Escoltant el carrer

Cada any quan s’acosta Nadal tothom va boig per comprar loteria, però hi ha gent que no només juga per Nadal sinó cada setmana o cada cop que des de l’estat o organitzacions autoritzades celebren sorteigs de loteria.

M’agradaria que el següent escrit servís per fer reflexionar una mica sobre el tema de les loteries, una pràctica que, tot i ser voluntària, actua com un impost que pesa especialment sobre les espatlles dels menys afavorits. La loteria, sovint vista com una escapatòria a la rutina diària o una via cap a un futur més pròsper, representa en realitat una càrrega econòmica notable per a molts dels seus participants.

Els Orígens Psicològics de la Participació

La loteria atrau, no només per la promesa d’enormes guanys, sinó també pel que aquesta promesa representa: una oportunitat d’escapar de la precarietat. Per a molts, la inversió en bitllets de loteria és una forma de somniar en un futur millor, encara que les probabilitats de guanyar siguin mínimes. Aquesta esperança, sovint infundada, és alimentada per una narrativa que glorifica els guanyadors ocasionals, tot ocultant la realitat estadística darrere d’aquests jocs d’atzar.

L’Efecte Econòmic

Des d’una perspectiva econòmica, la loteria funciona com un impost regressiu. Això significa que la seva càrrega recau desproporcionadament sobre els menys acomodats. Les persones de classes socioeconòmiques més baixes tendeixen a gastar un percentatge més gran dels seus ingressos en loteries, amb la vana esperança de canviar les seves vides. Com a resultat, una part significativa dels seus recursos limitats es destina a un sistema que ofereix poques possibilitats de retorn.

El Rol de l’Estat

En el marc de la loteria, l’Estat adopta un paper central que mereix ser analitzat amb deteniment. És clau entendre que els diners destinats als premis provenen directament de la recaptació generada per la venda dels bitllets de loteria. Aquesta dinàmica estableix un cicle on els diners dels participants finança els possibles premis, creant així un sistema circular.

Al Regne d’Espanya, aquest sistema adquireix una dimensió fiscal remarcable: els premis obtinguts en la loteria estan subjectes a una tributació fins el 50%. Això significa, per exemple, que si un ciutadà guanya un premi de 100.000 euros, de facto només rebrà 50.000 euros. Els altres 50.000 euros no seran desemborsats per l’Estat, sinó que es mantenen dins del seu circuit econòmic. Això subratlla una realitat poc coneguda: gran part dels premis, a efectes pràctics, mai surt de les arques estatals.

A més, l’Estat es beneficia també dels premis no reclamats i dels premis corresponents als números de loteria que no han estat venuts, però que han estat premiats. Aquesta circumstància converteix la loteria en un negoci excepcionalment rendible per a les finances públiques. Es tracta d’una font d’ingressos que, tot i ser voluntària, no requereix el desgast polític associat amb la implementació o augment d’impostos.

En aquest context, la loteria es transforma en un mecanisme sofisticat d’obtenció de recursos per a l’Estat, on el ciutadà contribueix voluntàriament sense percebre plenament l’abast fiscal d’aquesta contribució. Això planteja interrogants sobre la naturalesa i l’ètica d’aquesta forma de recaptació, en la qual l’Estat es beneficia doblement: tant de la venda dels bitllets com dels impostos sobre els premis i dels premis no distribuïts.

La Responsabilitat Social

Al meu pare, hauria d’existir una responsabilitat social tant en els governs com en la societat civil de reconsiderar el paper de la loteria. És crucial promoure una major consciència sobre les realitats d’aquests jocs d’atzar, especialment entre les comunitats més susceptibles de caure en la seva trampa. Educació financera, campanyes de sensibilització sobre els riscos de la ludopatia, i polítiques que busquin alternatives més saludables per a l’entreteniment serien essencials en aquest procés.

En definitiva, mentre la loteria segueixi sent una font d’ingressos considerable per a l’Estat i un somni efímer per a molts, és fonamental qüestionar la seva funció dins la societat. La loteria, com a impost voluntari, no només reflecteix les desigualtats econòmiques, sinó que també les perpetua. Crec que seria hora de reflexionar sobre aquest fenomen i buscar maneres de mitigar els seus efectes més perjudicials, tant per a la salut econòmica com per al benestar general de la ciutadania més desfavorida.

Notícia de 2020, relacionada: https://ja.cat/uFFUp