Chào ông Viêt Nam

Hoa; així és es anomeda la flor en llengua vietnamita i la flor dins la cultura tradicional d’aquest país té un significat important. En el poema Kiêu de Nguyên Du ( secle 18è ), la seva biblia cultural, hi han 130 versos on la paraula ‘hoa’ està escrita. La llengua vietnamita té moltíssimes paraules i expressions que ténen una connotació amb la flor.
La quantitat de flors de diferents colors, espècies, úniques, exuberants, que vaig anar observant i admirant al llarg del meu viatge, i sobretot, com en qualsevol raconet de la casa més senzilla sempre veus flors, colors, vaig pensar que havia d’haver-hi quelcom més que una ornamentació o una passió per les plantes.
””””’……i llegint al mestre Hu’u Ngoc, he anat descobrint significats, proverbis, ofrenes i tota mena de llegendes. Viêt Nam no és diferent d’altres cultures siguin asiàtiques o occidentals.
”Có hoa tay” literalment vol dir: ‘té la bellesa i les formes de les flors en els seus dits”. Significat real: ” mans destres.
”Hoa dá” literalment : ‘flor de roca’. Significat real: ‘corall’.

En les ofrenes als esperits i deesses dels temples, sempre pots veure plats plens de flors, alguns amb aigua i les flors surant lentament. El llistat de flors que els vietnamites ofereixen als seus esperits, ancestres, deesses són :
– hoa sói / eugènia.
– hoa ngâ / algaria.
– hoa lan / orquídia.

La flor de lotus – hoa sen – és de llarg la flor per excel.lència i curiosament la rosa – hoa hông – és considerada com una flor importada d’occident, ja que no figura en cap poema ni en el folklore popular ni en el teatre.

Un proverbi vietnamita diu : ‘La flor de lotus creix en un fangar i no desprèn cap olor nausebunda, ens el contrari’.
Originàriament, és el simbol de la vida emergent del caos de les aigües contaminades i brutes.

Però les flors ornamentals també juguen un paper important dins la cultura del país. En arxius d’escriptures i poemes durant el regnat de Lê Dai Hàhn ( secle 10è ) i durant el regnat de L´y ( secles 11è i 12è ) ja existeixen pobles dedicats exclusivament al cultiu de les flors.

Els vietnamites sempre van preferir, i volíen i estimàven cuidar i fer crèixer, les seves flors ornamentals.
Avui, ja ténen una economía emergent amb les flors i han aconseguit unir cultura amb comerç. És l’impacte i les influències d’Occident al llarg del secle XX amb la colonització dels francesos.

Les flors ornamentals més apreciades i amb més demanda són : orquídies, camèlies, crisantems, dàlies, gessamí, flors de presseguer, flors d’albercoquer, narcisos, roses,
‘sói’, ‘môc’, ‘qu`yn’, ‘phù dung’.
Em sap greu no poder donar una traducció a les flors que he escrit en llengua vietnamita. He demanat un llibre de botànica amb fotografíes i amb els noms científics dels arbres, de flors, de plantes i així poder fer un arxiu rigurós de tot el que vaig fotografiar i per conèixer, evidentment, les flors exclusives de Viêt Nam.

Les flors també ténen el seu significat ètic i reflecteixen el caràcter de la persona que les fa crèixer i les estima.
Orquídia és a dalt de tot; la bellesa total en la dona i l’home.
El crisantem és el simbol de la tardor i evoca el retir d’una ànima indiferent davant els honors.
‘Hoa qu`ynh’ ( un tipus d’hortènsia) la flor dels poetes evocant una nit plàcida i exuberant en flors.
La flor blanca de l’albercoquer representa la resistència, perque floreixen tot sols ja entrant a l’hivern.
També existeix el simbol, de les flors en dos grups:
Tú’ Hû’u ( amistad ): albercoquer, orquídia, crisantem i bambú.
Tú’ Quy´( amor-estimació): presseguer, lotus, crisantem i pí.

Navegant per els canals del Delta del Mekong vam anar a dinar a una casa particular, la del senyor Sau Giao. És l’exemple més clar de tot el que he tractat d’explicar. Al seu jardí cultiva, estima, fa crèixer tot tipus de flors, arbres i bonsais, senzillament perque li agrada. No hi havíen gaires orquídees, però la de la fotografía és especialment bonica.

””””

Comencem el mes de juny. Aviat entrarem a l’estiu.
La vegetació que se’n va sortir després de la guerra, inclou avui més de 12,000 espècies de plantes i només unes 8.000 han estat identificades. 2.300 d’aquestes supervivents han estat declarades d’un valor importantíssim per la humanitat.
Insisteixo novament en l’ecocidi tant i tant gran que va patir el poble vietnamita; 72 mil.lions de litres d’herbicides coneguts com ‘agent taronja, blanc i blau’ van ser llençats per l’exèrcit d’EE.UU.
El meu petit homenatge per aquestes plantes supervivents i les seves meravelloses flors.
‘ L ‘ illa de Hon Tre, davant mateix de Nha Trang, va patir la fúria de les bombes de destrucció massiva.

Aquesta planta la vaig veure al començament d’un bosc exhuberant, però prohibit d’entrar-hi. Ha tornat a la vida i la gent de Nha Trang mima, cuida i estima la seva natura.

Els petits patis interiors de les cases, senzilles, petites, et trobes amb un jardí meravellós. La meva imaginació va començar a moure’s; em vaig veure a mí mateixa sentada en aquestes banquetes petites, prenent un tè amb la família i escoltant llegendes i històries , en mig de les olors intenses de les diferents plantes aromàtiques i flors.’

Fa temps ja que en aquests posts no he tornat a penjar flors.
Penso que avui és un dia adient per fer-ho.
Novament aquesta flor és per a mí desconeguda.
Creix arreu de l’illa de Hon Tre davant mateix de la Ciutat de Nha Trang.
Els últims díes del meu viatge els vaig passar en aquesta illa i a Nha Trang.
No vaig poder caminar per l’illa. Encara es poden trobar bombes per explosionar, i actualment hi estàn treballant per netejar-la i fer camins segurs per poder admirar la bellesa de la seva vegetació.
Aquesta flor és una petita mostra.

”null”

Tinc davant meu part de l’informe que han fet l’Agència Danesa de Desenvolupament Internacional i el Banc Mundial i que han lliurat al Govern de Viêt Nam. Han fet un estudi molt acurat de les conseqüències de la industrialització i conseqüent pol.lució de les aigües dels grans rius en les zones més densament poblades; Sài Gòn, Hà Nôi.
El perill és clar i les mesures han de ser preses d’immediat.
El Govern dur a terme una estratègia a nivell nacional per protegir el medi ambient i poder arribar a convertir el Viêt Nam en un país industrialtzat i agrícola alhora, l’any 2020.
És el gran perill d’aquests països emergents i que volen sobreviure i ser autosuficients.
‘L’entrada d’empreses multinacionals implica llocs de treball i expansió, però tampoc fan res per protegir el medi ambient cercant sempre el benefici propi.

El Govern s’ha proposat endegar un plà general amb lleis molt estrictes per poder salvar el desenvolupament del païs sense destruïr la terra.

Quan viatges per el país veus perfectament la manca de medis per poder lluitar contra aquest enemic sense armes convencionals; poca infraestructura viària; crec que manca de depuradores; aigües residuals; atmòsfera contaminada.
El Govern té molts contactes amb fundacions de Noruega, Dinamarca, Suècia, França, Alemanya. Molt lentament ajuden al país en el seu desenvolupament i sobretot que no sigui desenfrenat i poc controlat. I tothom espera que després de l’entrada a l’OMC com el 150è membre, puguin rebre les ajudes necessàries.

Els viatgers que van visitar Viêt Nam entre 1990 i 2002, i volen fer un segon viatge, trobaran molts canvis, encara que no tant grans com en altres països dits ‘d’economia emergent’.

Aquesta fotografia ( Hoa Lu- Tam Coc ) pot ser una finestra per mostrar els paradisos paisagístics d’aquest país, desde el Nord de les muntanyes de Sa Pa fins a la Badia de Halong, travessant el país per el centre de Danang, Hué i Hoian, les costes de Nha Trang, el Delta del Mekong, l’illa de Phu Quoc, les ciutats de Hà Nôi i Sài Gòn.

Existeixen, i el país és viu i vol viure.

És difícil d’entendre com després de tantes guerres i destrucció, encara avui podem veure una natura supervivient en aquest país.Milers d’anys enrere la vegetació va ser paradisíaca. Al llarg dels secles els boscos han anat minvant; primer per conrear la terra, més tard per l’augment de la població i finalment per la destrucció de les guerres.
Viêt Nam ha estat un país molt mal tractat per les guerres.
No vaig visitar cap zona protegida o parc nacional.Vaig ser molt a prop, a Hoa Lu i Tam Coc. És clar que no es té mai temps de visitar-ho tot. N’hi han 13 en tot el país. El govern va començar a preocupar-se del medi ambient i conservació dels parcs, tot just en acabar la guerra l’any 1975.
L’any 1943 hi havia un 44% de superfície de bosc. L’any 1983 només un 24% i l’any 1995 va caure a un 20%. El Govern va dur a terme unes disposicions esencials l’any 1992 per salvaguardar els boscos. Fins i tot van introduïr una nova asignatura dins el curriculum de les escoles: estudiar el medi ambient i plantar arbres. S’ha parlat i s’ha escrit molt del genocidi i morts de persones a la guerra, però també es pot dir que va haver-hi un gran i terrible ecocidi. La guerra amb els americans ha estat el més gran ecocidi de la història. Van llençar 72 milions de litres d’herbicides, coneguts com a taronja, blanc o blau. Van ser llençades 13 milions de tonelades de bombes – equivalent a 450 vegades més potent que la bomba atòmica. És a dir, 265 kgs per cada nen, dona i home a Viêt Nam, Cambodja i Laos.

Un altre mètode d’aquest ecocidi van ser els bulldozers i els tancs que van arrasar els camps de conreu, boscos, pobles, cementiris.

El napalm que va provocar tants i tants incendis.

Quan era a la muntanya, en un bosc o en un jardí, o en un camp d’arròs, les imatges de la pel.lícula Apocalypsis Now em venien de sobte a la memòria.

I encara avui puc fer aquesta fotografia d’aquesta flor tant i tant bonica, amb en aquest color vermell tan intens!

Avui el país té un altre repte; vigilar que la pol.lució i les noves indústries no degradin novament el seu país.
Encara ténen moltíssima feina a fer. Ho aconseguiran; mai s’han rendit davant els grans reptes de país.

L’Oncle Ho va dir: ‘ El bosc és or. Si sabem com conservar-lo, esdevindrà or pur. La seva destrucció ens portarà uns efectes molt nocius en la vida i en el nostre futur.’ Any 1963 – Parc Nacional de Cuc Phong. Inaugurat l’any 1962. Centre–Nord de Viêt Nam. Regió de Ninh Binh.
Tres hores de viatge en cotxe desde Há Nôi.

Pels amants de les flors, els arbres, els bonsais, el bosc, Viêt Nam és un autèntic paradís. No sóc una experta en botànica, així que tinc moltes fotografíes de flors i arbres i plantes, però en la majoria dels casos desconec el seu nom. Evidentment n’hi han que són fàcils; pots veure una varietat d’orquídees en jardins, als balcons, en el seu estat salvatge en mig de la vegetació d’unm petit indret, en un jardí d’una caseta molt humil. Per els amants dels bonsais, podeu trobar-ne de tot tipus arreu, en qualsevol racó d’un carrer, plaça, pagodes, estacions de tren.
Serà que en el nostre país cada vegada hi han més totxos i totxanes que vaig gaudir-ne tant de la natura ……
Aquest hibiscus que vaig fotografiar el vaig veure en un llogaret al costat del riu Day baixant del mercat de Cog Ly.
Vam fer una parada i vam caminar per un paratge verd, molt verd per els camps d’arròs, però vaig veure tot tipus de flors, insectes, arbres, fruits i les cases disperses d’un poblet on la gent era al camp fent feines.

D’hibiscus n’hi ha de tota mena, però aquest és especialment bonic. Vaig navegant per internet i vaig cercant pàgines d’experts en botànica. És una manera de continuar viatjant i aprendre. Sóc tafanera i ara em toca anar aprenent tot allò que vaig veure i fotografiar. En aquest cas, sense problemes, no cal demanar autorització a les flors per fer una fotografia …..

De tant en tant aniré penjant en aquest modest bloc més fotografíes de flors, fruits i natura d’aquest sorprenent país que és el Viêt Nam.

Sóc una enamorada de la natura i de tot el que aquesta ens ofereix. En aquest secle on estem malmeten-la, xuclant al màxim tot el que ens fa enriquir, veiem com la natura ja fa un temps ha començat a prendre venjança contra els humans. A poc a poc, i per mantenir la nostra comfortabilitat, anem destruínt boscs, arbres, platges, rius, estuaris.
Per això quan tinc oportunitat de viatjar, em faig un tip de fer fotografies a flors, fruits, arbres, rius, muntanyes, platges.
A Viêt Nam ara per ara, viuen del que la natura els ofereix.
Tot creix senzillament. Viêt Nam és el país de l’aigua.
En aquesta foto tenim una aranja. Molt gran, com podeu veure. I és l’únic fruit que penja d’un arbre molt petit que creix tot sol al costa del camí on vaig pujar al jeep atrotinat i que em va dur al mercat de Cog Ly.

Els grills del fruit són com la de les taronges nostres, no tant àcids i els vietnamites els mengen moltíssim com a fruit, o en els menjars.

El curiós és que els arbres són petits i el fruit molt, però molt gran. Fins i tot en el jardí de la casa de l’oncle Ho a Hà Nôi hi han un arbres amb fruits meravellosos.

Quan sóc de viatge m’agrada menjar i provar tot el que mengen i beuen els habitants del país on sóc. M’oblido del pà amb tomàquet o la truita de patates.
He menjat i provat tots els fruits, les verdures, les herbes aromàtiques i evidentment el tè.

I una sorpresa, una més d’aquest país; el cafè. No tenia coneixement que Viêt Nam és el segon o tercer exportador de cafè del món ! És un tipus arabica molt especial i també podem trobar el tipus robusta. El cafè vietnamita mereix un capítol especial.

A Viêt Nam evidentment els no cristians no celebren el Nadal.
La majoria celebren el Tet Nguyen Dan que els anuncia el nou any de la lluna.
És una gran festa familiar i tots celebren el seu dia de naixement. En aquest dia tothom és un any més vell.
És també el dia en que els seus ancestres están omnipresents en les seves cases i no els hi ha de mancar de res.
I es desitgen saviesa i autoritat, salut i longetivitat.
Espanten tots els mals esperits de l’any anterior i hi ha que haver pagat tots els deutes, deixar enrere tot el que s’ha fet malament i començar un nou any.
Les dates són entre el 19 de gener i el 20 de febrer del nostre calendari.
No hi han dates exactes, tot depèn de les diferències entre els calendaris del sol i de la lluna.
Avui tinc masses records per escriure més. Us deixo una flor de loto, que no és la flor que durant la festa del Tet és a les cases, però sí que és la icona d’aquest país i a més és una flor extraordinariament bella.
Mentres escric escolto, paradoxalment, la música d’un cantant americà, Lou Reed i la seva cançó ‘Pale Blue Eyes’
que t’ajuda molt a despertar i a veure el nou dia.