Totxanes, totxos i maons

Diumenge passat tots els diaris de Catalunya portaven encartada una capsa amb un parell d’adminicles per entaforar al broc de les aixetes que els promotors de la idea -el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència Catalana de l’Aigua- varen batejar amb el nom de “Mecanismes d’estalvi per a l’aixeta” i que, segons el fulletó que l’acompanyava, eren “dos mecanismes airejadors-reductors que permeten reduir el cabal d’aigua que surt per l’aixeta sense alterar el vostre confort”.   (n’hi ha més)

Pel que he anat preguntant tots aquests dies a la gent del meu entorn encara és l’hora que algú hagi pogut aprofitar l’obsequi -ep, pagant els contribuents- de l’Honorable Baltasar.

La raó és molt senzilla: resulta que des de fa bastants anys els fabricants d’aixetes ja incorporen aquest element a la majoria dels seus models. Un petit detall en el qual, pel que es veu, ningú de la Conselleria o de l’Agència hi va caure.

Fins que aquest matí s’han esvait les tenebres: HE SABUT D’UN CIUTADÀ QUE ELS HA POGUT INSTAL·LAR TOTS DOS. M’entretindré una mica en els detalls perquè em sembla que una notícia com aquesta mereix dues coses: atenció especial i penjar-la de seguida, sense esperar a demà que fóra quan tocaria renovar l’apunt.
 
L’esdeveniment s’ha produït aquest mateix matí al meu despatx. Cap a quarts de deu ha arribat un operari a reparar-nos la impressora de color que des d’abans d’ahir feia figa. Mentre li explicava què passava amb la màquina el xicot ha obert un maletí amb les eines i en el seu interior he vist que duia la clau de plàstic negre “especialment dissenyada per facilitar-ne la instal·lació i el manteniment”que completava el “kit” del senyor Baltasar.

M’ha faltat temps per preguntar-li si sabia d’algú que n’hagués tret profit, amb la secreta intenció d’afegir una dada més a la meva estadística casolana quan, davant del meu astorament, m’ha contestat que sí.

Resulta que el fill de l’encarregat del garatge on el seu germà guarda el cotxe per la nit té una amiga de tota la vida que coneix un noi que viu amb el seu pare vellet en un pis del carrer Ferlandina, al Raval. Un pis amb aixetes de l’any de la picor que han admès sense problemes la “cosa” del Conseller. L’una a la pica de la cuina i l’altra al safareig que tenen a l’eixida.

Tot cofoi per l’exclusiva m’ha faltat temps per prendre’n nota i donar-ne notícia des d’aquesta humil i totxànica tribuna.

Una vegada més les iniciatives d’Iniciativa-Verds se situen en la punta de la llança sempre al servei de les necessitats del poble de Catalunya. Si fa no fa com el premi literari (vegeu aquí) Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca que ha organitzat la conselleria del senyor Saura i que està dotat amb 25.000 europàfies.

Poca broma. Amb aquesta dotació el premi saurià se situa en el vuitè lloc dels premis de narrativa més ben dotats econòmicament.

I va bola, tu. Que som rics…