Totxanes, totxos i maons

Quines coses… Un dels apunts més visitats d’aquest Bloc -encara ara va sumant visites- el vaig escriure (vegeu-lo aquí) el setembre de 2005. El vaig titular "Una màrtir de la catalanitat" i estava dedicat a la cantaora flamenca Mayte Martín, convidada a intervenir en el primer sarau institucional que el Tripartit maragallià es va inventar per celebrar l’Onze de Setembre en el més pur estil Nicaragua Street. Ço és, de la manera més cosmopolita i diluïda possible al passeig dels Til·lers del parc de la Ciutadella de Barcelona.  (n’hi ha més)

De fet, el mèrit de l’apunt se li ha d’atribuir (una vegada més) al talent del mestre Monzó que va comentar a la seva columna de La Vanguardia unes declaracions -que jo vaig reproduir- de la senyora Martín a El Periódico -aquest graaan diari català- en les que ens parlava de les "muchas y muy grandes" persecucions  i dificultats que ha patit en el món flamenc pel fet d’haver nascut a Catalunya.

I aquest matí, quan he vist la pila de diaris del dia, he tingut un flaix que m’ha remès a la mateixa situació de martirologi patit per Mayte la cantaora. Com no podia ser altrament avui El Periódico -aquest graaan diari català- titulava la seva portada amb una frase del president espanyol Rodríguez Zapatero que deia: "M’ataquen perquè dono la cara per Catalunya". I en un destacat de la pàgina 2: "He donat la cara per Catalunya davant el duríssim atac de la dreta reaccionària".

Vistos els resultats jo li diria al senyor ZetaPé que no s’esforci tant, que encara se li farà una hèrnia de morro i l’hi haurem de faixar.

Ja dic, llegir això i reviure els patiments de la pobre Mayte Martín ha estat tot u. Uns màrtirs, és el que són. I nosaltres una colla de malxinats i desagraïts que no ens mereixem ni l’aire que respirem. Sí senyor.

Sort de ZetaPé. I d’El Periódico, és clar, aquest graaan diari català…