La Forastera

Hi ha persones que deixen marques profundes per on passen. Fins i tot quan moren, els seus somnis mai s’esvaeixen. Al contrari, es converteixen en fars per als altres. Aquesta és la meva impresió sobre la Muriel Casals. Les seves idees i ideals sobre la llibertat del poble català il•luminaren i guiaren el camí daquells que comparteixen els mateixos somnis d’una Catalunya lliure i plena de somnriures.
No vaig tenir la oportunitat de entrevistar-la en aquests 12 mesos que sóc aquí com a corresponsal internacional. Vaig llegir molts articles sobre la seva actuació i la vaig sentir en algunes de les manifestacions i comicis que he pogut acompanyar durant aquest període. (més…)

Els sabors de la cuina brasilera, especialment els de l’estat de Pernambuco, seran motiu d’un festival gastronòmic promogut a Barcelona demà dissabte (13) per la xef Ângela Assís. Propietaria del restaurant Cantinho Brasileiro al Barri Gòtic de Barcelona, el local tindrà com a convidada la xef Claudia Luna, que dirigeix la cuina del Restaurant Seu Luna, a Recife.

Claudia prepararà el seu famós chambaril amb pirão i llegums, plat estrella del restaurant que regenta des de 1988 i que s’afegirà al variat menú que Ângela ofereix al seu establiment del carrer Ample 43. On hi podrem trobar la famosa feijoada – emblema de la gastronomia nacional–, la carn de sol amb macaxeira (iuca), el churrasco (carn de bou a la brasa), així com una sèrie d’aperitius de la cuina brasilera, com la coxinha, el quibe, el pão de queijo, el pastel i l’arxi-conegut acarajé de Bahía.

(més…)

Per aquells que no coneixen el Carnaval del Brasil i tota la seva pluralitat és difícil imaginar com la gent pot passar cinc dies consecutius dedicats només a la festa. Comerços, bancs, institucions públiques, escoles, tot tancat des del dissabte fins al migdia del dimecres de cendres.

Realment no és fàcil d’explicar. Perquè més que un conjunt de tradicions de balls i cançons heretades dels avantpassats, és un sentiment, sentit comú. D’amor a la llibertat i d’expressió de tot els sentits.

Jo, que sóc de Pernambuco, on hi ha un dels principals carnavals del país, sé exactament de què estic parlant. Mai vaig pensar que sentiria tant la manca dels sons, dels colors i de l’alegria del carnaval. (més…)

Admeto que no m’agrada gens el futbol. Entretant, sóc afeccionada per històries de vida inspiradores. Com la major part dels brasilers, no coneixia el futbolista Wendell Lira abans de la cerimònia de la Pilota d’or, de la FIFA d’enguany. En la qual s’engugué el Premi Puskas per marcar el millor gol de l’any, deixant enrera el totpoderós Lionel Messi.

 Amb el premi ha entrat en una llista de grans noms del futbol mundial, com un cos estrany, al costat de Cristiano Ronaldo (guanyador al 2009), Neymar (2011), Ibrahimovic (2013) o James Rodríguez (2014).

Amb una diferència significativa, el seu salari, en comparació amb el dels altres. Ell avui guanya 18 mil reals per mes, l’equivalent a 4.113 euros, totalizant 49.365 euros anuals. Val la pena esmentar que el sou d’en Messi és 21,2 milions d’euros anuals.

(més…)

A cada any nou és comú renovar aspiracions i fer plans personals. Al mateix temps desitjar bones coses per als altres.

Aquest cap d’any, vivint-ne gairebé un de sencer lluny del meu país, experimentant una realitat completament diferent de la qual estava acostumada, veient nous horizonts geogràfics i polítics, tinc moltes demandes.

La majoria són desitjos globals: Que el món pugui experimentar la pau; que sapiguem cuidar del planeta; que la democràcia no sigui només un concepte utilizat com millor els sembli als governs; que les religions no siguin canals per a cometre actes de violència, que aprenguem a respectar-nos els uns als altres…

(més…)

Formar part de les nacions lliures, en peu d’igualtat. Aquest és el somni de molts i molts catalans, joves, grans, anònims, famosos, politics o no. Això em queda més clar a cada acte que vaig testemoniant a Catalunya des de febrer d’enguany. No va ser diferent al Passeig de Maria Cristina, aquest divendres, al miting final de la campanya de Junts pel Sí, el més multitudinari que aquest país recorda.

Un desig que sembla senzill, però que no ho és, doncs dur-lo a terme suposa un desafiament contra l’status quo de l’estat espanyol, sedimentat fa 300 anys en un regne que no vol renunciar a l’unitat del seu territori.

(més…)

Enguany va ser la meva primera Diada. Vaig sortir de casa amb molta expectativa, doncs als anys anteriors vaig assabentar-me de les manifestacions d’aquesta data només a través d’internet.

Com que vaig creuar la ciutat de punta a punta per anar al Fòrum, on hi havia  la roda de premsa dels candidats del Junts pel Sí amb periodistes internacionals, vaig tenir l’oportunitat d’observar el moviment al carrer.

Des de ben d’hora, l’aire já era diferent al d’altres dies festius a Catalunya. Es respirava un somni de llibertat, palpable en l’expressió de molta gent. Famílies senceres, amb avis, nens petits i joves, que duien a passejar els colors de l’estelada, lluint-los  a la roba i accessoris.

(més…)

Vaig creuar-me amb un correfoc per casualitat pels carrers de Sants, a Barcelona. Era el passat dissabte, 29 de agost, la nit de la super lluna. Estava al vespre mirant el cel i parlant amb el meu fill més gran sobre la bellesa i lluminositat d’aquesta quan varem sentir el so fort d’una batucada.

Vaig recordar que encara hi havia programació de la festa major del barri. A cada pas que donavem, el so dels tambors augmentava. A l’entrar al carrer Masnou, per radera del parc de l’Espanya Industrial, ens varem trobar amb una colla de diables en plena exhibició pirotècnica.

(més…)

Vaig viure un dia molt agradable al barri Gràcia el passat dimarts, 18, durant la programació de la famosa festa major d’agost. La tarda sense pluja va permetre la lluminositat ideal per apreciar els balcons dels edificis, que em cridaren l’atenció des de la primera vagada que vaig passejar-hi, per la seva varietat arquitectònica.

El clima del barri m’atrau especialment, per una serie de particularitats. Els carrers estrets, però ordenats, amb edificis de diferents estils. La barreja de persones, dels més diversos origens, com és comú a tot Barcelona, però amb la seva pròpia ànima, artística, alternativa, despresa, independent.

Això dona una lleugeresa especial a l’ambient, mogut per la multitud amb set per veure la decoració dels carrers i gaudir de la programació, amb atraccions per gent de totes les edats. Vaig veure espectacles de titelles, colles de diables i els seus animats timbalers. Però sobretot vaig poder admirar el colorit i la creativitat de la decoració dels carrers guarnits. (més…)

Ademés de trasmetre bons sentiments, crec que el mar té el poder de calmar. M’agrada mirar l’immensitat de les seves aigues sense pensar en res. A Catalunya m’encanten els paisatges costaners, especialment dels pobles blancs de la Costa Brava, amb les seves muntanyes que cauen dins del mar.

Ara he conegut la Costa del Maresme i he experimentat sensacions plenes de senzillesa, que em varen omplir l’esperit de coratge i esperança. La primera bona impressió la vaig tenir fent el camí de tren des de Barcelona fins a Malgrat de Mar, on vaig passar alguns dies amb la meva família.

(més…)

Avui, 13 d’agost fa un any de la mort de l’aleshores candidat a la Presidència del Brasil, Eduardo Campos, en un accident aeri a la ciutat de Santos.

El polític i altres set persones, entre ells el periodista Carlos Percol, responsable de premsa amb qui parlava sovint per qüestions de feina, estaven arribant a Santos, quan l’avió es va desplomar des l’aire i s’estavellà contra les cases d’un barri residencial de la ciutat portuària de l’estat de São Paulo.

(més…)

Generalment parlo aquí sobre les meves experiències com a novinguda a Catalunya. Però no puc ignorar la situació que està atravessant el Brasil ara mateix. L’ambient de desànim instal·lat per la crisi està permanentment en l’agenda de notícies i es reflecteix en tots els contactes que mantinc amb amics i familiars allà.

El país viu la major crisi economica, política i institucional dels últims temps. El govern de Dilma Rousseff, reelegida l’any passat, trontolla. La presidenta ha perdut els regnes del seu govern, confrontat en el Congrés pel president de la Cambra dels Diputats, Eduardo Cunha, un dels pitjors exemples de polític que hom pot imaginar.

(més…)

Comparteixo aquí les intervencions que vaig fer durant la xerrada organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), dissabte passat, 18 de juliol, a Terrassa. Amb el tema “Present i futur de Catalunya al món”, l’esdeveniment, va formar part d’un cicle de xerrades dins de la setmana “Oberts al Món. També van participar en Jordi Armadans politòleg, president de la Fundació per la Pau, i Jordi Batet, membre de la sectorial Catalunya Exterior de l’ ANC.

Una vagada més, agraeixo la invitació de l’ANC, i a tots els que van participar del diàleg que es va dur a terme a l’aire lliure, a la plaça de la Torre del Palau.

Segueix el text:
Sóc periodista, brasilera, visc a Catalunya des de fa uns mesos, tot i que he vingut diverses vegades en els últims 12 anys. Ara escric un bloc anomenat “Mundo Afora”, que està vinculat al portal més gran de notícies del nord-est del Brasil, que és diu NE10 i que alhora està associat al portal més gran de notícies del país, que és diu UOL. (més…)

“Present i futur de Catalunya al món” és el tema de la xerrada organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aquest dissabte, 18 de juliol a Terrassa, en la ​que una servidora  tindrà l’honor de participar-hi.

També participaran de la xerrada en Jordi Armadans politòleg, president de la Fundació per la Pau i Jordi Batet, membre de la sectorial Catalunya Exterior de l’ ANC. L’esdeveniment forma part d’un cicle de xerrades dins de la setmana “Oberts al Món” i es durà a terme a l’aire lliure, a la plaça de la Torre del Palau, a les 19h.

L’objectiu és que cada un dels participants facin una explicació, tenint en compte la seva àrea d’actuació, sobre la relació de Catalunya amb la resta del món. Després de l’explicació de cada un dels convidats, hi haurà un debat amb el públic, que podrà parlar i fer preguntes.

Des d’aquí, agraeixo la invitació de l’ANC pel desafiament d’explicar el punt de vista d’una corresponsal a l’estranger sobre el procés d’independència català.

 Taíza Brito

“Un passo à frente e você não está mais no mesmo lugar”, va dir en la cançó anomenada “Um passeio no mundo livre” (un passeig al món lliure) el cantant brasiler Chico Science (1966-1997). És així que em trobo ara, cinc mesos després d’arribar a Barcelona.

He après una mica més de català i superat el nivell l’Elemental 2, apta per a tindre accés a l’Elemental 3. En el curs he viscut una experiència emocionant. Vaig rebre un premi del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) pel treball fet durant la Setmana de la Poesia de Barcelona, al maig.

(més…)