Ja en són 27.
Publicat el 10 d'abril de 2008 per rginer
Torna la violència cruel i sense sentit. Avui han matat una dona a trets. El seu ex marit ja havia estat jutjat i van aplicar el reglament, d’una manera mecànica, per vigilar que la dona no patís cap atac i com sempre no ha servit per a res. Els fets han passat a Guadalajara.
El meu dol més sincer, i novament i reiteradament, la meva denúncia per aquesta violència que no s’atura, amb aquests boixacs i lliris d’un racó del Montseny.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
denunciar-ho al bloc. Quanta vergonya!, i com sempre el teu bell homenatge, la innocència de les flors contrasta amb la negror de la violència. Una abraçada.
… però no deu ser gens cert que “s’havien pres tot tipus de mesures per vigilar que la dona no patís cap atac”… Potser que volguessis dir que han aplicat el reglament, d’una manera mecànica, i que com sempre no ha servit per a res.
Serveix més el que fas tu, o el que fan na carme.laura, na victòria i tota l’altra gent (dones i homes també, sempre molt avergonyits per una cosa que no han fet ni farien ells; homes molt decents). Perquè aplicar el reglament/pressupost no du enlloc.
No faré molts de miracles aquests dies. M’ha entrat, d’una manera abrupta i triomfal (en benefici d’ella) una pneumònia.
Petonets a tota la colla.
“Hi ha una pressió
rera les pupíl·les.
Em repeteixo:
has de ser feliç.
I sento la basarda
de ser encara viva”
Una s’avergonyeix, en una estranya empatia, de ser viva i voler ser feliç quan sent aquestes males noves tant freqüentment.
Petites flors que estimen tossudament la vida. Gràcies