Totxanes, totxos i maons

No voldria amargar-li la vida al conseller Saura més del necessari, sobretot tenint en compte la creu que ja arrossega a casa seva amb el director general de Trànsit que s’ha buscat, però el cert és que els articles d’ahir de Joan Oliver (vegeu-lo aquí) i de Ferran Sáez (vegeu-lo aquí) -a l’Avui, és clar; on més els haurien publicat?- sobre la tonterieta aquesta del “feng shui” aplicat a la nova seu de la conselleria d’Interior són dels que val la pena d’emmarcar i llegir de tant en tant.  (n’hi ha més)

Passa el mateix, si fa no fa, amb la tradició de regalar la mona per Pasqua. Aquests dies de retorn a la feina la gent explica tota cofoia com era de gran la mona que varen comprar als seus fillols, nebots, néts i altre parentiu. I quan se m’acut preguntar-los si la canalleta receptora estava batejada i, per tant, el regal el feia el corresponent padrí de bateig la resposta majoritària és que no. Que ja es batejaran ells quan siguin grans si ho volen.

Fa uns quants anys vaig escriure en una altra banda un article conyívol sobre la possibilitat de fer primeres comunions pel civil per tal d’aprofitar al màxim la gresca i el sarau que envolta la celebració sacramental. Potser encara trigaré uns anys a veure-ho, però del que sí que estic segur és que algú molt aviat s’empescarà els batejos pel civil.

És molt senzill i sobta que ningú hi hagi pensat encara: es tracta d’envoltar de festa i prosopopeia l’acte d’inscriure el nadó al Registre Civil. Com en els casaments, vaja. Què bonic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!