Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

6 de maig de 2022
0 comentaris

Per al Tom, que d’aquí a poques hores farà un any.

Estimadíssim Tom,

D’aquí a poques hores compliràs un any, el teu primer any. Una fita important per a tu, evidentment, però sobretot pels teus pares, per la teva germana i pels teus avis que demà, quan dinarem plegats celebrant l’aniversari, no tindrem prou pitets per eixugar-nos la bava que ens regalimarà boca avall. Que, de fet, ja ens cau cada vegada que et veiem i ens adonem com vas fent-te gran (per bé que demà segurament serà l’apoteosi).

Estic molt content d’haver pogut seguir de prop la teva evolució durant els primers dotze mesos de la teva vida. Veure com ets un minyó que no té problemes ni a l’hora de menjar ni a la de relacionar-te amb els altres. Tant si són gent de l’edat dels pares o dels avis com dels teus companys a la llar d’infants. Sense oblidar les dues mestres que les tens francament enamorades…

Hi ha moltes coses que m’agraden de tu i que miraré de deixar fixades breument en aquest escrit que no se sap mai si algun dia llegiràs. M’agrada la teva infinita curiositat i tafaneria; ets un xicot-antena, estàs al cas de tot el que t’envolta i vols ficar-hi el nas per veure quin és el pa que s’hi dona. Una curiositat i una tafaneria que són herències claríssimes, tant de la mare com del pare, que es dediquen a afers relacionats amb la comunicació (sense oblidar la petita part que sens dubte ens deu pertocar als quatre avis i als tiets).

M’agrada la teva pinta inequívoca de xicot. De ‘xicotot’, vaja. Estic segur que al llarg d’aquests dotze mesos en cap moment els pares han hagut de fer front a aquella pregunta tan habitual: ‘Quina criatura més bonica. ¿És nen o nena?’

Però sobretot el que m’agrada més és veure que ets un minyó rialler. Molt rialler. Amb la virtut d’expressar l’alegria no només amb el somrís dels llavis sinó amb el gest del cos, amb la veu i, sobretot, amb la mirada.

Una condició, aquesta de rialler, que és el millor regal que ens has fet i que m’agradaria que mai, mai, perdessis.

Així, doncs: Anys i anys, per molts anys…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!