Pel que llegeixo als diaris sembla que ahir es va morir repentinament a Madrid un magistrat del Tribunal Constitucional. Déu l’hagi ben perdonat. També per la premsa m’assabento que aquest senyor -Roberto García-Calvo de nom- formava part de la meitat conservadora (algun diari parla d’”ala dura”) més propera al PP i que era un dels components de l’alt tribunal que més
És dramàtic, sí; però difícilment discutible: a Catalunya estem patint l’episodi de sequera més llarg de les darreres dècades. Ben mirat, aquest és l’únic element de tot el drama que no es pot atribuir a la desídia i al panxacontentisme dels successius governs que han residit en el Palau de la Generalitat. No hi ha manera que plogui de manera convincent
No voldria amargar-li la vida al conseller Saura més del necessari, sobretot tenint en compte la creu que ja arrossega a casa seva amb el director general de Trànsit que s’ha buscat, però el cert és que els articles d’ahir de Joan Oliver (vegeu-lo aquí) i de Ferran Sáez (vegeu-lo aquí) -a l’Avui, és clar; on
Any 2004. PSOE + PP: 20.789.000 vots; 312 diputatsAny 2008. PSOE + PP: 21.235.000 vots; 323 diputatsUn 2,14 per cent més d’Espanya. (n’hi ha més) Any 2004. CiU + ERC: 1.487.000 vots; 18 diputatsAny 2008. CiU + ERC: 1.070.000 vots; 13 diputatsUn 28,04 per cent menys de Catalunya. Ni esvorancs, ni camp d’aviació, ni exabruptes amb
No fa gaire ja vaig exposar de manera ben entenedora (vegeu aquí) l’opinió que em mereixen els partits polítics en general i els que es presenten a les properes eleccions en particular. Em sap greu però quan es té una edat cal anar al gra; les fineses i els metàfores són una pèrdua de temps.Si repasseu aquell apunt veureu que l’A. -que és una santa-
Ja me l’imagino avui a tota la caverna espanyola sucant pa arran del boicot que una colleta de vailets irats, curts de gambals i independentistes va perpetrar contra un acte que la candidata del PP Dolors Nadal havia de fer ahir a la Universitat Pompeu Fabra (vegeu aquí). Jo, que no professo la més mínima simpatia per
Quines coses… Un dels apunts més visitats d’aquest Bloc -encara ara va sumant visites- el vaig escriure (vegeu-lo aquí) el setembre de 2005. El vaig titular "Una màrtir de la catalanitat" i estava dedicat a la cantaora flamenca Mayte Martín, convidada a intervenir en el primer sarau institucional que el Tripartit maragallià es va inventar per celebrar
Em sembla que ja he entès què volia dir el director del Servei Català de Trànsit de la conselleria del senyor Saura quan ahir, en el programa d’Antoni Bassas, preconitzava que per resoldre els neguits que genera en els conductors atrafegats la prohibició de circular a més de vuitanta quilòmetres per hora pels voltants de Barcelona es fessin
Diumenge passat tots els diaris de Catalunya portaven encartada una capsa amb un parell d’adminicles per entaforar al broc de les aixetes que els promotors de la idea -el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència Catalana de l’Aigua- varen batejar amb el nom de “Mecanismes d’estalvi per a l’aixeta” i que, segons el fulletó que l’acompanyava,
Diumenge passat el Papa Benet XVI va oficiar una missa a la Capella Sixtina de Roma seguint el ritual preconciliar. És a dir, d’esquena als fidels. Aquest fet ha suscitat opinions per a tots els gustos. Des de les més incendiàries que hi veuen una claríssima declaració de principis ultraconservadors i de retorn a les tesis tridentines
Quines coses… Una vegada més s’ha demostrat que la vida, meravellosa caixa de sorpreses, és el millor antídot contra la mandra i la rutina d’aquells costums que ens podien semblar inamovibles. La crosta dels hàbits, que diria aquell… La setmana passada, sense anar més lluny, es va produir un fet que no em sé estar de
Reconec que em fa una certa mandra tornar a donar protagonisme en aquestes Totxanes al senyor Joan Ferran però no puc menys que insistir que aquest home -ves a saber al servei de quines ocultes estratègies- s’al·lucina sol, s’inventa una realitat falsa i, doncs, senzillament menteix. Es queixa que a TV3 i a les emissores de la
A les envistes de Nadal, època d’amics invisibles, i sobretot en aquests dies de pont d’ara mateix mai és sobrera alguna recomanació cultural per enfortir l’esperit i oblidar la feina. Avui us en faig dues. La primera és un volum molt prim i baratet -idoni per fer l’amic invisible- editat per Ara Llibres que es diu "El Rei se’n va
Ja fa temps que em vaig fixant com entre la jungla de personatges notoris de la política (diguem-ne) catalana que es perpetra a la seu del carrer Nicaragua destaca amb llum pròpia -rivalitzant amb els senyors Iceta i Zaragoza, que ja és rivalitzar- el senyor Joan Ferran, portaveu adjunt al Parlament del Grup Socialista i alta autoritat de
Suposo que la cosa comença tot just ara i que no s’aturarà fins a les eleccions del proper mes de març però aquest cap de setmana m’ha cridat molt l’atenció com els TeleNotícies de TV3 dedicaven generosos espais al Consell Nacional del PSOE d’aquí -amb la senyora Chacón i el senyor Montilla com a principals protagonistes-, a la festassa