Escoltant el carrer

amb Joan B. Gavaldà

Arxiu de la categoria: Politologia

Reconeixent de la feina dels advocats defensors, no només de Gonzalo Boye.

Nota: Aquest article vol complementar l’Editorial Vilaweb (28/08/2024)

Pròleg

Aquest estiu, immers en la lectura de la sèrie de llibres de The Lincoln Lawyer de Michael Connelly, he pogut submergir-me en el món complex i fascinant de Michael Haller, un advocat defensor que opera a la frontera entre la legalitat i la moralitat, en una Los Angeles plena de contradiccions. A través de les seves pàgines, Connelly ens mostra un retrat detallat i sovint cru de la realitat judicial nord-americana, on l’advocat defensor no només lluita per la llibertat del seu client, sinó que també es converteix en una figura clau per preservar els valors fonamentals de la justícia i la democràcia.

Michael Haller és un personatge que, amb totes les seves complexitats i defectes, encarna la importància del dret a una defensa justa en una societat democràtica. Al llarg dels cinc llibres que ja he devorat, Haller s’ha trobat davant d’un ventall de situacions que posen a prova la seva capacitat professional, la seva astúcia i el seu compromís amb el sistema de justícia. Cada cas representa un microcosmos de les tensions inherents al rol de l’advocat defensor: defensar els drets d’un individu enfront d’un sistema que, sovint, es mostra implacable i despersonalitzat.

La figura d’Haller ens recorda que, en una democràcia sana, la presència d’advocats defensors forts i dedicats és essencial per garantir que la justícia sigui realment accessible per a tots, independentment de la seva culpabilitat o innocència, de la seva classe social o ideologia. Ell exemplifica com l’advocat defensor actua com un guardià dels drets individuals, un paper que esdevé especialment crucial quan el sistema judicial es troba sota pressió política o social per obtenir determinats resultats.

A mesura que avançava en la lectura, es feia més evident que la història de Haller és una il·lustració viva de la funció vital que els advocats defensors tenen en qualsevol sistema democràtic que es vulgui mantenir just i equitatiu. El seu treball, sovint ingrat i controvertit, assegura que la balança de la justícia es mantingui equilibrada, i que ningú sigui condemnat sense haver tingut l’oportunitat de defensar-se plenament.

És amb aquesta comprensió renovada de la importància del paper de l’advocat defensor que he volgut escriu aquest article. En ell, exploro com aquesta figura no només protegeix els drets dels acusats, sinó que també sustenta l’estructura mateixa de la democràcia. En un context com el del Regne d’Espanya, on el sistema judicial ha estat recentment posat sota la lupa per la seva actuació en casos políticament sensibles com el desafiament de l’independentisme català, la reflexió sobre el paper de l’advocat defensor esdevé encara més pertinent.

(més…)

Participació en Democràcia: Sobirania del vot

Arran del debat generat a Catalunya dins l’electorat independentista, en la celebració de les eleccions municipals del 28 de maig i les eleccions a les Corts del Regne d’Espanya del 23 de juliol, on es promou l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, com a tàctica política activa de sanció als partits independentistes, per manca de fidelitat al mandat de l’1 d’octubre i unitat d’acció. Han emergit diverses veus crítiques, a vegades de manera roïna, com les del candidat d’ERC Francesc Marc Alvaro, però també de respecte, com les de la cap de llista, Miriam Nogueras, de Junts o de representants de la CUP, que expressen la comprensió i respecte cap a la voluntat dels electors, i manifesten que treballaran captar aquest descontentament al seu projecte polític. Per això, aquest escrit té l’objectiu de fer entendre la relació entre la democràcia i el dret al vot, tenint en compte la totalitat d’aquesta prerrogativa ciutadana. Explorarem l’evolució del sufragi, els principis que s’oculten a la llibertat electoral, les repercussions de menysvalorar certes formes de vot, i la importància ètica de respectar-lo per part dels actors polítics. També reflexionarem sobre com aquests components interactuen per construir la trama democràtica. La línia argumental gira al voltant del reconeixement del vot com a expressió de la voluntat ciutadana i la seva rellevància per assegurar la salubritat de la nostra democràcia. Si anhelem la independència, és per construir una societat democràtica més justa, no per replicar les mancances de l’espanyola.

L’objectiu és defensar la tesi que el vot és propietat indiscutible de l’elector, una declaració directa de la seva voluntat política. En aquest context, l’elector té plena llibertat per expressar-se a través de diferents vies: triar una proposta política, escollir l’abstenció, optar pel vot en blanc, o fins i tot decidir un vot nul. La decisió de l’elector, en tots els seus matisos, és una reflexió de la seva interpretació de la realitat política i social. En aquesta lògica, totes les opcions són vàlides i constitueixen formes de participació democràtica. L’assumpte cabdal és que el dret a expressar-se lliurement a través del vot no només ha de ser preservat, sinó també respectat i valorat, independentment de la forma que prengui. Aquest respecte és un pilar bàsic per assegurar la qualitat d’una democràcia, que ha de saber interpretar i respondre adequadament a tots els missatges que emet la ciutadania a través del seu vot en la participació en processos electorals. (més…)

El “Cordó Sanitari” contra l’extrema dreta: una estratègia efectiva o una navalla de doble tall?

El terme “cordó sanitari” es refereix a una estratègia política que busca aïllar un partit o grup polític específic per evitar que influeixi en la política governamental. Aquesta estratègia s’ha utilitzat a Europa com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, amb l’objectiu de limitar la seva influència en la política mainstream. No obstant això, la seva eficàcia i les seves conseqüències han estat objecte de debat.

 

Definició i origen del “cordó sanitari”

El concepte de “cordó sanitari” té les seves arrels en la política belga, on es va utilitzar per primera vegada per aïllar el partit d’extrema dreta Vlaams Blok. Des de llavors, el terme s’ha utilitzat per descriure una estratègia política que busca aïllar un partit o grup polític específic.

 

Aplicació del “cordó sanitari” a Europa

La implementació del “cordó sanitari” ha variat considerablement a tot Europa, amb diferents graus d’èxit. A França, per exemple, el “cordó sanitari” ha estat una estratègia efectiva per limitar l’influència del Front National (ara anomenat Rassemblement National). En les eleccions presidencials franceses de 2002, el candidat del Front National, Jean-Marie Le Pen, va aconseguir arribar a la segona volta, però va ser derrotat de manera aclaparadora pel candidat conservador Jacques Chirac, gràcies en gran part a l’aplicació d’un “cordó sanitari”. Aquesta estratègia es va repetir en les eleccions de 2017 i 2022, quan Marine Le Pen, filla de Jean-Marie, va arribar a la segona volta però va ser derrotada per Emmanuel Macron. (més…)

Tots els partits guanyen

Les eleccions municipals són un moment destacat per a la democràcia, ja que permeten als ciutadans triar els seus representants locals. És un procés que hauria de ser transparent i honrat, però la reacció dels grans partits revela una realitat preocupant. M’agradaria destacar un seguit de dades dels resultats electorals a Catalunya en les eleccions de 2023, on el PSC s’ha proclamat com a guanyador en termes de vots totals. No obstant això, és important analitzar més a fons aquesta suposada victòria i la manera en què els partits manipulen els resultats per crear una il·lusió de triomf generalitzat.

En aquesta carrera cap a la victòria, els partits polítics solen utilitzar estratègies manipulatives per generar una impressió positiva als seus electors i a la societat en general. Fent servir diversos paràmetres, com el nombre de vots, el nombre de regidors, els municipis guanyats o les comarques conquerides, intentant crear la il·lusió que són el partit triomfant en el màxim de les categories possibles. Aquest joc de números enganyós és una tàctica per distorsionar la realitat i confondre els ciutadans. (més…)