Totxanes, totxos i maons

A les envistes de Nadal, època d’amics invisibles, i sobretot en aquests dies de pont d’ara mateix mai és sobrera alguna recomanació cultural per enfortir l’esperit i oblidar la feina. Avui us en faig dues.

La primera és un volum molt prim i baratet -idoni per fer l’amic invisible- editat per Ara Llibres que es diu "El Rei se’n va a cagar". El seu autor és un senyor que signa com "Anònim" i es llegeix en una sessió al vàter sense necessitat d’anar gaire restret.

El llibre aplega una quarantena de motius pels quals el senyor Borbó no ens fa cap falta. Us n’he seleccionat un parell perquè vegeu quin pa s’hi dóna.  (n’hi ha més)

"Perquè es pren massa al peu de la lletra allò de viure a cos de rei" i "Perquè de la monarquia ni tan sols en podem treure rendibilitat econòmica. Confirmat: és impossible fabricar cap objecte de merchandising atractiu amb la imatge de la família reial".

La segona recomanació cultural en clau monàrquica del dia és "Crema catalana", una cançó de "Cròniques colonials", el nou disc de Mesclat que acaba d’aparèixer aquesta mateixa setmana. Us en reprodueixo la lletra perquè aneu fent boca:

"Perquè això ja ve d’enrere / i no ens hi posem per poc. / Seny o rauxa encén la xera, / som terra de foc. // Diu la tieta que el besavi, / que era home de seny, / vigilant per no fer agravi / va cremar més d’un convent. / Fixa-t’hi bé: jo te l’encendré."
"Crema, / dins del cor ens crema / la roïnesa extrema, / encès pel nostre instint rebel. / Crema, / a camp obert ja crema, / la roïnesa extrema, / a punt per artigar l’arrel."
"Fusta seca, cairats i mobles, / caixes velles i sarments, / és la festa del meu poble, / és així la meva gent. // Amb palets encén la foguera, / per fer un bon servei: / BONA FLAMA FA L’ESTANQUERA / I EL RETRAT DEL REI."

(Vegeu aquí el videoclip al You Tube)