Perspectiva de gènere sobre l’Asperger
La identificació i el diagnòstic de la síndrome d’Asperger i d’altres trastorns de l’espectre autista (TEA) en dones representen un desafiament per als professionals de la salut. La prevalença de TEA és més alta en homes que en dones, amb una ràtio d’aproximadament 4:1 segons les estimacions més recents (Loomes, Hull, i Mandy, 2017). No obstant això, cada vegada hi ha més indicis que suggereixen que aquesta discrepància podria ser el resultat d’un subdiagnòstic del TEA en dones.
Un dels factors que contribueixen a aquest subdiagnòstic és la manca de recerca sobre com es manifesta el TEA en dones. La majoria d’estudis sobre l’autisme s’han centrat en homes, i els criteris diagnòstics actuals es basen en la comprensió de com el TEA es manifesta en ells (Rivet i Matson, 2011). Aquesta orientació cap als homes en la recerca sobre l’autisme ha conduït a la creació d’un model diagnòstic que pot no tenir en compte tots els símptomes i comportaments associats amb el TEA en dones.
A més, els professionals de la salut sovint tenen menys experiència i formació en la identificació del TEA en dones, el que pot conduir a un diagnòstic incorrecte o a la manca de diagnòstic (Giarelli et al., 2010). Això és particularment problemàtic perquè les dones amb TEA que no reben un diagnòstic apropiat sovint tenen problemes emocionals i psicològics, a més de dificultats en àrees com l’educació i l’ocupació. (més…)