Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de maig de 2023
Tom,
0 comentaris

Tres lletres. Dos anys.

Ja fa mesos que notem que el desig de comunicar-te i d’interaccionar amb les persones que tens al voltant creix ràpidament. A poc a poc vas adquirint un vocabulari -en la majoria dels casos construït a base de sons i d’onomatopeies- al qual ens anem acostumant: un ‘ru-rru’ és una moto (pel soroll del motor, és clar), un ‘naaa-ni’ es refereix a qualsevol vehicle que porti incorporada una sirena (ambulància, policia o bombers, tant és), un aiguabarreig amb un ‘-an’ final (la síl·laba amb què s’acaba el meu nom) és la manera de referir-te a mi, de la mateixa manera que un ‘-nana’ vol dir que esmentes l’àvia Anna… Tot plegat rituals als quals ens anem adaptant mentre incorpores més novetats com, per exemple, el quasi perfecte ‘-axi’ que crides tan bon punt veus pel carrer un vehicle pintat de negre i groc. I sort tenim encara de la teva germana que és la intèrpret perfecta de la teva parla i de les novetats que hi vas incorporant.

Fins que arriba un dia -la setmana passada, sense anar més lluny- que m’arriba un claríssim AVI -que responc immediatament amb un ‘digues’– i tot seguit apareixes pel despatx i m’agafes un dit arrossegant-me cap al lloc on sembla que tens un problema -una joguina perduda sota del llit- que demana solució de gent gran. A partir d’aquell moment ‘avi’ ja queda incorporat en el teu vocabulari, de manera vacil·lant encara els primers dies, però amb tendència evident a quedar-s’hi. I amb això haurem acomplert, en el nostre cas per segona vegada, allò que fa uns onze anys em va vaticinar Jaume Cabré, bon amic de casa: ‘el dia que per primera vegada sents que et diu ‘avi’ és inoblidable’.

Ja ho vàrem viure fa nou anys amb la Mila i ara ha passat amb el Tom. I el ball no s’ha acabat encara perquè hi ha un ‘nasciturus’ en camí que aterrarà en cosa d’un mes i mig (en dic ‘nasciturus’ perquè els seus pares han tingut el bon criteri de no voler saber-ne el sexe fins que neixi) que continuarà el cicle.

I el calendari que va passant fulls.

Cada dia.

Com avui, que el Tom fa dos anys.

Felicitats, doncs, NET.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!