Marta Garcia-Puig

Bon dia a tothom!!!

Avui continuaré tractant les diferències entre certes paraules, paraules que normalment la gent confon i utilitza erròniament. En certa manera, aquest article és la continuació del que vaig titular AGULLETES O TIRETES. Som-hi doncs!

EMPROVAR – PROVAR – TASTAR

Aquests tres verbs signifiquen coses totalment diferents i no són intercanviables en cap cas. EMPROVAR s’utilitza quan ens posem una peça de roba en una botiga per veure si és de la nostra mida o si ens queda bé. Per exemple: Emprova’t aquest vestit, segur que et queda genial! PROVAR significa ‘utilitzar una cosa per a apreciar-ne el valor, si va bé o si és com cal’. Per exemple: No et va bé el boli? Prova aquest! o bé Si un mètode no et funciona, prova’n un altre. TASTAR, en canvi, vol dir ‘prendre una petita quantitat d’una beguda o d’un menjar per apreciar-ne el gust’. Per exemple: Tasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal. També es pot fer servir en un sentit més figurat, per exemple: Ha tastat el poder i ja té molts fums. 

Així, doncs, en el cas de la fotografia, quin verb és el correcte? Tastar! És a dir, hi hauria de posar “Tasta les nostres especialitats”. A part d’aquest error, també cal dir que elaboració no porta ela geminada i que també hi manquen alguns accents.

ACLARIR – ACLARAR

Per exemple, si tinc un dubte, me l’han d’aclarir o aclarar? Què creieu? El verb *aclarar no existeix en català, és una castellanada. Així, doncs, si tenim dubte, haurem de dir al professor/a: em pot aclarir un dubte? 

Un altre cas problemàtic és quan volem dir que ‘no aconseguim entendre com una cosa funciona’. En aquest cas, molta gent diu *no m’hi aclaro. Aquesta frase també és una castellanada, en català hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Aquest mòbil que m’he comprat té tants botons que no m’hi entenc. Per a més informació, podeu consultar aquesta entrada de l’Optimot.

APUJAR – PUJAR

Si els productes s’encareixen, és perquè han pujat els preus o perquè han apujat els preus? Ambdós verbs existeixen en català, però s’utilitzen en casos diferents.

– PUJAR vol dir ‘anar de baix a dalt’; per exemple: He pujat al segon pis. També podem utilitzar aquest verb amb un complement directe, però en aquest cas significa ‘desplaçar de dalt a baix algú o alguna cosa’. Per exemple: Puja el nen al cotxe! O també podem pujar les escales, òbviament.

– APUJAR, en canvi, té un significat més figurat, no tan literal. Apujar vol dir ‘fer que una cosa sigui més alta, pujar-la a un nivell superior’. Per exemple: Els polítics han tornat a apujar els impostos!  o bé Quin fred! Apuja la calefacció, si us plau!  Més detalls en aquest enllaç.

ABOCAR – EVOCAR

Quina diferència hi ha entre aquests dos verbs? Doncs és ben senzill: ABOCAR vol dir ‘fer rajar el contingut d’un recipient i fer-lo passar d’aquest a un altre’. Per exemple: El lloc on s’aboquen les deixalles està ple. Per això el lloc destinat a ficar-hi les escombraries es diu abocador.

EVOCAR, en canvi, significa ‘cridar les ànimes dels morts a respondre’ o bé ‘portar alguna cosa a la memòria’. Per exemple: Ahir va evocar l’ànima de la seva germana. O amb l’altre significat: Aquest llibre m’evoca molts records.

ACOMPLIR – COMPLIR

ACOMPLIR només s’usa amb tasques. Per exemple: La comissió va acomplir els projectes que li havien encarregat. COMPLIR té diversos significats, però només esmentaré els més importants:

– Vol dir ‘realitzar una cosa que s’havia promès’. Per exemple: Va complir la seva promesa.

– També significa ‘fer anys’: Avui la Rosa compleix 5 anys.

– O bé quan ‘una predicció es fa realitat’: El que ens va dir la vident s’ha complert! 

– I també significa ‘fer el propi deure’. Per exemple: En Joan és un treballador que compleix.

COMPLET – COMPLERT

Aquestes dues paraules confonen bastant pel que es veu. Quina diferència hi ha? Doncs COMPLET vol dir que ‘està acabat, que té totes les parts’. Per exemple: Aquest joc de cartes no és complet, hi falten els vuits i els deus. O bé Les obres completes de Salvador Espriu.

COMPLERT, en canvi, si us hi heu fixat, és el participi del verb complir abans esmentat. Per exemple: El meu desig s’ha complert!

ACONDICIAR – CONDICIONAR – ACONDICIONAR

Quina diferència hi ha entre aquests tres verbs? Primer de tot, cal dir que el verb *acondicionar no existeix en català! Els altres dos són correctes, però s’utilitzen en casos diferents. Precisament per aquest motiu no és correcte dir *aire acondicionat, sinó que es diu aire condicionat. Vegem-ho!

– ACONDICIAR vol dir ‘arranjar minuciosament’. Per exemple: Has d’acondiciar la teva habitació, això sembla un femer!

– CONDICIONAR vol dir ‘posar condicions’ o bé ‘modificar el comportament d’algú’. Per exemple: La teva actitud em va condicionar molt.

AL·LUDIR – ELUDIR

La diferència entre aquests dos verbs és molt clara: AL·LUDIR vol dir ‘referir-se a alguna cosa o persona sense esmentar-la’. Per exemple: Em vaig donar per al·ludida. ELUDIR, en canvi, vol dir ‘evitar una dificultat o una obligació’. Per exemple: En Pere sempre eludeix les meves preguntes.

ANOMENAR – NOMENAR

ANOMENAR vol dir ‘donar nom’ o bé, si és pronominal (anomenar-se), ‘dir-se’. Per exemple: Com anomenarem aquest riu que acabem de descobrir? O també: Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors. NOMENAR vol dir ‘designar algú per a un càrrec o una funció’: L’han nomenat tresorer.

ASSENYALAR – SENYALAR

ASSENYALAR vol dir ‘mostrar amb el dit o fent qualsevol altre senyal’. Per exemple: Marina, no assenyalis la senyora amb el dit, és de mala educació! SENYALAR significa ‘fer o posar un senyal en algun lloc’. Per exemple: Abans que el nen vagi a la llar d’infants, li hem de senyalar la roba. També vol dir ‘fer una ferida que deixi un senyal’, per exemple: Ha quedat senyalat per tota la vida.

Espero que les explicacions hagin estat clares i entenedores i que us hagi estat útil. Fins la propera!!!