Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

19 d'octubre de 2021
0 comentaris

‘Els ulls d’en Bao’ i els nens i nenes de l’Escola Castella (6).

(La sèrie comença aquí)

Mentre l’Andrea -la mestra el nom de la qual no recordava en l’apunt anterior- es prepara per fotografiar el moment, l’Eva anuncia que el delegat de la classe de les Crispetes del circ em passarà el conte que tots els nens i nenes de la classe -amb l’ajut dels de tercer, que són els seus padrins- han triat per deixar-li a la Mila. Tot seguit s’alcen un nen i una nena. El nen, summament formal, em dona el llibre ‘Que no t’expliquin contes!’, de Natza Farré i Gala Pont, i jo li lliuro ‘Els ulls d’en Bao’. Ens fotografien mentre ens donem la mà, com dos ministres que acaben de signar un tractat molt important. I tot seguit, la nena em dona un sobre a dins del qual trobo una cartolina lila plegada en quatre cares.

A la primera hi ha un dibuix que, pel que m’expliquen ha fet un artista que corre per la classe de tercer (és el que he triat com a il·lustració de l’apunt). A sota d’un enorme ‘Moltes gràcies’ s’hi veu un gat amb ulleres i molt somrient que porta a la mà… una paperina de crispetes (del circ, no cal dir-ho).

A la cara del darrere hi ha escrit un missatge per a la Mila: “Hola Mila, Som els nens i nenes de 3r i de P5. Com esteu tu, el teu avi i la teva família? Gràcies per deixar-nos el llibre dels ulls d’en Bao. Nosaltres també et volem deixar un llibre bonic. Esperem que t’agradi.” Signat: ‘Nens i nenes P5 i 3r’.

I a la doble cara central la gran sorpresa, del tot inesperada: vint-i-un papers enganxats i escrits amb retoladors de mil colors -un per cada crispeta del circ– amb els apel·latius ‘carinyosos’ amb què els seus pares i mares els nomenen: hi compto unes quantes variants de ‘princesa’, algun ‘bitxito’, uns quants ‘corazon’ -fins i tot un ‘nosaroc’ que deu pertànyer a algun predisposat de naixement pel món dels palíndroms- i una gran quantitat de cors i d’estrelles dibuixades.

A la vista de tantes ‘princeses’ els explico que una vegada que la Mila va estar a Itàlia li varen dir ‘principessa’ (vegeu aquí) i aprofito per preguntar-los si saben que hi ha una ciutat que es diu Venècia i que és gairebé màgica perquè per comptes de carrers té canals plens d’aigua i per comptes de cotxes hi circulen una barques que es diuen gòndoles. Aquest argument, el mateix que quatre o cinc anys enrere havia fet servir amb la Mila per engrescar-la a saber més coses de Venècia, els va tornar a enganxar tot i que em va semblar que el millor que aleshores podia fer era deixar que fossin les mestres qui els expliquessin més coses sobre la ciutat més bonica del món quan fos el moment adequat.

Vaig començar, doncs, a acomiadar-me.

Em vaig alçar del banc mentre totes les Crispetes del circ em deien adéééuuuu. En aquell moment, però, l’Eva encara em tenia preparat un altre regal: com que era l’hora d’esmorzar em donava una bosseta plena de mini-croissants… del Forn Mistral de la Ronda de Sant Antoni! És a dir, del que abans, quan jo era petit, es deia Horno Moderno i tenia una dependenta a qui mon pare li deia ‘la guapa’.

Vaig sortir amb l’Eva; volia ensenyar-me, si disposava encara de temps, la seva estimada Escola Castella. La visita a la classe havia durat uns vint minuts. Pocs, potser, però carregats d’una intensa emoció. Vint minuts, us ho asseguro, memorables. Li vaig dir, doncs, que endavant (¿se li pot negar alguna cosa a una ‘mestra motivada’?) i ens vàrem encaminar escales amunt, tot seguint el rastre dels fulls clavats a la paret -un per a cada alumne de l’Escola– i sempre amb el tema dels ulls com a referent. Ulls, com els que pintava en Bao i gràcies als quals jo havia pogut viure aquella experiència. Els ulls dels nens i les nenes obert permanentment a la sorpresa, a l’imprevist.

I els meus, que ja començaven a exterioritzar la meva emocionada admiració per la feina que tots aquells mestres feien per aconseguir que aquell edifici funcionés.

(Continua -i s’acaba, de moment- aquí)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!