Participació en Democràcia: Sobirania del vot
Arran del debat generat a Catalunya dins l’electorat independentista, en la celebració de les eleccions municipals del 28 de maig i les eleccions a les Corts del Regne d’Espanya del 23 de juliol, on es promou l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, com a tàctica política activa de sanció als partits independentistes, per manca de fidelitat al mandat de l’1 d’octubre i unitat d’acció. Han emergit diverses veus crítiques, a vegades de manera roïna, com les del candidat d’ERC Francesc Marc Alvaro, però també de respecte, com les de la cap de llista, Miriam Nogueras, de Junts o de representants de la CUP, que expressen la comprensió i respecte cap a la voluntat dels electors, i manifesten que treballaran captar aquest descontentament al seu projecte polític. Per això, aquest escrit té l’objectiu de fer entendre la relació entre la democràcia i el dret al vot, tenint en compte la totalitat d’aquesta prerrogativa ciutadana. Explorarem l’evolució del sufragi, els principis que s’oculten a la llibertat electoral, les repercussions de menysvalorar certes formes de vot, i la importància ètica de respectar-lo per part dels actors polítics. També reflexionarem sobre com aquests components interactuen per construir la trama democràtica. La línia argumental gira al voltant del reconeixement del vot com a expressió de la voluntat ciutadana i la seva rellevància per assegurar la salubritat de la nostra democràcia. Si anhelem la independència, és per construir una societat democràtica més justa, no per replicar les mancances de l’espanyola.
L’objectiu és defensar la tesi que el vot és propietat indiscutible de l’elector, una declaració directa de la seva voluntat política. En aquest context, l’elector té plena llibertat per expressar-se a través de diferents vies: triar una proposta política, escollir l’abstenció, optar pel vot en blanc, o fins i tot decidir un vot nul. La decisió de l’elector, en tots els seus matisos, és una reflexió de la seva interpretació de la realitat política i social. En aquesta lògica, totes les opcions són vàlides i constitueixen formes de participació democràtica. L’assumpte cabdal és que el dret a expressar-se lliurement a través del vot no només ha de ser preservat, sinó també respectat i valorat, independentment de la forma que prengui. Aquest respecte és un pilar bàsic per assegurar la qualitat d’una democràcia, que ha de saber interpretar i respondre adequadament a tots els missatges que emet la ciutadania a través del seu vot en la participació en processos electorals. (més…)
Com a independentista català, m’he passat anys intentant entendre perquè el sistema polític al Regne d’Espanya no dona resposta a les demandes que es fan des de Catalunya. I, per ser sincer, el que està passant d’ençà del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, no m’agrada. La política espanyola està embogida i s’encamina cap a un estat de caos, on l’extrema dreta està en ascens i el sistema polític cada vegada més polaritzat la blanqueja dia rere dia. Però, què hi ha darrere d’aquesta situació? Com hem arribat fins aquí? I, el més important, què podem fer per canviar-ho?
El context polític actual del Regne d’Espanya es caracteritza per una creixent polarització discursiva i semifragmentació del sistema de partits polítics. Des de la transició del 78, el sistema polític espanyol ha estat dominat per dos grans partits: el Partit Popular (PP) a la dreta i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a l’esquerra. No obstant això, en l’última dècada, aquest sistema bipartidista ha estat sacsejat per l’aparició de nous partits que han desafiat el domini del PP i del PSOE.
El terme “cordó sanitari” es refereix a una estratègia política que busca aïllar un partit o grup polític específic per evitar que influeixi en la política governamental. Aquesta estratègia s’ha utilitzat a Europa com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, amb l’objectiu de limitar la seva influència en la política mainstream. No obstant això, la seva eficàcia i les seves conseqüències han estat objecte de debat.