Escoltant el carrer

amb Joan B. Gavaldà

Descobrint les Altes Capacitats: Entenent per donar suport els nens superdotats

Les altes capacitats, un terme que sovint es confon amb la superdotació, és un concepte que es refereix a un conjunt d’habilitats o competències que es troben per sobre de la mitjana en determinades àrees. Aquestes àrees poden ser tan diverses com l’habilitat acadèmica, la creativitat, el lideratge o l’habilitat artística, entre d’altres. Segons la definició de Renzulli (1978), les altes capacitats es manifesten quan hi ha una interacció entre tres àrees bàsiques: habilitat superior general, creativitat i compromís amb la tasca.

Aquesta definició, però, no és l’única. Hi ha altres autors com Sternberg (1985) que proposen una visió més àmplia de les altes capacitats, incloent-hi la intel·ligència pràctica i creativa, a més de la intel·ligència analítica. Aquesta perspectiva reconeix que les altes capacitats no es limiten a l’excel·lència acadèmica, sinó que també poden manifestar-se en altres àrees de la vida.

És important destacar que les altes capacitats no són una garantia de rendiment superior. Com assenyala Gagné (2004), hi ha una distinció entre «dotació» (el potencial per a l’excel·lència) i «talent» (el rendiment efectiu a un nivell superior). Aquesta distinció és crucial per entendre que les altes capacitats no es manifesten de la mateixa manera en totes les persones, i que el suport adequat és essencial perquè aquest potencial es pugui desenvolupar plenament.

A més, és rellevant tenir en compte que les altes capacitats no són una condició estàtica. Com assenyala Subotnik et al. (2011), les altes capacitats poden evolucionar i canviar al llarg de la vida d’una persona, depenent de factors com l’entorn, el suport i les oportunitats disponibles.Les altes capacitats són un concepte complex i multifacètic que abasta una àmplia gamma d’habilitats i competències. Aquesta complexitat fa que la identificació i el suport a les persones amb altes capacitats sigui un repte, però també una oportunitat per a fomentar el potencial humà en tota la seva diversitat.

Les altes capacitats, com hem vist, són un fenomen complex i multifacètic. Però, quina és la seva prevalença en la nostra societat? Les estadístiques ens poden donar una idea de la magnitud d’aquest fenomen.Segons el National Association for Gifted Children (NAGC) dels Estats Units, aproximadament el 6% de la població estudiantil té altes capacitats, encara que aquesta xifra pot variar depenent dels criteris utilitzats per a la identificació (NAGC, 2018). Aquesta xifra equival a més de 3 milions d’estudiants només als Estats Units.

Al Regne d’Espanya, segons dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional, el nombre d’estudiants amb altes capacitats identificats durant el curs 2018-2019 va ser de 16.700, encara que aquesta xifra es considera molt inferior a la realitat, ja que molts casos no són identificats (MEFP, 2019).A escala mundial, les estimacions varien considerablement. Segons una revisió de la literatura realitzada per Baudson i Preckel (2016), la prevalença de les altes capacitats pot variar entre l’1% i el 20% de la població, depenent dels criteris emprats per a la identificació.

Aquestes estadístiques, però, només són una part de la història. Com assenyala Reis (2005), hi ha una gran disparitat en la identificació de les altes capacitats entre diferents grups socioeconòmics i ètnics. Aquesta disparitat és un reflex de les barreres que molts nens amb altes capacitats han de superar per a ser reconeguts i rebre el suport adequat.

A més, és important tenir en compte que les altes capacitats no es distribueixen de manera uniforme en totes les àrees. Segons Gagné (2004), hi ha persones que destaquen en una àrea específica (talent especial), mentre que altres tenen un rendiment superior en diverses àrees (superdotació).

Per tant, les estadístiques sobre les altes capacitats ens donen una idea de la magnitud d’aquest fenomen, però també ens recorden la complexitat i la diversitat d’aquesta condició. És essencial continuar treballant per a una identificació més precisa i equitativa, així com per a un suport adequat a aquestes persones.

 

Què són les Altes Capacitats?

Les altes capacitats són un concepte que engloba un ampli espectre d’habilitats i competències que es troben per sobre de la mitjana. No obstant això, definir exactament què són les altes capacitats pot ser un repte, donada la seva naturalesa multifacètica i la diversitat de teories i enfocaments que existeixen en aquest camp.

Una de les definicions més acceptades és la que proporciona Renzulli (1978), qui considera que les altes capacitats es manifesten quan hi ha una interacció entre tres àrees bàsiques: habilitat superior general, creativitat i compromís amb la tasca. Segons aquesta visió, les altes capacitats no es limiten a un alt coeficient intel·lectual, sinó que també inclouen la capacitat per a generar idees originals i la motivació per a dur a terme tasques de manera efectiva.

No obstant això, altres autors proposen definicions més àmplies. Per exemple, Sternberg (1985) argumenta que les altes capacitats també inclouen la intel·ligència pràctica (la capacitat per a resoldre problemes de la vida quotidiana) i la intel·ligència creativa (la capacitat per a generar idees noves i innovadores), a més de la intel·ligència analítica (la capacitat per a analitzar i avaluar informació).

D’altra banda, Gagné (2004) recomana el model Diferenciat de Dotació i Talent (DMGT), on distingeix entre «dotació» (el potencial per a l’excel·lència) i «talent» (el rendiment efectiu a un nivell superior). Segons aquest model, les altes capacitats es refereixen a la dotació, però aquest potencial només es pot convertir en talent amb el suport adequat i les oportunitats per a desenvolupar-se.

Per aprofundir en la nostra comprensió de les altes capacitats, és útil distingir entre aquest concepte i altres termes relacionats, com ara talent especial i superdotació. Encara que aquests termes sovint es fan servir de manera intercanviable, tenen significats diferents que es basen en diferents enfocaments teòrics.

Com hem vist, les altes capacitats es refereixen a un conjunt d’habilitats o competències que es troben per sobre de la mitjana en determinades àrees. Aquestes àrees poden ser tan diverses com l’habilitat acadèmica, la creativitat, el lideratge o l’habilitat artística, entre d’altres.

El talent especial, per la seva banda, es refereix a un rendiment superior en una àrea específica. Segons Gagné (2004), el talent especial es desenvolupa a partir de la dotació (el potencial per a l’excel·lència) a través d’un procés que inclou el suport adequat i les oportunitats per a desenvolupar-se. Així, una persona amb un talent especial en música, per exemple, no només té un potencial superior en aquesta àrea, sinó que també ha tingut l’oportunitat i el suport per a desenvolupar aquest potencial.

La superdotació, en canvi, es refereix a un rendiment superior en diverses àrees. Segons la definició del National Association for Gifted Children (NAGC, 2018), una persona superdotada no només té un coeficient intel·lectual alt, sinó que també mostra un rendiment superior en diverses àrees, com ara l’habilitat acadèmica, la creativitat i el lideratge.

És important destacar que aquestes definicions no són exclusives. Una persona pot tenir altes capacitats en una àrea, un talent especial en una altra i ser superdotada en un tercer àmbit. A més, com assenyala Subotnik et al. (2011), aquestes categories poden canviar al llarg de la vida d’una persona, depenent de factors com l’entorn, el suport i les oportunitats disponibles.

Per tant, mentre que les altes capacitats, el talent especial i la superdotació són tots conceptes que es refereixen a un rendiment superior, es diferencien en el nombre i tipus d’àrees en què aquest rendiment es manifesta, així com en la manera en què aquest rendiment es desenvolupa. Entendre aquestes diferències serveix per a identificar i suportar adequadament a les persones amb aquestes característiques.

Malgrat la creixent consciència i comprensió de les altes capacitats, encara existeixen nombrosos mites i malentesos que poden dificultar la identificació i el suport adequat a les persones amb aquestes característiques. A continuació, detallo alguns dels més comuns.

Un dels mites més persistents és que les persones amb altes capacitats són necessàriament excel·lents en tot. Com assenyala Renzulli (1978), les altes capacitats no es manifesten de la mateixa manera en totes les persones, i és possible que una persona amb altes capacitats destaqui en una àrea però no en una altra. Aquest mite pot portar a expectatives poc realistes i a pressions innecessàries sobre les persones amb altes capacitats.

Un altre mite comú és que les altes capacitats són sinònim de rendiment acadèmic superior. Si bé moltes persones amb altes capacitats destaquen en l’àmbit acadèmic, aquesta no és l’única àrea en què poden destacar. Com assenyala Sternberg (1985), les altes capacitats també poden manifestar-se en àrees com la creativitat i la intel·ligència pràctica.

També és comú el mite que les persones amb altes capacitats no necessiten ajuda. Com assenyala Gagné (2004), encara que les persones amb altes capacitats tenen un gran potencial, aquest potencial només es pot desenvolupar plenament amb el suport adequat. Aquest mite pot portar a negligir les necessitats d’aquestes persones, tant en l’àmbit acadèmic com emocional.

En resum, malgrat la creixent comprensió de les altes capacitats, encara existeixen nombrosos mites i malentesos que poden dificultar la identificació i el suport a les persones amb aquestes característiques. Desmuntar aquests mites és un pas necessari per a fomentar una comprensió més precisa i inclusiva de les altes capacitats.

 

Identificació de les Altes Capacitats

Identificar les altes capacitats en nens pot ser un repte, donada la diversitat de formes en què aquestes capacitats es poden manifestar. No obstant això, hi ha diversos senyals i indicadors que poden suggerir la presència d’altes capacitats. A continuació, es detallen alguns dels més comuns.

Un dels indicadors més evidents de les altes capacitats és un rendiment acadèmic superior a la mitjana. Segons Renzulli (1978), els nens amb altes capacitats sovint mostren una gran facilitat per a aprendre, una ràpida comprensió de conceptes nous i una capacitat per a treballar de manera autònoma. També poden mostrar un gran interès per temes específics i buscar activament més informació sobre aquests temes.

Un altre indicador comú és la creativitat. Segons Sternberg (1985), els nens amb altes capacitats sovint mostren una gran capacitat per a generar idees originals, una preferència per la complexitat i una tendència a desafiar les convencions. També poden destacar en àrees creatives com l’art, la música o l’escriptura.

A més, els nens amb altes capacitats sovint mostren una gran curiositat i una motivació intrínseca per a aprendre. Segons Gagné (2004), aquests nens sovint fan preguntes profundes, busquen comprendre el perquè de les coses i mostren una gran persistència en les seves tasques.

Finalment, és important destacar que els nens amb altes capacitats poden mostrar senyals d’estrès o frustració si les seves necessitats no són ateses adequadament. Com assenyala Subotnik et al. (2011), aquests nens poden sentir-se avorrits o frustrats a l’escola si el material no és prou desafiant, o poden tenir dificultats per a relacionar-se amb els seus companys si els seus interessos o habilitats són significativament diferents.

Encara que no hi ha una llista definitiva de senyals i indicadors de les altes capacitats, la presència de rendiment acadèmic superior, creativitat, curiositat i motivació intrínseca, així com possibles senyals d’estrès o frustració, poden suggerir la presència d’aquestes capacitats. No obstant això, és destacat recordar que cada nen és únic i que la millor manera d’identificar les altes capacitats és a través d’una avaluació completa i individualitzada.

La identificació oficial de les altes capacitats és un procés complex que implica una avaluació detallada de les habilitats i competències d’un nen. Aquest procés es basa en una sèrie de criteris establerts per experts en el camp de les altes capacitats.

Un dels criteris més comuns per a la identificació de les altes capacitats és un coeficient intel·lectual (CI) significativament superior a la mitjana. Segons la National Association for Gifted Children (NAGC, 2018), un CI de 130 o superior sovint es considera indicatiu d’altes capacitats. No obstant això, aquest criteri no és exclusiu, i molts experts argumenten que altres habilitats i competències també han de ser considerades.

A més del CI, altres criteris poden incloure el rendiment acadèmic, la creativitat, el lideratge i altres habilitats específiques. Segons Renzulli (1978), la identificació de les altes capacitats ha de basar-se en una combinació d’aquests factors, en lloc de dependre exclusivament d’un únic criteri.

El procediment per a la identificació de les altes capacitats sol implicar una avaluació psicoeducativa completa, que pot incloure proves d’intel·ligència, avaluacions del rendiment acadèmic, observacions del comportament i entrevistes amb pares i professors. Segons Gagné (2004), aquesta avaluació ha de ser realitzada per professionals qualificats i s’ha de tenir en compte la diversitat de formes en què les altes capacitats es poden manifestar.

La identificació precoç de les altes capacitats és un aspecte molt important per a garantir que els nens amb aquestes característiques rebin el suport adequat per a desenvolupar plenament el seu potencial. Aquesta identificació precoç pot tenir un impacte significatiu en el benestar emocional, social i acadèmic d’aquests nens.

Un dels principals beneficis de la identificació precoç és que permet una intervenció educativa adequada. Segons Renzulli (1978), els nens amb altes capacitats sovint necessiten un currículum adaptat que els proporcioni desafiaments acadèmics adequats i oportunitats per a la creativitat i el pensament crític. Si aquests nens no són identificats de manera precoç, poden acabar sent subestimulats a l’escola, la qual cosa pot portar a l’avorriment, la desmotivació i, en alguns casos, a problemes de comportament.

A més, la identificació precoç pot ajudar a prevenir problemes emocionals i socials. Segons Neihart et al. (2002), els nens amb altes capacitats sovint experimenten una sensació d’alienació i poden tenir dificultats per a relacionar-se amb els seus companys. La identificació precoç pot ajudar a aquests nens a comprendre millor les seves pròpies necessitats i a desenvolupar estratègies per a gestionar aquestes dificultats.

Finalment, la identificació precoç pot tenir un impacte positiu en l’autoestima i la motivació dels nens amb altes capacitats. Segons Gagné (2004), comprendre les seves pròpies habilitats pot ajudar a aquests nens a desenvolupar una imatge positiva de si mateixos i a establir objectius acadèmics i personals realistes.

 

Desafiaments dels nens amb altes capacitats

Encara que els nens amb altes capacitats tenen un gran potencial, també poden enfrontar-se a una sèrie de desafiaments emocionals i socials. Aquests desafiaments poden ser el resultat de diversos factors, incloent-hi la desconnexió amb els seus companys, les expectatives elevades i la pressió per a rendir, i la falta de comprensió i suport adequat.

Un dels desafiaments més comuns que poden experimentar els nens amb altes capacitats és la sensació d’alienació o de no encaixar. Segons Neihart et al. (2002), aquests nens sovint tenen interessos, preocupacions i un nivell de maduresa que pot diferir significativament dels seus companys de la mateixa edat. Això pot dificultar la seva capacitat per a connectar amb altres nens i pot conduir a sentiments de solitud i incomprensió.

A més, els nens amb altes capacitats sovint enfronten expectatives elevades, tant de si mateixos com dels altres. Segons Cross (2005), aquests nens poden sentir una gran pressió per a rendir al màxim nivell en tot moment, la qual cosa pot conduir a l’estrès, l’ansietat i, en alguns casos, a la por al fracàs.

Un altre desafiament comú és la falta de comprensió i suport adequat. Segons Renzulli (1978), molts nens amb altes capacitats no reben el suport que necessiten per a desenvolupar plenament el seu potencial, ja sigui perquè les seves necessitats no són identificades o perquè els recursos no estan disponibles. Això pot resultar en frustració, desmotivació i, en alguns casos, en problemes de comportament.

Cal destacar que els nens amb altes capacitats també poden experimentar problemes emocionals específics, com ara la sensibilitat emocional intensa, la preocupació per temes existencials o la tendència a l’autocrítica. Segons Silverman (1993), aquests problemes poden requerir una atenció especial i un suport adequat per a ser gestionats de manera efectiva.

Un aspecte particularment complex i sovint mal entès de les altes capacitats és el concepte de «doble excepcionalitat». Aquest terme es refereix a nens que, a més de tenir altes capacitats o ser superdotats, també presenten una discapacitat d’aprenentatge, un trastorn del neurodesenvolupament o una condició de salut mental. Aquesta combinació pot presentar desafiaments únics tant per a la identificació com per al suport d’aquests nens.

Segons Brody i Mills (1997), els nens amb doble excepcionalitat poden mostrar un rendiment acadèmic inconsistent, amb àrees de força significatives en contrast amb àrees de debilitat. Per exemple, poden destacar en matemàtiques però lluitar amb la lectura, o poden tenir una gran habilitat creativa però tenir dificultats amb les tasques organitzatives. Aquesta inconsistència pot dificultar la identificació de les altes capacitats i pot portar al fet que aquests nens no rebin el suport que necessiten.

A més, els nens amb doble excepcionalitat sovint enfronten desafiaments emocionals i socials addicionals. Segons Reis et al. (2014), aquests nens poden experimentar frustració, baixa autoestima i sentiments d’incomprensió a causa de les seves dificultats d’aprenentatge. També poden tenir dificultats per a relacionar-se amb els seus companys, tant a causa de les seves altes capacitats com de les seves discapacitats d’aprenentatge.

És important destacar que els nens amb doble excepcionalitat necessiten un suport especialitzat que abordi tant les seves altes capacitats com les seves discapacitats d’aprenentatge. Segons Baum et al. (2014), aquest suport pot incloure adaptacions curriculars, teràpia emocional i social, i estratègies d’aprenentatge individualitzades.

L’educació inclusiva és un concepte fonamental quan es tracta de respondre adequadament a les necessitats dels nens amb altes capacitats. Aquest enfocament, que es basa en el respecte i la valoració de la diversitat, té com a objectiu garantir que tots els nens, independentment de les seves habilitats o necessitats, tinguin les mateixes oportunitats per a aprendre i desenvolupar-se.

Segons Tomlinson (2014), l’educació inclusiva és particularment rellevant per als nens amb altes capacitats, ja que aquests nens sovint necessiten adaptacions curriculars per a mantenir-se desafiats i compromesos amb el seu aprenentatge. Això pot incloure l’acceleració, l’enriquiment, l’aprenentatge basat en projectes i altres estratègies que permeten a aquests nens treballar a un nivell que estigui en línia amb les seves habilitats.

A més, l’educació inclusiva pot ajudar a prevenir la sensació d’alienació que sovint experimenten els nens amb altes capacitats. Segons Neihart et al. (2002), quan aquests nens són inclosos i valorats en la seva comunitat escolar, són més propensos a desenvolupar una imatge positiva de si mateixos i a sentir-se més connectats amb els seus companys.

L’educació inclusiva també pot ser beneficiosa per als nens amb doble excepcionalitat. Segons Baum et al. (2014), aquests nens sovint necessiten un suport especialitzat que abordi tant les seves altes capacitats com les seves discapacitats d’aprenentatge. Una educació inclusiva pot proporcionar aquest suport d’una manera que respecti i valori la diversitat de les seves habilitats.

L’educació inclusiva no només beneficia als nens amb altes capacitats, sinó a tota la comunitat escolar. Segons Banks et al. (2005), quan tots els nens són valorats i inclosos, es crea un entorn d’aprenentatge més ric i divers, que pot beneficiar a tots els estudiants.

 

Suport a un nen amb altes capacitats

Donar suport adequadament a un nen amb altes capacitats pot ser un repte, però hi ha diverses estratègies que els pares i els educadors poden utilitzar per a fomentar el seu desenvolupament emocional i acadèmic.

Una de les estratègies més importants és proporcionar oportunitats per a l’aprenentatge desafiant i enriquidor. Segons Renzulli (1978), els nens amb altes capacitats necessiten oportunitats per a treballar a un nivell que estigui en línia amb les seves habilitats.

A més, és valuós poder proporcionar suport emocional i social. Segons Neihart et al. (2002), els nens amb altes capacitats sovint experimenten dificultats per desenvolupar relacions socials. Els pares i els educadors poden ajudar a aquests nens a desenvolupar habilitats socials que tinguin dèficit, aprendre a gestionar les seves emocions i a comprendre i acceptar les seves pròpies habilitats.

També és necessari fomentar la motivació intrínseca i l’estima per l’aprenentatge. Segons Gottfried et al. (2017), els nens amb altes capacitats sovint tenen una gran curiositat i un desig profund d’aprendre. Els pares i els educadors poden fomentar aquesta motivació proporcionant oportunitats per a l’exploració autònoma, reconeixent els esforços i no només els resultats, i evitant la pressió excessiva per a rendir.

Per als nens amb doble excepcionalitat, com he comentat anteriorment, és decisiu proporcionar un suport especialitzat que abordi tant les seves altes capacitats com les seves discapacitats d’aprenentatge.

Donar suportar adequadament a un nen amb altes capacitats implica proporcionar oportunitats per a l’aprenentatge desafiant, proporcionar suport emocional i social, fomentar la motivació intrínseca i, en el cas de la doble excepcionalitat, proporcionar un suport especialitzat. Aquestes estratègies poden ajudar a aquests nens a desenvolupar plenament el seu potencial i a tenir una experiència d’aprenentatge positiva.

Hi ha una àmplia gamma de recursos i programes disponibles per a oferir suport al desenvolupament i l’aprenentatge dels nens amb altes capacitats. Aquests recursos poden proporcionar oportunitats per a l’aprenentatge desafiant, el suport emocional i social, i l’orientació per a pares i educadors.Un dels recursos més importants són els programes d’enriquiment i acceleració. Segons Colangelo et al. (2004), aquests programes poden proporcionar oportunitats per a l’aprenentatge a un nivell que estigui en línia amb les habilitats dels nens amb altes capacitats. Aquests programes poden incloure classes avançades, camps d’estiu, competicions acadèmiques i oportunitats per a la recerca independent.

A més, hi ha diverses organitzacions que proporcionen recursos i suport per a nens amb altes capacitats i les seves famílies. Per exemple, a nivell català existeixen diferents organitzacions com Actuar, Associacó d’altes capacitats o la Fundació per a l’ajuda a nens i joves amb altes capacitats ofereixen una àmplia gamma d’activitats, recursos, incloent guies per a pares, materials per a educadors, i informació sobre polítiques i recerca en el camp de les altes capacitats.

També hi ha recursos disponibles per a nens amb doble excepcionalitat. Organitzacions com l’estadouninenca 2e: Twice-Exceptional Newsletter proporcionen informació i suport per a nens que tenen altes capacitats i una discapacitat d’aprenentatge o un trastorn del neurodesenvolupament.

Cal destacar l’existència d’una àmplia gamma de llibres, articles, podcasts i altres recursos en línia disponibles per a pares i educadors que busquen comprendre i donar suportar a nens amb altes capacitats. Aquests recursos poden proporcionar informació valiosa sobre les necessitats i desafiaments d’aquests nens, així com estratègies per a suportar el seu desenvolupament i aprenentatge.

 

Conclusió

En aquest article, hem explorat el concepte de les altes capacitats, un tema multifacètic que afecta un percentatge significatiu de la població infantil. Hem discutit la definició de les altes capacitats, la diferència entre altes capacitats, talent especial i superdotació, i hem desmuntat alguns dels mites i malentesos comuns sobre aquest tema (Renzulli, 1978; Gagné, 2004).

He intentat destacar la importància de la identificació precoç de les altes capacitats, discutint els procediments i criteris per a la identificació oficial, així com els desafiaments únics que afronten els nens amb altes capacitats, inclòs problemes emocionals i socials, i el concepte de «doble excepcionalitat» (Neihart et al., 2002; Baum et al., 2014).

S’ha discutit la importància de l’educació inclusiva per a respondre adequadament a les necessitats dels nens amb altes capacitats, i hem proporcionat una visió general de les estratègies que els pares i els educadors poden utilitzar per a suportar el desenvolupament emocional i acadèmic d’aquests nens (Tomlinson, 2014; Gottfried et al., 2017).

En resum, les altes capacitats són un aspecte important de l’educació i el desenvolupament infantil que requereix una comprensió detallada i un suport adequat. Amb la informació i els recursos adequats, pares i educadors poden ajudar a aquests nens a desenvolupar plenament el seu potencial i a tenir una experiència d’aprenentatge positiva.

També he volgut fer una aproximació al concepte de les altes capacitats, un tema que, tot i ser complex, és fonamental per a comprendre i respondre adequadament a les necessitats d’un segment significatiu de la població infantil. Destacant la importància de la identificació precoç, els desafiaments únics que afronten aquests nens, i les estratègies i recursos disponibles per a donar suport el seu desenvolupament.

No obstant això, aquesta és només la punta de l’iceberg. Les altes capacitats són un camp d’estudi ric i en constant evolució, i encara hi ha molt per aprendre. Com a pares, educadors i professionals de l’educació, tenim la responsabilitat de continuar educant-nos sobre aquest tema, de buscar noves estratègies i recursos, i de treballar per a crear un entorn d’aprenentatge inclusiu i enriquidor per a tots els nens (Tomlinson, 2014).

A més, és molt important que es treballi per a millorar la identificació i el suport dels nens amb doble excepcionalitat. Aquests nens, que tenen altes capacitats i una discapacitat d’aprenentatge o un trastorn del neurodesenvolupament, necessiten un suport especialitzat que abordi tant les seves altes capacitats com les seves discapacitats d’aprenentatge (Baum et al., 2014).

Finalment, és rellevant recordar que, tot i els desafiaments, els nens amb altes capacitats tenen un gran potencial. Amb el suport adequat, aquests nens poden aconseguir grans coses, i poden aportar una contribució única i valuosa a la nostra societat. Com a pares i educadors, el nostre paper és ajudar-los a desenvolupar aquest potencial, a superar els desafiaments i a tenir una experiència d’aprenentatge positiva.

 

Referències

  1. Baum, S. M., Schader, R. M., & Hebert, T. P. (2014). Through a different lens: Reflecting on a strengths-based, talent-focused approach for twice-exceptional learners. Gifted Child Quarterly, 58(4), 311-327.
  2. Brody, L. E., & Mills, C. J. (1997). Gifted children with learning disabilities: A review of the issues. Journal of Learning Disabilities, 30(3), 282-296.
  3. Colangelo, N., Assouline, S. G., & Gross, M. U. (2004). A nation deceived: How schools hold back America’s brightest students (Vol. 2). Iowa City, IA: The Connie Belin & Jacqueline N. Blank International Center for Gifted Education and Talent Development.
  4. Cross, T. L. (2005). The social and emotional lives of gifted kids: Understanding and guiding their development. Waco, TX: Prufrock Press.
  5. Gagné, F. (2004). Transforming gifts into talents: The DMGT as a developmental theory. High Ability Studies, 15(2), 119-147.
  6. Gottfried, A. E., Marcoulides, G. A., Gottfried, A. W., & Oliver, P. H. (2017). Longitudinal pathways from math intrinsic motivation and achievement to math course accomplishments and educational attainment. Journal of School Psychology, 63, 67-82.
  7. Neihart, M., Reis, S. M., Robinson, N. M., & Moon, S. M. (2002). The social and emotional development of gifted children: What do we know? Waco, TX: Prufrock Press.
  8. Renzulli, J. S. (1978). What makes giftedness? Reexamining a definition. Phi Delta Kappan, 60(3), 180-184, 261.
  9. Reis, S. M., Baum, S. M., & Burke, E. (2014). An operational definition of twice-exceptional learners: Implications and applications. Gifted Child Quarterly, 58(3), 217-230.
  10. Tomlinson, C. A. (2014). The differentiated classroom: Responding to the needs of all learners (2nd ed.). Alexandria, VA: Association for Supervision and Curriculum Development.

 

Llistat de Llibres  i Altres Recursos per a més informació sobre les altes capacitats

  1. “Misdiagnosis and Dual Diagnoses of Gifted Children and Adults” by James T. Webb et al. (Book)
  2. “The Survival Guide for Parents of Gifted Kids” by Sally Yahnke Walker (Book)
  3. “The Social and Emotional Lives of Gifted Kids” by Tracy L. Cross (Book)
  4. “Twice-Exceptional Gifted Children: Understanding, Teaching, and Counseling Gifted Students” by Beverly Trail (Book)
  5. “The Underachieving Gifted Child: Recognizing, Understanding, and Reversing Underachievement” by Del Siegle (Book)
  6. “Giftedness 101” by Linda Silverman (Book)
  7. “The National Research Center on the Gifted and Talented” (Website)
  8. “Supporting Emotional Needs of the Gifted” (Website)
  9. “Gifted Kids at Risk: Who’s Listening?” by Patricia A. Schuler (Website)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.