És una llàstima que a El ceptre d’Ottokar no aparegui cap referència ni ferroviària ni tramviaire, perquè l’escenari en què es desenvolupa l’acció (el fictici regne de Sildàvia), paradigma de l’Europa balcànica, demana almenys un mitjà de transport comme il faut: potser un antiquat tramvia amb pantògraf, tan típic d’aquelles contrades, o, per què no?
Un atemptat al punt quilomètric 123 del ferrocarril entre Shangai i Nanking és un dels episodis destacats d’El lotus blau. L’incident, en el context de la guerra sino-japonesa, de fet n’és el pretext, procés relatat a la pàgina 22 amb una lliçó de com es manipula informativament l’opinió pública. Aquell ferrocarril tintinaire era lent i a vapor, però
Fa pocs dies El Punt Avui publicava un article d’opinió de Josep Maria Pascual entorn a una suposada relació sentimental entre la vedet Carmen de Lirio, recentment traspassada, i el governador civil de Barcelona de l’època més grisa de la postguerra Eduardo Baeza Alegría. Pascual, malgrat el poc espai de què disposa, pot parlar de