Totxanes, totxos i maons

Diumenge passat el Papa Benet XVI va oficiar una missa a la Capella Sixtina de Roma seguint el ritual preconciliar. És a dir, d’esquena als fidels.

Aquest fet ha suscitat opinions per a tots els gustos. Des de les més incendiàries que hi veuen una claríssima declaració de principis ultraconservadors i de retorn a les tesis tridentines fins a les més contemporitzadores que raonen que la disposició dels altars a la Sixtina, arrambats als murs, fa impossible oficiar la missa d’una altra manera.

A mi em sembla, però, que una diplomàcia com la vaticana que funciona a ple rendiment des de fa uns quants segles sap perfectament que en afers de protocol no hi ha cap gest que sigui gratuït. Vull dir que si no es va habilitar un altar provisional retirat de la paret que permetés que l’oficiant donés la cara als fidels és perquè es va voler que aquella missa, aquell dia i en aquell lloc fos exactament com va ser. És a dir, de cul.  (n’hi ha més)

I ja que parlo de la jerarquia eclesiàstica no voldria deixar de dir que em sembla summament preocupant la cada cop més indissimulada connivència entre els membres de la Conferència Episcopal Espanyola i el món més proper al PP. No només per mitjà de la vergonyosa nòmina d’opinadors que vomiten la seva fel anticatalana i feixista per les antenes de la COPE sinó per la freqüent presència d’eclesiàstics d’alt nivell en les manifestacions organitzades pel PP i companyia.
 
I ja que surt el PP deixeu-me que digui que considero que els seus dirigents són una colla de males persones. Gent dolenta que va pel món mentint i fent mal -sabent, a més a més, que menteixen i que fan mal- perquè els sembla que la propagació continuada d’aquestes mentides els dóna rèdits electorals.

O el cas de la llopada de la Fundación FAES que aquests dies ha passat per Barcelona per parlar de política lingüística i del que segons ells és una cruel marginació del castellà a Catalunya. Aquests individus, amb el repulsiu José María  Aznar -us heu fixat quin pentinat que tragina?- al capdavant acompanyat pels Sirera, Pericay, Caja, García-Albiol "et alia", menteixen, manipulen i fan mal. I ho saben perfectament.

Ho torno a dir: són gent dolenta, males persones. Una caterva especialment perillosa perquè en la seva estratègia del "tot s’hi val" per recuperar el poder no es detecta que s’hagin fixat cap mena d’aturador, cap mena de punt límit. I aquí no s’hi valen les mitges tintes: són ells o nosaltres.
 
La més gèlida indiferència i el menyspreu més absolut per a tota aquesta gentussa.  S’ho han guanyat a pols: posem-nos-hi de cul.