Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 d'octubre de 2021
1 comentari

‘Els ulls d’en Bao’ i els nens i nenes de l’Escola Castella (4).

(La sèrie comença aquí)

L’endemà mateix l’Eva m’escrivia un altre correu en el que em deia: “Avui he explicat tot això a l’escola i estan encantades de la teva idea per fer l’intercanvi. M’hauries de donar uns dies perquè com que a P5 encara no sabem escriure els nostres padrins de 3r ens ajudaran a escollir el conte i a escriure la carta per la Mila. Quan ho tingui preparat et faig el truc  i quedem. Moltíssimes gràcies per la teva disponibilitat a tot això!!”

S’obria, per tant, un període d’activitat interna a l’Escola Castella que a mi m’anava de meravella perquè a partir dels últims dies de setembre, tot octubre i bona part de novembre les activitats al voltant de l’Any Joan Triadú es multiplicaven i em venien dies en els quals tindria molta més feina que temps.

La treva va durar una setmana perquè cap al vespre del dilluns 4 d’octubre em va arribar un nou correu electrònic de l’Eva en què em deia que tot era ja a punt per fer l’intercanvi. Repassant l’agenda vaig veure que dos dies després -el dimecres 6- a les 11 del matí havia d’assistir a la roda de premsa de presentació de la darrera novel·la de Màrius Serra a la llibreria ONA. No m’agafava gaire lluny de l’Escola i, per tant, els vaig proposar dues alternatives: passar cap a la una, amb la presentació ja enllestida, o fer-ho a les deu amb la condició que cap a tres quarts d’onze hauria de marxar.

La resposta, en la línia habitual de l’Eva, va ser: “Si vens a les 10h del matí del dimecres serà molt bonic perquè podràs fer l’intercanvi amb els nens i nenes. A la 1 estan dinant. Crec que els farà il·lusió veure’t en persona , els hem parlat tant de tu i de la Mila…”

La tria, doncs, no tenia color. I, efectivament, poc abans de les deu del matí del dimecres 6 vaig aparcar la moto a tocar de la plaça Castella i em vaig encaminar cap aquella Escola que gràcies a l’Eva i a la resta de l’equip de mestres ja començava a sentir una mica meva. Vaig trucar al timbre de la porta, em va obrir el porter, li vaig dir el motiu de la meva visita i em va fer seure a l’entrada mentre anava a avisar l’Eva. Aquella estona d’espera em va permetre contemplar el primer tram de l’escala amb les parets plenes de fulls enganxats amb els noms dels nens i nenes i en tots els casos -almenys els que tenia a la vista- hi havia una il·lustració que remetia al tema del ulls. Precisament el motiu que havia fet possible que, tot buscant un conte molt concret que tenia la Mila, el camí de l’Escola Castella i el meu es creuessin.

Un parell de minuts d’espera i la ‘mestra motivada’ em ve a buscar. Per primera vegada ens veiem les cares, tot i la mascareta, em dóna les gràcies per venir i em diu que tots els nens i nenes de la seva classe estan d’allò més emocionats esperant-me. Ens hi encaminem. ‘Les crispetes del circ’ (aquest és el nom de la classe de P5 que porta l’Eva) són a punt d’entrar a la meva vida.

(Continua aquí)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!