Medi Ambient – Perill
Tinc davant meu part de l’informe que han fet l’Agència Danesa de Desenvolupament Internacional i el Banc Mundial i que han lliurat al Govern de Viêt Nam. Han fet un estudi molt acurat de les conseqüències de la industrialització i conseqüent pol.lució de les aigües dels grans rius en les zones més densament poblades; Sài Gòn, Hà Nôi.
El perill és clar i les mesures han de ser preses d’immediat.
El Govern dur a terme una estratègia a nivell nacional per protegir el medi ambient i poder arribar a convertir el Viêt Nam en un país industrialtzat i agrícola alhora, l’any 2020.
És el gran perill d’aquests països emergents i que volen sobreviure i ser autosuficients.
‘L’entrada d’empreses multinacionals implica llocs de treball i expansió, però tampoc fan res per protegir el medi ambient cercant sempre el benefici propi.
El Govern s’ha proposat endegar un plà general amb lleis molt estrictes per poder salvar el desenvolupament del païs sense destruïr la terra.
Quan viatges per el país veus perfectament la manca de medis per poder lluitar contra aquest enemic sense armes convencionals; poca infraestructura viària; crec que manca de depuradores; aigües residuals; atmòsfera contaminada.
El Govern té molts contactes amb fundacions de Noruega, Dinamarca, Suècia, França, Alemanya. Molt lentament ajuden al país en el seu desenvolupament i sobretot que no sigui desenfrenat i poc controlat. I tothom espera que després de l’entrada a l’OMC com el 150è membre, puguin rebre les ajudes necessàries.
Els viatgers que van visitar Viêt Nam entre 1990 i 2002, i volen fer un segon viatge, trobaran molts canvis, encara que no tant grans com en altres països dits ‘d’economia emergent’.
Aquesta fotografia ( Hoa Lu- Tam Coc ) pot ser una finestra per mostrar els paradisos paisagístics d’aquest país, desde el Nord de les muntanyes de Sa Pa fins a la Badia de Halong, travessant el país per el centre de Danang, Hué i Hoian, les costes de Nha Trang, el Delta del Mekong, l’illa de Phu Quoc, les ciutats de Hà Nôi i Sài Gòn.
Existeixen, i el país és viu i vol viure.