’euro.

La conclusió que podem extreure és que apostar per una societat o nació digital es pot dur a terme i acceptada pels ciutadans si disposem d’un nou estat que no vulgui seguir en el vell model de burocràcia espanyola i implantar un nou model de govern electrònic que trenqui radicalment amb tot el nostre passat.