Escoltant el carrer

[Temps de lectura: 3 minuts]
Versió reduïda i amb opinió personal de l’article: La dinàmica política del PP i Vox:
Com el PP “externalitza” el vot de l’extrema dreta a Espanya

Com a independentista català, m’he passat anys intentant entendre perquè el sistema polític al Regne d’Espanya no dona resposta a les demandes que es fan des de Catalunya. I, per ser sincer, el que està passant d’ençà del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, no m’agrada. La política espanyola està embogida i s’encamina cap a un estat de caos, on l’extrema dreta està en ascens i el sistema polític cada vegada més polaritzat la blanqueja dia rere dia. Però, què hi ha darrere d’aquesta situació? Com hem arribat fins aquí? I, el més important, què podem fer per canviar-ho?

Per entendre la situació actual, hem de remuntar-nos a la transició del 78. Des de llavors, el sistema polític espanyol ha estat dominat per dos grans partits: el Partit Popular (PP) a la dreta i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a l’esquerra. Però aquest sistema bipartidista ha estat sacsejat en l’última dècada per l’aparició de nous partits, com Ciutadans i Vox que han desafiat el domini del PP i Podemos el PSOE.

Centrant-nos a la dreta, avui el segon partit parlamentari és Vox, un partit clarament d’extrema dreta fundat el 2013 per exmembres del PP. Vox ha aconseguit atraure una part significativa de l’electorat més ultra que anteriorment votava al PP, provocant una fragmentació del vot tradicionalment de dretes. Aquesta fragmentació semblaria que podria debilitar la posició del PP com a principal partit de la dreta, facilitant la formació de governs de coalició amb l’extrema dreta. (més…)

El context polític actual del Regne d’Espanya es caracteritza per una creixent polarització discursiva i semifragmentació del sistema de partits polítics. Des de la transició del 78, el sistema polític espanyol ha estat dominat per dos grans partits: el Partit Popular (PP) a la dreta i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a l’esquerra. No obstant això, en l’última dècada, aquest sistema bipartidista ha estat sacsejat per l’aparició de nous partits que han desafiat el domini del PP i del PSOE.

A la dreta, el segon partit parlamentari ha estat Vox, un partit d’extrema dreta fundat el 2013 per exmembres del PP. Vox ha aconseguit atraure una part significativa de l’electorat d’extrema dreta que anteriorment votava al PP, provocant una fragmentació del vot tradicionalment de dretes. Aquesta fragmentació semblaria que podria debilitar la posició del PP com a principal partit de la dreta, facilitant la formació de governs de coalició amb l’extrema dreta espanyola.

Aquesta situació m’ha portat a argumentar que el PP ha “externalitzat” el vot de l’extrema dreta amb Vox. Segons aquesta visió, el PP ha permès que Vox esdevingui el vehicle principal per a l’electorat d’extrema dreta. Aquesta “externalització” ha permès al PP distanciar-se formalment de l’extrema dreta i presentar-se com un partit més moderat. No obstant això, també ha dividit el vot de la dreta i ha debilitat la posició del PP.

Aquesta tesi serà l’objecte principal d’aquest article. A través d’una petita anàlisi de l’origen i evolució del PP, l’origen i ascens de Vox, i la dinàmica de l'”externalització” del vot de l’extrema dreta. També vull explorar com el PP ha promogut aquesta externalització del vot de l’extrema dreta amb Vox i quines són les conseqüències d’aquesta estratègia per a la política espanyola. (més…)

El terme “cordó sanitari” es refereix a una estratègia política que busca aïllar un partit o grup polític específic per evitar que influeixi en la política governamental. Aquesta estratègia s’ha utilitzat a Europa com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, amb l’objectiu de limitar la seva influència en la política mainstream. No obstant això, la seva eficàcia i les seves conseqüències han estat objecte de debat.

Definició i origen del “cordó sanitari”

El concepte de “cordó sanitari” té les seves arrels en la política belga, on es va utilitzar per primera vegada per aïllar el partit d’extrema dreta Vlaams Blok. Des de llavors, el terme s’ha utilitzat per descriure una estratègia política que busca aïllar un partit o grup polític específic.

Aplicació del “cordó sanitari” a Europa

La implementació del “cordó sanitari” ha variat considerablement a tot Europa, amb diferents graus d’èxit. A França, per exemple, el “cordó sanitari” ha estat una estratègia efectiva per limitar l’influència del Front National (ara anomenat Rassemblement National). En les eleccions presidencials franceses de 2002, el candidat del Front National, Jean-Marie Le Pen, va aconseguir arribar a la segona volta, però va ser derrotat de manera aclaparadora pel candidat conservador Jacques Chirac, gràcies en gran part a l’aplicació d’un “cordó sanitari”. Aquesta estratègia es va repetir en les eleccions de 2017 i 2022, quan Marine Le Pen, filla de Jean-Marie, va arribar a la segona volta però va ser derrotada per Emmanuel Macron. (més…)