Escoltant el carrer

Nota: Aquest article vol complementar l’Editorial Vilaweb (28/08/2024)

Pròleg

Aquest estiu, immers en la lectura de la sèrie de llibres de The Lincoln Lawyer de Michael Connelly, he pogut submergir-me en el món complex i fascinant de Michael Haller, un advocat defensor que opera a la frontera entre la legalitat i la moralitat, en una Los Angeles plena de contradiccions. A través de les seves pàgines, Connelly ens mostra un retrat detallat i sovint cru de la realitat judicial nord-americana, on l’advocat defensor no només lluita per la llibertat del seu client, sinó que també es converteix en una figura clau per preservar els valors fonamentals de la justícia i la democràcia.

Michael Haller és un personatge que, amb totes les seves complexitats i defectes, encarna la importància del dret a una defensa justa en una societat democràtica. Al llarg dels cinc llibres que ja he devorat, Haller s’ha trobat davant d’un ventall de situacions que posen a prova la seva capacitat professional, la seva astúcia i el seu compromís amb el sistema de justícia. Cada cas representa un microcosmos de les tensions inherents al rol de l’advocat defensor: defensar els drets d’un individu enfront d’un sistema que, sovint, es mostra implacable i despersonalitzat.

La figura d’Haller ens recorda que, en una democràcia sana, la presència d’advocats defensors forts i dedicats és essencial per garantir que la justícia sigui realment accessible per a tots, independentment de la seva culpabilitat o innocència, de la seva classe social o ideologia. Ell exemplifica com l’advocat defensor actua com un guardià dels drets individuals, un paper que esdevé especialment crucial quan el sistema judicial es troba sota pressió política o social per obtenir determinats resultats.

A mesura que avançava en la lectura, es feia més evident que la història de Haller és una il·lustració viva de la funció vital que els advocats defensors tenen en qualsevol sistema democràtic que es vulgui mantenir just i equitatiu. El seu treball, sovint ingrat i controvertit, assegura que la balança de la justícia es mantingui equilibrada, i que ningú sigui condemnat sense haver tingut l’oportunitat de defensar-se plenament.

És amb aquesta comprensió renovada de la importància del paper de l’advocat defensor que he volgut escriu aquest article. En ell, exploro com aquesta figura no només protegeix els drets dels acusats, sinó que també sustenta l’estructura mateixa de la democràcia. En un context com el del Regne d’Espanya, on el sistema judicial ha estat recentment posat sota la lupa per la seva actuació en casos políticament sensibles com el desafiament de l’independentisme català, la reflexió sobre el paper de l’advocat defensor esdevé encara més pertinent.

(més…)

Us vull presentar l’article “Canibalisme: Tabú, Tradició, Transgressió” que el podeu descarregar en ePUB o PDF. L’article està dividit en 6 blocs que parlen sobre:

1. Canibalisme en la Història i Cultures Diferents: S’explora el canibalisme en una varietat de contextos històrics, des de rituals funeraris en societats tribals fins a actes de desesperació durant assetjaments i períodes de fams. S’inclouen exemples com l’assetjament de Numància i pràctiques en societats indígenes.

2. Mite i Religió: El canibalisme apareix en mitologies i religions de diverses cultures. En el cristianisme, per exemple, l’Eucaristia és un ritual que simbolitza el canibalisme de manera simbòlica.

3. Perspectiva Legal i Ètica: Sorprenentment, el canibalisme no està específicament prohibit en la gran majoria de països, encara que els actes associats com l’assassinat o la mutilació són il·legals. Hi ha un debat filosòfic profund sobre si el canibalisme pot ser moralment acceptable en circumstàncies extremes.

4. Canibalisme en la Cultura Popular: La literatura, el cinema, i la televisió han utilitzat el canibalisme per explorar temes complexos de la condició humana. S’examinen obres com “El silenci dels anyells” o “Holocaust Caníbal”.

5. Trastorns Mentals i Canibalisme: S’aborda la relació entre el canibalisme i trastorns mentals, destacant que el canibalisme no està classificat com un trastorn en si mateix, però pot aparèixer en contextos de trastorns psicòtics o de personalitat antisocial.

6. Futur i Percepció Social del Canibalisme: Finalment, es reflexiona sobre com l’evolució de les normes socials i les tecnologies com la carn cultivada en laboratori podrien afectar la percepció futura del canibalisme.

Aquest article proporciona una bona aproximació sobre el canibalisme, mostrant com aquest acte és complex i sovint tabú. Es destaca temes com la supervivència, la sacralitat, l’ètica i la moralitat en diverses cultures i èpoques. Us recomano la seva lectura, no és massa llarg i escrit en un llenguatge per a tots els públics.